Recordo com si fos ahir quan ens vam conèixer, tu estaves esperant a la botiga i jo et vaig veure. Tot va ser molt ràpid. De seguida ens vam entendre i formar un tot.
Estàvem molt compenetrats i ens enteníem a la perfecció, he passat coses amb tu que mai m'havien passat amb cap altra, però tot i voler sempre negar-ho, al final el destí cruel ha arribat, i com ja havia fet en altres ocasions, t'he de dir adéu. És un comiat agre, però en el meu cor sempre hi haurà un pensament per tu.
Adéu...
Doncs sí gent, al final he trencat la Yeti.
Ves qui ho diria! Aquell desembre del 2007 quan vaig anar a recollir la bici i tot fent broma per la immerescuda fama que tinc de trencar bicis, tothom em deia: “aquesta ja no la trencaràs, oi?” jo confiat que passant d'una doble de rally a una doble d'enduro faria que s'acabés aquella mala ratxa d'aixafar-ho to i mai més hauria de fer servir la garantia...
No ha sigut així, la setmana passada ja va petar, els últims corriols de l'Hivernal em feia un soroll estrany que no sabia d'on venia, la vaig rentar i no vaig veure res. Avui, 6 dies després hem sortit i el soroll s'accentuava i no tenia la més mínima idea d'on provenia. Després de la dutxa, he pogut veure que l'articulació que hi ha sobre del pedalier, estava completament fissurada per la soldadura.
25 mesos de diversió, adéu amiga!
