Aquest ha estat un cap de setmana molt profitós. Després d'estar uns dies malalt per culpa de l'estómac ha arribat el divendres amb més ganes que mai. Tenia el
mono de la bicicleta, i quina era la millor manera que passés? doncs sortir a fer caminets que és el què més m'agrada!
El dissabte per escalfar, tot solet cap al
Coll de la Baumeta, doncs tenia ganes de provar-me i veure quan tros faria sobre la bici pujant per l'
Aucata. Cansat com el qui més, vaig arribar a
Campdeparets, però alhora satisfet per la pujada que havia deixat enrera. Ara només em quedava baixar uns 500 metres de desnivell fins al
Campament, començant per unes pendents semblants a teulades de la Cerdanya, per acabar amb un pedregar inhumà. Fantàstic!
Diumenge dia de Fira, es presenta també molt bo. Hem quedat amb el Mines per anar a
Sant Miquel. Direcció a la
Portella, passant pel
Coll d'Olvan, fem el camí
normal, però un cop a sota
Mascaró, optem per la opció
bona: la pujada no serà per la pista, sinó pel corriol amb marques de sender local que ens duu a
Corrubies. Llàstima que està una mica brut, perquè el traçat serpenteja pel mig del bosc i és pràcticament tot ciclable fins que sortim al pista
bona. Fins arribar a dalt, encara provem altres recorreguts fora pista (poc recomanables de fer amb bici pujant) que ens conduiran a la casa de
Sant Miquel.
Enfilem direcció oest i avall, bé això d'avall no és del tot cert, perquè hi ha un parell de repetxons que fan que no sigui del tot cert. Un cop ens plantem a
Covil, ens veiem amb el dilema de triar camí. Anem a l'esquerra seguint les marques del sender local per una trialera brutal i salvatge (clàssica) o bé ens decantem cap el camí de la dreta, encara més brutal i més salvatge. Finalment, el seny s'imposa sobre la rauxa i ens n'anem cap a la
Font de Covil. Moltes pedres, arrels i metres de desnivell negatiu després, ens plantem a
Pedret. Ara només queda arribar a casa pel recorregut més planer que tenim al Berguedà, i començar a pensar on podrem anar a fer mal
