7 de juny de 2009

Joves promeses




Tots ens pensàvem que ja era massa tard, els últims joves que no jugaven a futbol i anaven a córrer amb bicicleta de muntanya ja era una reminiscència del passat. Doncs no, ahir mateix vaig portar a fer el bateig ciclista a un d'aquest. Bé, jove.. allò que es diu jove... la meva àvia segur que sí, li diria jove, tanmateix amb més de trenta anys que té molta gent d'institut ja li diria senyor, és només qüestió de targetting nomenclatiu.
Com és d'esperar amb algú que mai no s'ha posat uns automàtics, hi ha sempre aquell moment on la persona en qüestió va a una velocitat absurdament lenta, es para, queda quiet, i poc a poc, talment com passaria en una sèrie de dibuixos animats, ell i bicicleta es van tombant poc a poc fins que es troben en contacte amb el terra = Típica caiguda delprimerdiadelsautomàtics.

Tot això passava ahir, a més a més, a la tarda vaig poder tornar a convèncer a la mestressa per fer una ruteta amb bici (segona setmana consecutiva! A veure si al final s'hi acostuma i tot!).

Avui però, com que no estic pas per anar a campionats de Marató a la Vall del Ges, hem sortit a fer quilòmetres amb la de carretera. Ha sigut un començament molt barcelonista: el de cal Blau, a marxat cap a Cal Roig a buscar el Pesa (aquest és l'acudit dolent, perdó...).
Al final, més de 4 hores rodant, que per mi ja està prou bé, espero que serveixin de base per poder fer amb condicions la Gósol-Berga que ja s'acosta.

Ara només esperar que la setmana que ve em comporti, i no apreti massa, ja és sabut d'altres anys que la Patum pot fer molt malt al cos d'un ciclista, i les conseqüències i seqüeles en forma de baix rendiment són importants.

Salut i bona Patum a tothom!

1 comentari:

Xavi "Kanyilles" ha dit...

Sort en tenim de les mestresses compresives!! eh??? Es tracta de que quan arribis a casa ho facis amb més forces que quan has marxat i més content ... aleshores compensa!! jejeje.

X.