Torna la temporada de bici-alpinisme

La cosa començava així:

• Piti clin, piti clin... (NdA: llegeixis com una onomatopeia del telèfon)
  
• Sí?
  
• Escolta, que ja tinc ruta per demà, je, je...
  
• Quina por que em fas! Truca'm d'aquí un quart que estava a la dutxa...
  

La conversa continuava 15 minuts més tard i a grans trets es podria resumir amb una sortida amb aproximació amb furgo fins la Quar, i a partir d'aquí inici de ruta per les Canals de Sant Miquel.

Dissabte al matí passo a buscar el Mines i el Climent i cap la Quar s'ha dit! Comencem pujant a Coll de Gavatx per la pista principal per escalfar. A d'alt prenem el caminet que baixa cap a la Portella per anar a sortir sobre la Font de l'Abat. Ja podem veure que el bosc està molt moll i les arrels i pedres patinen de valent. Seguim la pista cap a Campdou on comencem el primer “tram tècnic” del dia. Seguim les marques d'un sender local, que només havíem fet una vegada i a l'inrevés, completament per dins el bosc i seguint un senderet ple de pedres lliscants i esbarzes punxents ens plantem a Currubies. Allí el camí es transforma amb pista i s'enfila amunt i amunt, per portar-nos fins a Sant Miquel.

Som a d'alt, estem a la serra del Picancel i volem baixar per una canal fins al Pont del Climent, al costat de Vilada. Ho teníem decidit, no volíem baixar per la Canal Espessa ni per la Canal del Sora, la que buscàvem era la que baixa per l'est del Serrat del Migdia. Seguim més marques de sender local fins al Collet de les Corts, allà tenim un dubte d'orientació i no sabem si anar a l'esquerra (nord) o continuar recte (est). Finalment ens decidim per la segona opció i continuem.
Hem perdut les marques grogues i sortint del bosc ens hem plantat a una paret de conglomerats que s'ens presenta davant. Bicicleta a l'esquena i amunt, anem a trobar la carena de nou. Un cop d'alt, continuem cap a llevant fins arribar a reconèixer el Serrat del Migdia. Llavors veiem que no anem bé, que havíem d'haver triat l'altra direcció però no passa res des d'aquell punt hi ha molt bona vista i podem veure els participants del Raid de la Catalunya Central com s'enfilen davant nostre. Baixarem per anar a buscar un “camí” que surt just al Collet dels Pins que és on volíem anar. La baixada comença amb una altra llosa de conglomerats que intento baixar però que poc després el poc seny que tinc em diu que pari (l'altímetre em va marcar 37%). Donem la volta al Cingle de la Por (que és on ens trobem) i descobrim l'inici del “camí” que buscàvem. Aquest és una bretxa a la roca que s'ha de des grimpar i netejar d'esbarzes per poder-hi fer baixar les bicis. Una estoneta després, havent discutit una mica si baixàvem per allí o no, ens planem just sota el Collet dels Pins, ara només hem fer la baixada!

Roques humides, arrels, aigua, faigs, més roques i ja hem baixat! Trialera “força” ciclable tot i que la mullena la feia més difícil. Som al fons de la vall, just on el Merdençol es transformarà amb el Pantà de la Baells. És tard, les opcions de ruta pel GR entre Vilada i Borredà queden desestimades per qüestió de temps, així que carretera i cap a Borredà. Hem d'escurçar la ruta, així que pugem per la pista cap a Coll de la Creu de Salga, l'opció de Collet de l'Estisora i GR4 queda anul·lada. Ens queda la última trialera, aquesta sí completament ciclable i que disfrutem com nens baixant a sac. Tornem per on hem vingut i ens plantem a un quart de dues a la furgo. Al final, gairebé 4 hores des de que vam sortir, 22,3 kms i 1.050 metres de desnivell (sense contar el rappel).

Diumenge per reposar, baixem a Balsareny a fer la Ruta del Senglar, primer tram de pista molt rodador i segons ple de caminets, força bé...

Fotos

Track