Torna la temporada de bici-alpinisme

La cosa començava així:

• Piti clin, piti clin... (NdA: llegeixis com una onomatopeia del telèfon)
  
• Sí?
  
• Escolta, que ja tinc ruta per demà, je, je...
  
• Quina por que em fas! Truca'm d'aquí un quart que estava a la dutxa...
  

La conversa continuava 15 minuts més tard i a grans trets es podria resumir amb una sortida amb aproximació amb furgo fins la Quar, i a partir d'aquí inici de ruta per les Canals de Sant Miquel.

Dissabte al matí passo a buscar el Mines i el Climent i cap la Quar s'ha dit! Comencem pujant a Coll de Gavatx per la pista principal per escalfar. A d'alt prenem el caminet que baixa cap a la Portella per anar a sortir sobre la Font de l'Abat. Ja podem veure que el bosc està molt moll i les arrels i pedres patinen de valent. Seguim la pista cap a Campdou on comencem el primer “tram tècnic” del dia. Seguim les marques d'un sender local, que només havíem fet una vegada i a l'inrevés, completament per dins el bosc i seguint un senderet ple de pedres lliscants i esbarzes punxents ens plantem a Currubies. Allí el camí es transforma amb pista i s'enfila amunt i amunt, per portar-nos fins a Sant Miquel.

Som a d'alt, estem a la serra del Picancel i volem baixar per una canal fins al Pont del Climent, al costat de Vilada. Ho teníem decidit, no volíem baixar per la Canal Espessa ni per la Canal del Sora, la que buscàvem era la que baixa per l'est del Serrat del Migdia. Seguim més marques de sender local fins al Collet de les Corts, allà tenim un dubte d'orientació i no sabem si anar a l'esquerra (nord) o continuar recte (est). Finalment ens decidim per la segona opció i continuem.
Hem perdut les marques grogues i sortint del bosc ens hem plantat a una paret de conglomerats que s'ens presenta davant. Bicicleta a l'esquena i amunt, anem a trobar la carena de nou. Un cop d'alt, continuem cap a llevant fins arribar a reconèixer el Serrat del Migdia. Llavors veiem que no anem bé, que havíem d'haver triat l'altra direcció però no passa res des d'aquell punt hi ha molt bona vista i podem veure els participants del Raid de la Catalunya Central com s'enfilen davant nostre. Baixarem per anar a buscar un “camí” que surt just al Collet dels Pins que és on volíem anar. La baixada comença amb una altra llosa de conglomerats que intento baixar però que poc després el poc seny que tinc em diu que pari (l'altímetre em va marcar 37%). Donem la volta al Cingle de la Por (que és on ens trobem) i descobrim l'inici del “camí” que buscàvem. Aquest és una bretxa a la roca que s'ha de des grimpar i netejar d'esbarzes per poder-hi fer baixar les bicis. Una estoneta després, havent discutit una mica si baixàvem per allí o no, ens planem just sota el Collet dels Pins, ara només hem fer la baixada!

Roques humides, arrels, aigua, faigs, més roques i ja hem baixat! Trialera “força” ciclable tot i que la mullena la feia més difícil. Som al fons de la vall, just on el Merdençol es transformarà amb el Pantà de la Baells. És tard, les opcions de ruta pel GR entre Vilada i Borredà queden desestimades per qüestió de temps, així que carretera i cap a Borredà. Hem d'escurçar la ruta, així que pugem per la pista cap a Coll de la Creu de Salga, l'opció de Collet de l'Estisora i GR4 queda anul·lada. Ens queda la última trialera, aquesta sí completament ciclable i que disfrutem com nens baixant a sac. Tornem per on hem vingut i ens plantem a un quart de dues a la furgo. Al final, gairebé 4 hores des de que vam sortir, 22,3 kms i 1.050 metres de desnivell (sense contar el rappel).

Diumenge per reposar, baixem a Balsareny a fer la Ruta del Senglar, primer tram de pista molt rodador i segons ple de caminets, força bé...

Fotos

Track

Amoxicilina, aquella gran desconeguda

A vegades fa molta ràbia, però no hi pots fer més. Tota la setmana amb mal de coll i febre, tècnicament i segons el doctor angines, i arriba el cap de setmana i... tampoc. Per un a vegada el seny s'ha imposat a la rauxa, i  la sortida amb bicicleta prevista s'ha deixat de banda per un matí de diumenge a casa, sense res de bici.
Espero no haver-me equivocat i que almenys arribi a la setmana que ve que és festa amb condicions per poder pedalar una mica.
No és que me'n fes pagues, i sabia que els antibiòtics tampoc m'ajudarien, però pensava que "potser" al final, miraculosament, em trobaria perfectament bé i podria sortir sense cap problema.

Així doncs, avui he hagut de deixar els companys (Mines i Marc) fer la Lluçanès Feréstec tot sols, amb la condició que al final em fessin la crònica de la jornada...

Ah! un altre fet remarcable d'avui és la nova paternitat del company i veí David (conegut com a Palazos) que s'estrenarà ven aviat en el bonic món paternal de llevar-se 5 cops cada nit perquè la criatura plora i l'endemà poder donar com a excusa que no tira perquè ha dormit poc... MOLTES FELICITATS!!!

Presentació

Hola, em dic Yeti i sóc la bicicleta de les neus.
Actualment sóc la parella del de Cal Blau, qui habitualment escriu en aquest bloc. Fa poc que sortim, més concretament des de la setmana passada.
La primera vegada va ser diumenge passat a la Pedalada de Gironella, la cosa no va anar massa bé, tenia molta pressió a sobre i vaig tenir problemes físics de cadena.
M'han dit que vagi alerta, que no em faci moltes esperances perquè a aquest personatge les companyes li duren poc i sempre acaben trencant. També m'han informat que no és massa fidel, i a vegades va amb altres, com una  grossa amb un parell de pneumàtics que fan por.
Bé, no us vull avorrir més, així que ja ens veurem per les muntanyes!
Salut!

PD: us deixo unes fotos que em van fer pel book.

Em pensava que hi hauria “menus” neu...

Tenia ganes de tornar al Catllaràs, des de la tardor passada que no hi havia pujat més i sabent que el Panter marcava ruta dins el seu territori pels bikeberguedans no m'ho podia perdre.

La ruta comença amb un calorós matí de febrer al barri de les Coromines a la Pobla de Lillet, sí, sí: calorós. Encara que a la Pobla no hi fa MAI calor, gràcies al vent que havia bufat durant la nit, la temperatura semblava primaveral.

La ruta comença amb 9 ciclistes pistejant amunt, seguits d'un cadell de gos que se'ns hi afegeix. Anem pujant, el terreny està bé i anem guanyant alçada. Poc a poc, apareixen clapes de neu glaçada que anem trampejant com podem, sempre alerta de no relliscar i fotre'ns ben llargs. Més amunt, les plaques de gel augmenten en número i cada vegada és més difícil travessar-les sobre la bici en la seva totalitat. Es comença a sentir la frase cèlebre del dia: “em pensava que hi hauria menus neu...” però continuem amunt. Parem al Xalet del Catllaràs i seguim després fins el Roc de la Lluna on anem a contemplar les vistes de l'Alt Berguedà. Més neu, portem ja una bona estona quan ens plantem a la Font del Prat Gespedor i decidim esmorzar. En principi la idea era fer-ho més amunt, però com que el panorama no pinta massa bé decidim que ara és el moment.

Uns diem d'anul·lar la pujada al Pla del Catllaràs i baixar directament pel Clot del Bullidor, però sembla que la rauxa guanya i es desestima la proposta.

Amb penes i treballs ens plantem al Coll de la Ceba, d'aquí fins al punt més alt de la jornada hi ha poc més 1 km, però també hi ha més d'un pam de neu i una pendent on el percentatge més baix ronda el 13%. Sembla que hi ha un petit amotinament sense conseqüències i tots amb la bici a l'esquena o empenyent-la enfilem la pujada.

Ja som d'alt, aquí hi ha MOLTA neu, tornarem a baixar encara que sembla que no serà fàcil. Prenem el PR C-52 per tornar al punt on havíem esmorzat però la neu no ens deixa pedalar. Fem tota la baixada per dins del bosc amb uns gruixos de neu més propis de l'esquí que de la bicicleta de muntanya. En alguns trams la neu ens arriba a sobre genoll. Alguns tenen els peus més freds que que el congeladors dels esquimals i la cosa encara no s'ha acabat.

Tornem a ser al Prat Gespedor, ara tothom ja ha vist que hem fet un bucle i tornem a ser on érem fa una estona sense haver pedalat pràcticament gens. Continua la frase: “em pensava que hi hauria menus neu...”

Baixem pel mig del bosc cap a una torrentera on ni amb neu ni sense es pot baixar sobre la bici. Finalment arribem al corriol que esperàvem i que després de disfrutar-lo ens porta de nou a la pista forestal que puja de la Pobla a Falgars, just abans del trencant de Vallfogona. Ara una mica de pista amb pla i baixada i ja som a Falgars.

Només queda la última baixada, aquest cop pel GR4, els Graus! Només l'havia fet una vegada abans i vaig passar-m'ho teta. És un corriol força empedrat que combina trams relativament ràpids amb algun graó de dificultat moderada per deixar-nos de nou a les portes de la Pobla de Lillet.

Resumint, un matí sencer de diumenge per fer 24 quilòmetres, i d'aquests 3 o 4 a peu. Les raquetes haurien sigut un bon complement. Tothom creia que hi hauria menus neu. Molt bona ruta que espero que es repeteixi també amb versió primavera, estiu o tardor.

Ah, diumenge espero tothom a la Pedalada de Gironella.

*Totes les fotos de la sortida

Pedalada Gironella 2010 (7/03/10)

Com que sóc un gandul i em feia molta mandra escriure, faig un crtl+c i crtl+v per copiar i enganxar el text de l'any passat, només canviant paraules "clau":

" Enguany, el Centre Alpí Gironella, l'Esport Ciclista Gironella i Motos i Bicicletes Pep Ribera es tornen a ajuntar per organitzar de nou la pedalada del Baix Berguedà.
Igual que l'any passat, existirà dos recorreguts. El primer i apte per tothom serà una volta d'uns 15 kms al voltant del Serrat dels 3 Hereus, el segon i una mica més selectiu, serà la volta llarga de 32-33 kms que arrivarà fins a Casserres, per tornar després a Gironella seguint en bona part, la vall de la riera de les Febres.

Les inscripcions seran al mig de la Vila (Plaça de l'Estació) de 8 a 9 del matí, per passar a donar la sortida a les 9. Us podeu inscriure anticipadament fins el dia 5 de març per un preu de ? €, i posteriorment per ?€. És obligatori tenir la llicència federativa o tramitar-ne una pel mateix dia de la pedalada (? €). Qui vulgui més informació per les inscripcions es pot posar en contacte amb l'organització mitjançant el mail pedaladagironella@gmail.com o trucant a Motos i Bicicletes Pep Ribera (93.822.83.88) o al David (659.134.887)

Com sempre, l'inscripció donarà dret a avituallaments líquids i sòlids, esmorzar i un record.
Així que ja ho sabeu: si voleu passar un bon matí de diumenge pedalant per pistes i senders del Berguedà, no dubteu a venir. Us ho passareu molt bé! "



Ah, no sé quan val l'inscripció, però segur que és baratu.

Atenció: NO hi ha trialeres a la pedalada, ara bé hi ha molt caminet (singletrack) que fa que sigui lenta (sobretot si tens la meva condició física)

Al cel sia

Recordo com si fos ahir quan ens vam conèixer, tu estaves esperant a la botiga i jo et vaig veure. Tot va ser molt ràpid. De seguida ens vam entendre i formar un tot.

Estàvem molt compenetrats i ens enteníem a la perfecció, he passat coses amb tu que mai m'havien passat amb cap altra, però tot i voler sempre negar-ho, al final el destí cruel ha arribat, i com ja havia fet en altres ocasions, t'he de dir adéu. És un comiat agre, però en el meu cor sempre hi haurà un pensament per tu.

Adéu...

Doncs sí gent, al final he trencat la Yeti.

Ves qui ho diria! Aquell desembre del 2007 quan vaig anar a recollir la bici i tot fent broma per la immerescuda fama que tinc de trencar bicis, tothom em deia: “aquesta ja no la trencaràs, oi?” jo confiat que passant d'una doble de rally a una doble d'enduro faria que s'acabés aquella mala ratxa d'aixafar-ho to i mai més hauria de fer servir la garantia...

No ha sigut així, la setmana passada ja va petar, els últims corriols de l'Hivernal em feia un soroll estrany que no sabia d'on venia, la vaig rentar i no vaig veure res. Avui, 6 dies després hem sortit i el soroll s'accentuava i no tenia la més mínima idea d'on provenia. Després de la dutxa, he pogut veure que l'articulació que hi ha sobre del pedalier, estava completament fissurada per la soldadura.

25 mesos de diversió, adéu amiga!

♫ Per damunt la neu... ♫ lleuger dalt d'una Yeti.... ♫

Aprofitant les últimes hores de vacances abans de tornar forçosament a la feina dilluns que ve, he aprofitat per fer una escapadeta a la NEU.

Com passa últimament, no sé si és per culpa del canvi climàtic o el Minimolina, però els flocs blancs i freds només cauen per les terres de l'Ebre i l'interior de Tarragona, si m'apures una mica també a l'altiplà de la Segarra i Bages, però al sud del Berguedà ni per casualitat. Amb les ganes que tenia jo d'anar a aixafar neu i no neva... doncs he fet com diu la dita popular: si la neu no va a El de Cal Blau, el de Cal Blau anirà a la neu.

Dit i fet, aquest matí em llevo, miro per la finestra intentant localitzar les muntanyes blanques més properes de casa i ja està, avui anirem a Campdeparets.

Al garatge tenia un dubte, quina bici agafo? Molt fàcil: la Yeti, l'abominable bici de les neus!

He començat a pujar suau per la Tor, la neu no ha fet acte de presència fins els 700 metres i primer només de manera testimonial, poc a poc però s'ha manifestat amb més presència.

No feia un dia pas fred, només una mica de vent a la carena. Les vaques estaven pasturant i menjant palla que el seu cowboy els deu haver donat, al costat i guardant-les he trobat un personatge una mica singular.

El camí cap al coll de la Baumeta estava ven blanc, però un cap allà la neu ha anat desapareixent. He baixat cap a Sant Maurici per fer la trialera de l'Ocata i el fang ha anat substituint la blanca neu. Finalment, baixada cap al campament d'Olvan i tornada a cap a casa.