21 de juny de 2009

Estiu


A tres quarts i un minut de vuit, just quan arribàvem a Góssol, hem canviat d'estació. Ningú ho diria, el termòmetre marcava 9º i quan hem sortit de la furgo feia un airet que anava de nassos pel meu constipat.
Hem anat sortint els sis ciclistes del vehicle i deixant les màquines apunt. El meu pare com ja és costum en les últimes Góssol-Berga ens ha fet de taxi.

Tos a la plaça esperàvem la traca que donaria inici a la pedalada. Després, l'olor de pólvora ha impregnat l'aire fresc de la muntanya i m'ha vingut records patumaires i tot...
Sortida: aparentment aquest any sembla que es hi hagi menys gent, deu ser la crisi (...)
Comencem a enfilar cap a Coll de Góssol, no és qüestió d'apretar gaire perquè amb els atacs de tos que em venen semblo més un fumador de Ducados que un biciclista. Agafo ritme i amunt. La pujada se m'ha fet curta i de seguida baixem cap el Molí del Güell. El terreny, molt sec, pensava que trobaríem més aigua per aquestes contrades. La baixada està força malament, i les regateres són considerables. S'ha d'anar alerta.

Un cop abaix, canviem el recorregut típic (cap a l'est) per agafar direcció oest. Unes dures rampes ens donen la benvinguda i ens fan agafar alçada ràpidament per portar-nos a Vilacireres, primer control de la jornada. Parada per fer un riu i menjar una barreta i tornem-hi.

He anat pujant a un ritme constant i baixot però la meva tos no em donava per mes. Tot i així encara tinc prou bones sensacions. Després de planejar una mica ens trobem la carretera enquitranada que ens durà al Molí de la Corriu. És una antiga pista que actualment han arranjat, la gent baixa com si estes tancada al trànsit, d'acord que no hi ha molts cotxes però només falta trobar-ne un a una corba quan fas un interior....
La última vegada que recordo passar per aquí portava una rígida (però rígida, rígida) i et quedaven els braços baldats. Just al final, una trialereta interessant per dur-nos al fons de la vall.

Aquí el paisatge és impressionant, els Cints de la Torre s'aixequen tot tancant la vall amb unes formes arrodonides, suposo que pels escaladors ha de ser un lloc perfecte!
Nosaltres anem seguint el Riu de Valls direcció nord, fins que ens desviem per l'Obaga de Montcalb i deixem enrere el trencant per anar cap el Pont Cabradís (ruta pendent).

Pugem. Abans d'arribar a Motcalb trobo el 2n control: esmorzar. No tinc massa gana però paro. Faig una trucada al Mines, m'havia trucat feia una mica i no l'havia contestat. Em ve un atac de tos, semblo un gos sarnós apunt de morir, quin panorama...
Prenc un entrepà de formatge, la iaia sempre m'ha dit que el pa fa passar la tos... sembla que té raó.
Continuo pujant a ritme caribeny amb una ma a l'entrepà i l'altre al manillar, sembla una mica Verano Azul...

Això s'acava, dalt apareix un grup de ciclistes al costat de la pista animant a la gent, són l'Abel i un grup de Navàs. Paro a fer la xerrada, no gaire el meu coll no m'ho permet i avall que fa baixada.
Font del Pi, ara només queda la última pujada amb cara i ulls fins al Portell del Terrers. Powergel i ritme suau.

Sóc d'alt. Tercer control, faig l'Aquarius i començo a baixar cap a Peguera. La vall que s'obre davant meu és realment brutal!
Ja sóc a la Baga de les Nou Comes, les “eses” clàssiques de la fageda em fan passar-m'ho teta i em deixen a la Casa nova de les Garrigues on hi ha l'últim control. Unes avellanes i unes darreres estossegades i pista de la Figuerassa avall!

Només queda fer l'arribada de rigor voltant el Castell de Blancafort i baixar per Vilaforniu cap a la carretera vella.
Berga, anem cap el Càmping pel camí típic i em planto a l'arribada.

Ja en tenim una altra! És més d'hora del què em pensava, tot i el ritme suau, aquest any a sigut molt pistera i la mitjana ha pujat.

Conclusions:
- Ha estat bé tornar després de molts anys cap a la banda de Vilacireres, així com recuperat les trialeres del Molí de la Corriu.
- No m'ha agradat el munt de carretera enquitranada que hem fet. Entenc que hi ha trams necessaris, però crec que amb menys podríem passar.
- A l'esmorzar, i fa anys que ho demano, hi podria haver alguna beguda que no fos Coca Cola i aigua. Només faig que veure aigua durant tot el recorregut i un suc, Aquarius o Fanta, no estaria malament.
- Perquè només 4 controls? Sempre n'hi havia 5, a més a l'últim tampoc és que hi hagués molt “material”

Apa doncs, fins la propera!
La setmana que ve, i si la tos em respecta, cap a Sant Julià de Cerdanyola.




Edito: Ostres 539 participants van acabar! No m'ho va pas semblar.

3 comentaris:

cesc ha dit...

Osti Cal Blau, a la foto la veritat foteu molta por els de Gironella¡¡¡¡ jejeje.

el de Cal Blau ha dit...

Vam quedar tots "ven retratats", quines pintes!

El granoté ha dit...

Osti cosinet, sembles un Dalton, jeje