29 de juny del 2009

Baixant de la Molina i pujant al Catllaràs

Divendres al vespre: després d'haver-ho demanat a tothom durant la setmana ningú no s'apunta a pujar al bike park de la Molina. Doncs hi vaig sol, què coll/cordills! Tot plegat són només tres quarts d'hora.


Tot solet, amb la Grossa dins el telecabina pujant sense cansar-me (això és vida!) em planto a la cota 2.275 aprox. a punt per començar el descens. La primera baixada és per una vermella, Catalunya, que em servirà per estrenar casc integral i proteccions. De seguida les estreno posant-me en contacte directe amb el terra (maleïdes arrels....). Cap problema, només ha sigut un petit ensurt.
Les baixades posteriors són millors, afortunadament cap més caiguda, també s'ha de dir que baixo bastant tranquil i anant sol no vull jugar-me-la.
Em trobo un conegut del foromtb que estrena bici, una Yeti 7 turquesa, preciosa, la fem petar una estona i cap a casa que no ha estat res.

El dissabte ha passat amb bon gust de boca, ara només queda la Catllaràs, però això serà demà...

Diumenge, sona el despertador, són les 7. A quarts de 8 ens encabim tots tres a la furgo i amunt. Molta gent! Any rere any es va consolidant la pedalada i el nombre de participants augmenta.

Sortida, anem fent, tranquils, amb el Mines, xino xano. Coll de Jou per començar, ja està bé. Després Collada Sobirana, la casa de Sobirana i el primer control. Parada tècnica per fer un suc, i endavant. Agafem un sender molt tècnic i humit que va pujant, alguns trams a peu fins arribar a la pista, pugem una mica més i sorpresa! Una quarantena de ciclistes segons jo (3 o 4 segons la guàrdia urbana, ja se sap...) parats,perduts i sense saber on anar. Al final decidim tornar enrere i baixar altra vegada a la carretera per arribar al segon control, Santuari de Falgars, per quitrà.

Aquí a Falgars comença la Pujada, de moment, uns 10 quilòmetres relativament suaus de pista molt trencada (com m'agrada!) per dur-nos al tercer control a la font del Prat Xispador, per compensar-ho: préssecs pelats, tot un clàssic al Catllaràs. Ara però, el Coll de la Ceba es fa present amb les Rampes. L'altímetre m'ha marcat un 23% continuat de pendent, déu n'hi do...




Som ja a la Roca del Catllaràs, com que fem la llarga, pugem cap el Pla de l'Orri i el Coll de Pan. Aquí ens trobem a d'alt de tot, les vistes són espectaculars. Uns prats d'herba ens donen la benvinguda i ens conviden a baixar pel GR cap a Sant Romà.


Un cop a Sant Romà de la Clusa, quart control de la jornada, ens tornem a atipar, aquest cop amb síndria i préssec, com verros! Ens diuen que la pista d'ascens que ens trobarem l'ha arranjat i ara és molt compacta però continua sent igual de dreta que abans. Enfilem doncs pel GR 4 cap a la Collada de Sant Miquel, uns pugem més a poc a poc, altres més despresa...

Pràcticament ara tot és baixada. L'alçada sobre el nivell del mar en aquest punt és de 1693 metres i les botifarres es couen més de 700 metres avall.
Baixem. Ens retrobem amb els corredors que s'han estalviat passar per Sant Romà (els de la mitjana) i ens precipitem a tota velocitat direcció nord-oest.
De seguida en el camí apareixen el rètols típics d'aquesta pedalada: opció tècnica i opció normal. Com m'agrada la tècnica! El primer tram és molt dret, i amb moooltes pedres, després la cosa es suavitza una mica i l'ultim tram alternatiu, per mi és brutal. Val la pena només fer la pedalada per aquell tros de corriol que baixa, planeja i puja per deixar-te a les portes de Sant Julià.

Arribada. Esmorzar tardà, i Fanta, molta Fanta (necessitava sucre). Un altre any i una altra magnífica Catllaràs. De totes maners amb unes vistes i camins com els que tenen per aquí dalt, costa ben poc ;)

La temporada de pedalades pre estivals ja s'acaba, és temps doncs d'anar pensant ja amb altres coses com la nocturna de l'Espunyola, alguna altre bike park a l'estranger o les rutes de vacances.
Aquest any hi ha el projecte de la Trans Moixeró...


Salut!!!

21 de juny del 2009

Estiu


A tres quarts i un minut de vuit, just quan arribàvem a Góssol, hem canviat d'estació. Ningú ho diria, el termòmetre marcava 9º i quan hem sortit de la furgo feia un airet que anava de nassos pel meu constipat.
Hem anat sortint els sis ciclistes del vehicle i deixant les màquines apunt. El meu pare com ja és costum en les últimes Góssol-Berga ens ha fet de taxi.

Tos a la plaça esperàvem la traca que donaria inici a la pedalada. Després, l'olor de pólvora ha impregnat l'aire fresc de la muntanya i m'ha vingut records patumaires i tot...
Sortida: aparentment aquest any sembla que es hi hagi menys gent, deu ser la crisi (...)
Comencem a enfilar cap a Coll de Góssol, no és qüestió d'apretar gaire perquè amb els atacs de tos que em venen semblo més un fumador de Ducados que un biciclista. Agafo ritme i amunt. La pujada se m'ha fet curta i de seguida baixem cap el Molí del Güell. El terreny, molt sec, pensava que trobaríem més aigua per aquestes contrades. La baixada està força malament, i les regateres són considerables. S'ha d'anar alerta.

Un cop abaix, canviem el recorregut típic (cap a l'est) per agafar direcció oest. Unes dures rampes ens donen la benvinguda i ens fan agafar alçada ràpidament per portar-nos a Vilacireres, primer control de la jornada. Parada per fer un riu i menjar una barreta i tornem-hi.

He anat pujant a un ritme constant i baixot però la meva tos no em donava per mes. Tot i així encara tinc prou bones sensacions. Després de planejar una mica ens trobem la carretera enquitranada que ens durà al Molí de la Corriu. És una antiga pista que actualment han arranjat, la gent baixa com si estes tancada al trànsit, d'acord que no hi ha molts cotxes però només falta trobar-ne un a una corba quan fas un interior....
La última vegada que recordo passar per aquí portava una rígida (però rígida, rígida) i et quedaven els braços baldats. Just al final, una trialereta interessant per dur-nos al fons de la vall.

Aquí el paisatge és impressionant, els Cints de la Torre s'aixequen tot tancant la vall amb unes formes arrodonides, suposo que pels escaladors ha de ser un lloc perfecte!
Nosaltres anem seguint el Riu de Valls direcció nord, fins que ens desviem per l'Obaga de Montcalb i deixem enrere el trencant per anar cap el Pont Cabradís (ruta pendent).

Pugem. Abans d'arribar a Motcalb trobo el 2n control: esmorzar. No tinc massa gana però paro. Faig una trucada al Mines, m'havia trucat feia una mica i no l'havia contestat. Em ve un atac de tos, semblo un gos sarnós apunt de morir, quin panorama...
Prenc un entrepà de formatge, la iaia sempre m'ha dit que el pa fa passar la tos... sembla que té raó.
Continuo pujant a ritme caribeny amb una ma a l'entrepà i l'altre al manillar, sembla una mica Verano Azul...

Això s'acava, dalt apareix un grup de ciclistes al costat de la pista animant a la gent, són l'Abel i un grup de Navàs. Paro a fer la xerrada, no gaire el meu coll no m'ho permet i avall que fa baixada.
Font del Pi, ara només queda la última pujada amb cara i ulls fins al Portell del Terrers. Powergel i ritme suau.

Sóc d'alt. Tercer control, faig l'Aquarius i començo a baixar cap a Peguera. La vall que s'obre davant meu és realment brutal!
Ja sóc a la Baga de les Nou Comes, les “eses” clàssiques de la fageda em fan passar-m'ho teta i em deixen a la Casa nova de les Garrigues on hi ha l'últim control. Unes avellanes i unes darreres estossegades i pista de la Figuerassa avall!

Només queda fer l'arribada de rigor voltant el Castell de Blancafort i baixar per Vilaforniu cap a la carretera vella.
Berga, anem cap el Càmping pel camí típic i em planto a l'arribada.

Ja en tenim una altra! És més d'hora del què em pensava, tot i el ritme suau, aquest any a sigut molt pistera i la mitjana ha pujat.

Conclusions:
- Ha estat bé tornar després de molts anys cap a la banda de Vilacireres, així com recuperat les trialeres del Molí de la Corriu.
- No m'ha agradat el munt de carretera enquitranada que hem fet. Entenc que hi ha trams necessaris, però crec que amb menys podríem passar.
- A l'esmorzar, i fa anys que ho demano, hi podria haver alguna beguda que no fos Coca Cola i aigua. Només faig que veure aigua durant tot el recorregut i un suc, Aquarius o Fanta, no estaria malament.
- Perquè només 4 controls? Sempre n'hi havia 5, a més a l'últim tampoc és que hi hagués molt “material”

Apa doncs, fins la propera!
La setmana que ve, i si la tos em respecta, cap a Sant Julià de Cerdanyola.




Edito: Ostres 539 participants van acabar! No m'ho va pas semblar.

15 de juny del 2009

Quan no surt tot com et pensaves


És dilluns, la setmana no ha fet més que començar.

He passat uns dies poc bicicleteros, l'últim dia que vaig pedalar una mica va ser dimecres passat quan vaig pujar a la feina amb la Grossa.


La Grossa

De fet, sabia que no faria gaires quilòmetres però em pensava que el motiu seria un altre.


Dimecres de Patum, el primer dia, tothom en tenia moltes ganes, molt intens, cansat, destrossat i només és el principi...

Dijous, ahir vam fer molt l'animal, avui toca agafar-s'ho amb una mica més de calma. Tot i això, complim les expectatives.

Divendres, Patum infantil. Anem una estona a plaça amb el nebot i faig fotos. És el dia descans. El vespre sopem fora i em començo a notar malament, el coll em molesta.

Dissabte, volia sortir tranquilet al matí a rodar una mica, però no estic fi, em guardaré pel vespre. Durant la tarda el coll em fa més mal i em començo a trobar marejat: avui no hi ha Patum per mi.

Diumenge, em llevo malament, he passat una nit força dolenta. Mal de cap, de coll i molts mocs. Tinc dècimes. Em trobo aixafat i sense forces.

Dilluns, em llevo per anar a treballar però veig que la cosa no ha millorat. M'he de quedar un altre dia a casa, avorrit, amb calor i un malestar general important.

Dimarts (això serà demà)...


Espero que em marxi ja aquesta merda de constipat, diumenge hauria d'estar mínimament amb condicions per afrontar la Góssol-Berga. Encara no m'he inscrit, segurament ho faré demà.

7 de juny del 2009

Joves promeses




Tots ens pensàvem que ja era massa tard, els últims joves que no jugaven a futbol i anaven a córrer amb bicicleta de muntanya ja era una reminiscència del passat. Doncs no, ahir mateix vaig portar a fer el bateig ciclista a un d'aquest. Bé, jove.. allò que es diu jove... la meva àvia segur que sí, li diria jove, tanmateix amb més de trenta anys que té molta gent d'institut ja li diria senyor, és només qüestió de targetting nomenclatiu.
Com és d'esperar amb algú que mai no s'ha posat uns automàtics, hi ha sempre aquell moment on la persona en qüestió va a una velocitat absurdament lenta, es para, queda quiet, i poc a poc, talment com passaria en una sèrie de dibuixos animats, ell i bicicleta es van tombant poc a poc fins que es troben en contacte amb el terra = Típica caiguda delprimerdiadelsautomàtics.

Tot això passava ahir, a més a més, a la tarda vaig poder tornar a convèncer a la mestressa per fer una ruteta amb bici (segona setmana consecutiva! A veure si al final s'hi acostuma i tot!).

Avui però, com que no estic pas per anar a campionats de Marató a la Vall del Ges, hem sortit a fer quilòmetres amb la de carretera. Ha sigut un començament molt barcelonista: el de cal Blau, a marxat cap a Cal Roig a buscar el Pesa (aquest és l'acudit dolent, perdó...).
Al final, més de 4 hores rodant, que per mi ja està prou bé, espero que serveixin de base per poder fer amb condicions la Gósol-Berga que ja s'acosta.

Ara només esperar que la setmana que ve em comporti, i no apreti massa, ja és sabut d'altres anys que la Patum pot fer molt malt al cos d'un ciclista, i les conseqüències i seqüeles en forma de baix rendiment són importants.

Salut i bona Patum a tothom!

1 de juny del 2009

12 €


No fas pas gaires anys, quan anàvem a pedalades/curses i fèiem l'inscripció, pagàvem uns dinerets (llavors no hi havia Euros, només Pessetes). La quantitat variava segons els lloc, però estava al voltant de les 1.ooo pessetes ("ojo" al canvi, 6 euros!).
Ara no vas enlloc on no et facin pagar vint-i-escaig euros, perquè es veu que si no, la pedalada no surt rentable. Ahir, en canvi va ser diferent, per una marxa de gairebé 70 kms i no sé pas quants controls amb menjar i beguda només en vam pagar 12. Ja sé que l'organització d'un esdeveniment com aquest comporta despeses, que s'ha de pagar el beure, menjar, ambulàncies, records... que sí, que ja ho sé, però si la gent de Solsona fa una pedalada com la que va fer per 12 €, per quins setze ous hem de pagar-ne 25 per fer-ne una altra de semblant?

Res més, queda dit. Però ara millor que parli del què m'ocupa, la Marxa del Solsonès.
Furgo plena, al final hem pujat 6 individus de Gironella (i Olvan). Les 8 del matí i ja fa calor... Molta gent fent cua encara, sortirem tard... un quart i cinc de 9, puuuuum! Els trabucaires....
sortida...

Sembla una cursa els 2.5 kms primer per carretera direcció a la Mare de la Font, el grup s'estira, em trobo relativament endavant i les cames van bé. La primera pujada per agafar ritme, cap a Pallarès. He pujat bé, paro a fer un Aquarius al primer control (aquí ningú para!) espero que passi l'Elena i baixada, continuo bé i els corriols són divertits, la ressaca futbolera (i també la no futbolera associada) del dimecres sembla que ja han passat, millor.
Uns puja i baixa fan que el Macià se m'acosti i em passi, em sembla que serà millor no apretar i deixar-lo fer, jo tinc la intenció de fer la llarga i no és pas qüestió de cremar-ho tot aquí.
Segon control, el Mines, Macià i Pep ja hi són i ens esperen, faig els segon Aquarius i continuo, no vull parar massa estona perquè em trobo bé i vull continuar al meu ritme. Pugem una mica més i de seguida aball de nou. Tornem a atrapar l'Elena que no havia parat, i anem tirant.

De cop el camí gira i s'enfila, premo el gatell per pujar pinyons i... els pinyons no pugen. Què passa? Noooo, merda. Quilòmetre 29 i el cable del canvi trencat. El Mines, m'espera mentre pujo a pinyó fix (literalment). No vull pas plegar, però fer quasi 40 kms sense canvi tampoc no motiva massa. El Pep ens torna a atrapar?!?! Però si era davant! S'han perdut en un trencall i ara venen per darrere. Intentem buscar una solució al canvi (és el què té ser mecànic de bicis) però sense unes alicates o un cable, malament. Només podem pujar un parell de pinyos collant un vis estrella del canvi. No és molt, però em serveix per fer els 6 0 7 quilòmetres que faltaven fins el tercer avituallament a Sant Climents.

Al control tampoc tenen eines per tallar un tros de funda, així que després de veure'm l'Aquarius de rigor, anem cap a una casa a demanar eines.
Estem de sort, amb unes alicates rovellades aconseguim escurçar la funda i poder tornar a posar el cable. A veure si aguanta!

Baixada de nou, primer tècnica i després pista ràpida. S'acaba i comença una duríssima rampa que puja a cap a Peracamps. El canvi salta, però tensant-lo una mica més pel polsador sembla que s'arregla. Li dic el Pep que tiri, jo vaig fent. Un moment, no veig cintes. Sembla la pista principal, però no hi ha cap marca. Desfaig el camí i torno a descendir. Trobo més ciclistes que pugen i tampoc no no han vist cap creuament. Un, que és de la zona, diu que hem de pujar fins la casa on he girat. Doncs tornem-hi, a la casa no hi cintes, ni marques, ni roderes. Es treu el mòbil i truca a l'organització. L'informen que hem de voltar el turó on hi ha la casa i ja serem al control. Ho fem així i retrobem el camí bo.

Quart control/Aquarius, estic bevent molt però fa molta calor. Crec que l'estómac ja té massa líquids hi menjo una mica de plàtan i una barreta encara que sense gana. L'esforç em comença a passar factura i ja no vaig tant bé. Vaig sol, encara que aquest tros el faig a estones amb la companyia de 4 ciclistes de Castelldefels que van esprintant entre ells (no hi ha res com tenir forces). He de parar, una cala se m'ha descollat. Ho aprofito per seure a l'ombra i tornar-la a apretar. Més puja i baixa. Passem per Llobera, ja ho recordava de fa 2 anys, falta poc per arribar a l'últim control a la Font dels Colomers però abans he de baixar i pujar de nou.

A mitja baixada em paro. Una moto de l'organització i un company amb la roda punxada. Se li han acabat les càmeres i les manxes i no hi ha nassos d'inflar. Ho provem amb una càmera que porto i la meva manxa. Sembla que s'ha solucionat el problema, almenys podrà acabar.
Continuo, el canvi ara ja no va bé, salten els pinyons, una última pujada que se'm fa llarga i sóc a Colomers. Aquí m'espera l'esmorzar, però hi ha un problema: és la 1 del migdia. Tècnicament seria dinar. No tinc gana només faig l'Aquarius (què estrany, no?) i unes ametlles. Deixo la botifarra per un altre dia i continuo.

Fem el darrer esforç cap amunt, direcció a les antenes. Aquest tros també és com fa 2 anys, no és dur, però porto ja masses quilòmetres a les cames i em costa. Ara ja es veu Solsona, doncs hi baixarem! Un primer tram esquivant pins, seguit d'unes corbes peraltades brutals i un darrer tram final més tècnic i trialer fan que tregui totes les forces que em queden per poder-m'ho passar pipa. Ha sigut un mini Vall Nord per rematar la pedalada.

Tots m'esperen a l'arribada. Avui he sigut l'últim de la colla. Cap problema!
Ha sigut un bon entrenament i una magnífica organització.
Hi tornarem l'any vinent? Segur!



*Aquesta és l'única foto que dóna testimoni de la meva assistència a la prova. Síííí, és petita, ja ho sé...