26 d’abril de 2009

Waiting for a sunny day

És diumenge al matí, havíem quedat per sortir a rodar per carretera però la pluja i el vent ens han dit que ens quedéssim a casa. Què hi farem, la previsió meteorològica apunta a més bon temps i pujada de les temperatures, sembla que per fi podré sortir algun dia entre setmana per la tarda.

Aquesta setmana he fet el primer tast intersetmanal de la bicicleta. Divendres vaig plegar a quarts de set i corrents cap a casa a buscar la bici. Tenia ganes de provar la tija automàtica que vaig comprar per la Yeti ASX i acavaba d'arribar per DHL, ara ja puc canviar l'alçada del seient només tivant una palanca.



Després de posar-me la roba adequada i agafar el Camelback amb l'aigua, càmera i manxa em poso a pedalar tot tranquil. L'alçada del seient és la correcta per fer quilòmetres (tot i que la bici no ajudi gaire) i mentre avanço vaig jugant amb la palanca que fa pujar i baixar el seient. Va una mica dura però al final li acabo trobant el truquillo per baixar ben ràpid. Me'n vaig cap a Sant Pau perquè tinc ganes de provar la trialera que baixa al pantà de Casserres, no l'he fet mai (de baixada) i ara es bon moment per provar-la.

Cap problema, amb una geometria com la d'aquest tanc i aquestes suspensions que no s'acaven mai, només em faltava poder baixar el centre de graveta d'una manera tan ràpida. Al final la trialera se m'ha fet molt curta i senzilla i m'ha deixat amb més ganes de gresca, per això decideixo que pot ser bona opció anar a provar els corriolets que surten del càmping de Gironella i baixen a Viladomiu.

Dit i fet, remunto el desnivell que el corriol m'havia pres amb tan poc temps i m'adreço cap a Sant Marc. Després de fer unes baixadetes suaus i uns trams plans pel mig del bosc, noto que el canvi fa alguna cosa estranya... continuo. Vaig pedalant i la cosa va a més: què carai passa? Finalment decideixo parar perquè tinc sospites... no és la primera vegada que m'hi he trobat.
Confirmat: un passador de la cadena està obert i estic apunt de trencar-la. Penso que amb el tronxacadenes ho solucionaré ràpid... error! Ja he dit abans que quan he sortit de casa havia agafat l'aigua, la càmera i la manxa. En cap moment no he dit tronxacadenes. Doncs sí, s'ha quedat a la motxilla grossa i jo ara amb la cadena oberta.

Rumio una mica i penso amb el què et diuen quan et trobes amb una situació com aquesta: "Amb dues pedres!"
Literalment, com el Fred Flinstone reparant el troncmòbil, agafo un parell de rocs i intento fer de mecànic. Després de picar una mica, veig com el passador aparentment s'ha col·locat on li tocava, sembla que hi ha hagut sort! Torno a enfilar-me al cavall però l'alegria dura poc... crec! Cadena trencada.

Ara, com diria l'antic entrenador del Madrid: "No hay nada más qui dicir". Agafo la bici i començo a caminar. Un pastor que tanca les obelles al corral (just al costat d'on havia parat) es queda mirant, suposo que s'estranya de veure que vaig caminant al costat de la bici i no pedalant-hi a sobre...
Hauré de pujar fins a Barbats i esperar que l'inèrcia em porti fins a casa. Tot pujant, tinc temps de veure com el sol es va ajaient lentament, i la llum càlida s'escampa pels camps de colze i sobre els romanís florits.