11 de juliol de 2009

Lightweenie

Ja puc dir que oficialment ho sóc, maníac del pes.

La cosa va així: últimament, arriben les pujades i veig com els companys/rivals es van allunyant progressivament de mi. Aquest allunyament es produeix sempre de la mateixa manera, el company/rival en qüestió (a partir d'ara c/r) es va quedant endavant i jo misteriosament, sense saber el perquè, em quedo enrere

Després de molt pensar-hi i sense trobar-hi cap explicació lògica he arribat a la conclusió que tot és degut al pes. Perdó, la massa (el pes multiplicat per la gravetat).
Què fer doncs perquè els c/r no se m'escapin a les pujades? Reducció de pes.

Aquí és on m'he trobat el segon, que no menys important, problema. Què fer per reduir massa?
Com ja he dit amb anterioritat, la massa és el producte de 2 valors (pes i gravetat) he pensat que si com a mínim en reduïa un dels dos, el resultat em seria favorable i potser guanyaria alguna cosa.

De moment he desestimat l'opció de reducció de gravetat. M'ha semblat una mica difícil fer que la Terra m'atregui d'una manera diferent del la que ha fet fins ara, per tant, he enfocat l'assuntu cap a l'altra banda, la de baixar el pes.

De nou, dues vies se m'obren al davant: rebaixo pes de la bici o rebaixo el meu pes?
La bicicleta pot ser més lleugera, sí. El què passa és que perdo fiabilitat (punxo i m'atrapen fins i tot a les baixades), perdo dinerets (la fibra de carboni pot arribar a ser molt cara) i puc arribar a perdre fins i tot les dents (la fibra de carboni a les meves mans es trenca).
Doncs enfoquem-ho al pes corporal. Aquí si que es pot rebaixar bastant! Peròòòòòòò... per fer-ho s'ha de fer molts sacrificis (gelats a l'estiu, la cerveseta a la Font, els franfurts del Sant Guim....) i com que tampoc no em vull esclavitzar, he pensat que per començar la cosa podria anar per una altra banda.

Primer: no és la cosa més agradable però tothom ho fa. Cap al lavabo i apretar fort. Comencem a eliminar grams sobrers. Després, rumiant, rumiant, he agafat les tisores i a tallar ungles. La suma de les dels peus i les mans no és que hagi sigut molt gran, però tot sumat...
Finalment, i després de no saber què més podia fer, les tisores han pujat fins el cap on fent analogia, han fet la festa del Segar i el Batre.



A hores d'ara, no sé què he pogut rebaixar, serà qüestió de demà agafar la bici i provar el resultat...



PD. Molt em temo que continuaré tant lent com abans....