Aprofitant la setmana

dimecres, 12 de maig
comencem la setmana ciclista a les 7 del vespre per fer una sortida de tarda. Tot està moll, sembla que aquest any almenys d'aigua no en faltarà, però no hi ha massa fang i el terreny té un grip aràcnid. Comencem a voltar; puja i baixa continu per caminets entre arbres i pedres, costa molt seguir el Pep i el Mines, deixa'l anar... Fem un tram de la Pedalada de Gironella d'aquest any però en sentit invers, les trialeres per on baixàvem ara es tornen  murs gairebé impossibles de coronar. Aprofitem per seguir un petit corriolet de la Romànica de Navàs, fantàstic. Baixem cap a la riera de Clarà a sac i encara tenim temps per descobrir un altre sender que està marcat de la caminada de Gironella de diumenge passat. Buff, molts pocs quilòmetres però d'una gran intensitat. Em sembla que m'he guanyat el sopar.

dissabte, 15 de maig, matí
avui sortirem des de Prats. El Mines ens porta pels camins de la Lluçanès Feréstec d'aquest any, alguns ja els havíem fet altres anys en el provincial (què jove que era llavors, encara era èlit...) i són FANTÀSTICS! Unes trialeres tècniques que amb els rocs molls es converteixen en pistes de patinatge. Algun ensurt més tard, comencem a pujar, també per camins estrets que serpentegen pel mig del bosc. Parada tècnica a Sant Martí d'Albars per reparar un pinxasso i endavant. Passem molt aprop d'Olost i baixem cap a Santa Creu, abans però, parant a reparar el pneumàtic del Climent que ha tingut la mateixa sort que el del Granoté. Última pujada fins a Prats, els cotxes clàssics del Criterium ens passen molt aprop, el Xavi comença a notar els quilòmetres i necessita una empenta. Literalment li donem i ens acabem d'enfilar per sota Lourdes fins a Prats.

dissabte, 15 de maig, tarda
baixem a Sallent amb l'Hermínia, demà fan la Diferent una pedalada una mica especial amb recorregut de rally i enduro. Durant la tarda es pot baixar per un wood park super currat que s'han inventa al Serrat del Xipell i pujar per mitjans mecànics (camionet). Faig 3 baixades i dues pujades amb bici (+ una amb remuntador) i ja en tinc prou per treure'm el mono de les passarel·les.

 diumenge, 16 de maig
avui vaig sol, els companys han anat a Avià amb els amics de Cop de Pedal a fer la pedalada, em sap greu no haver-hi anat perquè sempre busquen uns recorreguts molt xulos, però aquest cop ha tocat anar al Bages. 
Està ple de ciclistes amb bicis grosses i moltes proteccions, jo avui la meva grossa l'he deixat a casa i vaig amb la blanqueta, les proteccions? espero no caure.
La pedalada comença com els altres anys per una pista de pujada que fa guanyar desnivell, no és massa interessant, però és la millor manera per fer pujar metres de la manera més senzilla. Uns 5 kms després (aproximadament) la pista ja es va desfent i transformant en corriols, comencen les trialeres. El nivell tècnic d'aquest any ha augmentat i es fan molt més interessants. També hi ha salts, alguns d'importants però sempre amb una alternativa si no tens ganes d'anar per l'aire. Com que no porto la grossa, només faig els petits i mitjans, i deixo els alts (com el batejat amb el nom de Jamaicano) per un altre dia.
Sortim a prop d'Avinyó i un tros de carretera enquitranada direcció Cabrianes ens fa rodar ràpid. Han hagut de canviar una mica el recorregut degut a l'aigua que baixava per la Gabarresa. Pugem de nou direcció a Serraïma, per tornar a fer més trialeres de baixada. Finalment, una última pujada molt tècnica fa que fem l'últim sender abans d'arribar a Sallent. Allí ens enfilarem de nou al serrat del Xipell per baixar per les fustes del bike park que ahir ja havia tastat.
Una botifarra i una cerveseta per esmorzar a un quart d'una i per avui ja hem fet, només quedarà la celebració del Barça a la tarda, però això ja és una altra història...