2 de juny de 2010

Com el Solsonès no hi ha res!


Finalment, diumenge vam ser 5 els "valents" que  vam decidir anar cap a l'oest a la recerca d'aventures amb btt. Afortunadament la pedalada era el dia 30 de maig i no el 6 de juny, cosa que implicava que no tornaria a caure amb diumenge de Patum (com em sembla que va passar fa 2 o 3 anys).

Ens apuntem en un moment sense gens de cua (millorat respecte l'any passat), anàvem de tard i alguns em sembla que ja patien, saludem els ciclistes coneguts, Bikeberguedans, Team Casserres, Àngel... i ens preparem per sortir.
10 minuts després de l'hora teòrica, es dona literalment el tret de sortida (trabucada) i tothom rere el cotxe de l'organització "neutralitzat". El cotxe a tota fava i la gent igual. Semblava més una prova de l'Open que una pedalada popular. Si hi ha sortida neutralitzada per dins el poble, crec jo, el cotxe ha de sortir a una velocitat lenta de tal manera que no hi hagi incidències fins que s'arribi al punt on el vehicle s'aparta i marica l'últim!
La gent continua embalada, rodem a unes velocitats altíssimes i me n'adono que he de reduir: "això té més de 65 kms i si continuo així, al quilòmetre 20 hauré petat".
Fem reagrupament (com els d'Esquerra, xist!) i aflaquem una mica. Rodem tots 5 més el Lluís de Casserres que ve amb nosaltres.
Primer control i... esmorzar! Només 19 kms molt ràpids ens han separat de l'inici a la parada i fonda. Tots fan una buti, menys jo que tinc la panxa una mica esverada del viatge i només m'entra l'Aquarius.
Després de travessar-lo per la presa, resseguim el pantà per la banda est per una pista planera que serveix per pair la teca, però de seguida ens comencem a enfilar de nou, molts caminets pel mig del bosc oberts a pic i pala, m'agrada! Travessem la carretera que va de Solsona a Berga i continuem pujant fins el 2n control. Encara anem tot el grupet junt amb unes diferències mínimes entre el primer i el darrer, que xulo! Aquarius de rigor i ara toca baixada, en distanciem una mica amb el Pep, ja m'atraparan a la pujada, però és que aquests caminets no si pot baixar lent, seria pecat!
La cosa sembla que torna a tirar cap amunt, de moment seguim una riera però sempre pujant. Quilòmetre 40-41 deixem el camí principal per engarristar-nos pel mig del bosc per un corriol mooolt dret. Toca posar els peus a terra i caminar una mica. Amb tot i això, sento l'Helena al fons pujant a peu com tothom. Algun tram es pot fer sobre la bici però quedes rebentat, ni un ex-campió del món de trial podria pujar-ho tot.
Tercer control, ens diuen que ve tot baixada fins a Olius. Serà que per aquestes contrades la paraula baixada té un significat un pèl diferent que a casa meva però... no passa res. Els rampots cabrxxx que trobem passen factura, però com que són corriols pel mig del bosc són perdonables al 100x100.
Finalment arribem a Olius (cementiri) on hi ha l'últim control. Tornem a fer un breu stage per alimentar-nos una mica i tots 6 més els 3 casserrencs que havíem atrapat, amunt.
Les cames em comencen a passar factura, i noto ja que si apreto més del compte em vindran les famoses rampes, així que  a poc a poc i bona lletra. L'arribada a Solsona és pel Vall Calent fins la plaça del Camp. Ja en tenim una altra.
La setmana que ve toc reposar (almenys de bici) i dedicar-nos completament a la Patum (que també cansa molt).

Ahh! Una pedalada de més de 65 quilòmetres per 13 €, que n'aprenguin!!!