Tardor al Catllaràs

Dissabte matí, una heterogènia si més no interessant de ciclistes disposats a pedalar per les muntanyes alt berguedanes del Catllaràs.
Estem a la Pobla de Lillet, el Mines, el Climent i jo. He pensat fer el mateix recorregut que ja vam fer a finals de l'hivern passat amb els companys del Bikeberguedà amb el Panter per guia, però aquest cop sense neu. Es tracta de sortir des dels 800 metres i tot pujant per pista plantar-nos al Roc del Catllaràs a 1685 metres, després buscar totes les trialeres i camins de cabres possibles per tornar a plantar-nos on hem sortit. Suposo que hi hauria gent que en podria dir que és una ruta endurera jo com que sóc més clàssic en diré ruta de btt i prou.

Com que amb la sortida de la setmana passada vaig fer encara més gran l'esquerda al basculant de la ASR5, i gràcies a la rapidesa del distribuïdor de Yeti, que de moment fa més de 2 mesos que estic esperant un nou basculant, vaig sortir amb la Grossa.  Li he fet un règim especial després de la temporada de bikeparks i ara "només" està amb un pes de 17,42 kg cosa que fa que les pujades siguin molt menys feixugues.

De totes maneres avui no tenim pas pressa i anem pujant xino-xano, de fet ni que volgués pujar ràpid tampoc podria, i aprofitem per fer fotos i contemplar el paisatge. La pista està molt compactada i facilita l'ascens, fins el Prat Xispedor més o menys tot bé. A partir d'aquest punt farem un bucle una mica cabronet que fa enfilar-nos pel Coll de la Ceba. Aquesta vegada m'ha sigut impossible, tot i l'esforç per la meva part, el tram central (menys de 100 metres) se m'ha resistit i l'he hagut de pujar a peu.

Un cop al Pla del Catllaràs, hem començat el DH pel PR C-52, el primer tram fins el prat Xispedor és bastant dolent per fer-lo amb bici ja que hi ha molleres que fan que la bici et quedi literalment enterrada dins el fang i encara que baixis amb un tanc com jo, has de baixar i travessar-ho a peu.
El segon tram la cosa ja canvia, pel Clot del Bullidor ja és diferent i només trobem un pas que no podem fer sobre la bici, la resta tot perfecte i amb la Grossa pots envelar-te molt.

Sortim a la pista, just al trencant per anar cap a Vallfogona, però decidim baixar directament fins a Falgar per fer el darrer tram: els Graus. Aquesta última trialera és molt llarga i ja no té passos impossibles, 100x100 ciclable i baixant amb una bici com la que anava només havia de pedalar i frenar, perquè de tot lo altre se n'encarregava la bicicleta, havia de canviar el xip!
Ruta molt recomanable que es pot allargar si es vol per molts punts. És curta de quilòmetres, però alerta: hi ha molt desnivell i els quilòmetres passen molt a poc a poc.
Les fotos estan al Picasa.