Agost, temps de vacances i com no pot ser d'una altra manera toca sortideta amb BTT. Aquest any ens hem apuntat a la iniciativa del Pep de fer la
Ruta de l'Ermità. Es tracta d'una volta circular per l'Alt Berguedà (encara que també entra dins les comarques de la Cerdanya i el Ripollès) que es pot fer a peu, amb bici o cavall. Nosaltres evidentment hem escollit la bici per fer els 162 km de longitud i 8600 metres de desnivell que presenta.
ETAPA 1: La sortida la fem des del
refugi dels Erols, a 4 km de l'antiga fàbrica gaudiniana de ciment del
Clot del Moro.
És dimecres al matí i no fa massa calor, hi ha núvols agafats dalt les muntanyes que tapen el sol. Comença la ruta tot pujant al Coll Roig (unes bones rampes per escalfar), és curt i de seguida coronem. Ara baixada fins a Guardiola.
Aquí, agafem direcció oest per enfilar-nos a
Sant Llorenç on una pista per la baga ens durà fins a Sant Joan de l'Avellanet. Parada per esmorzar, hem d'agafar forces per la pujada que ens queda. Rodem per carretera fins a Bagà on comença la pujada a Coll de Pal. Els primers quilòmetre per carretera es fan bé, però les dures rampes comencen a aparèixer cap al km 5. Al dret de l'Hospitalet de Roca Sança ens desviem de la carretera principal i comencem a pujar per pista cap al primer control:
El Refugi de Rebost. La pujada ha estat dura però amb un paisatge espectacular, de totes maneres el més dur encara està per arribar. Continuem per pista (ara pedregosa i amb més inclinació) pujant cap a la Collada de la Bòfia. Estem a gairebé 2000 metres d'alçada, Coll de Pal ens queda a prop.
Un cop coronat el coll, ens dirigim a
la Molina. Al dret del telecabina Alp 2500 ens decidim a baixar per una pista negre del Bike Park de la Molina, divertit!
Teòricament ara bé tot pla i baixada fins a
Castellar de n'Hug (exceptuant la Creueta), mentida! Un dur rampot ens fa pujar per una pista d'esquí fins a Costa Rasa, allí ja baixem fins a la Collada del Pedró on aprofitem per fer el dinar, ens ho hem guanyat.
A la tarda, carretera i cap a la Creueta, últim port del dia. Pujada a ritme suau però sense que ningú li quedi ja aigua per veure. A mig descens, ens desviem a l'esquerra per una pista que planeja que ens allarga una mica més l'arribada a l'
Alberg de la Closa on farem nit.
El primer dia hem fet una etapa amb molt desnivell, però sense dificultat tècnica apreciable. Força pista en bon estat i carretera enquitranada. Finalment, ens han sortit 70 km, ja està bé!
ETAPA 2: el dia no es lleva massa fi pel Mines que segurament per culpa d'una insolació el dia anterior ha passat mala nit i no es troba massa fi, decideix tornar a casa per carretera i ens deixa al Pep i a mi solets.
Avui hem sortit més d'hora, fa fresqueta però perfectament suportable amb màniga curta. Sortim cap a llevant per passar pel costat de Sant Joan de Cornudell, avui sembla que no hi haurà tanta pista.
Uns caminets i senders molt divertits (si no portes alforges) ens apropen a
Montgrony on encara es torna més tècnic el trajecte, a mi ja m'agrada, però s'ha de dir que si vas carregat pot arribar a ser un suplici.
El Coll de Pardinella ens porta el primer problema d'orientació: aquí hi ha el desviament entre els que fan la ruta a peu i amb bici, nosaltres prenem un camí equivocat pel fons de la vall. Poc tros després, ens n'adonem de l'error i tornem a pujar. Ens plantem davant el senyal d'indicació i no hi ha manera de veure el camí que hem de prendre. Tirem pel què sembla un camí que a poc a poc va desapareixent. Davant la impossibilitat de seguir, decidim tirar pel dret i baixar per on ho feiem abans fins a trobar una pista, ja que el caminet que preteniem seguir era impossible de localitzar. La fortuna s'ens presenta en forma de marca verda un tros més avall i seguim pel sender correcte fins a la Collada de Grats. Allà només queda superar un parell de pujades mooolt dretes (empenyent les bicis), i una baixada molt pedregosa ens portarà fins a la carretera GI 401 a l'Ampalme.
Ara només cal seguir la vall del Merdàs en direcció oest per arribar a
Gombrèn i posteriorment seguir paral·lels a la carretera per un caminet amb molts repetxons fins al següent control.
Ja som al refugi del Coll de Merolla, segellem la tarja de pas i fem un refresc. Ens diuen que ens queden 4 hores o més fins al proper refugi! Quins ànims.
Ara anem cap al sud, ens enfilarem als Rasos de Tubau pel Collet de Fatjaneral per arribar al poble més petit de Catalunya,
Sant Jaume de Frontanyà.
Anem millor de temps del què ens han dit, només portem una hora i mitja des de Merolla i ja hem fet més de la meitat del trajecte. Decidim que dinarem al
Refugi d'Ardericó, però per arribar-hi, primer ens cal pujar al Coll de la Creu Melosa i Pla Fondo. És ja migdia i el sol escalfa fort. Aquesta primera pujada no ha estat res, ara bé el més dur: Pla Fondo. Des de la Creu Melosa el caminet s'enfila pel mig del bosc d'una manera espectacular i les forces cada vegada es van reduint més (almenys per la meva part). Una parada tècnica per prendre un gel és una excusa perfecte.
Un cop a d'alt, baixem per la baga d'Ardericó fins arribar al refugi del mateix nom. DINAR! Quina gana que tenia. Ens alimentem i hidratem bé, a la tarda encara ens queda un bon tros.
Estem al Catllaràs, moltes pedres per aquestes contrades, per pair el dinar res més que pujar a la Collada d'Arderiu i posteriorment una mica de pista pedregosa que ens durà al temible Coll de la Seba. Per mi no era res de nou és un coll que ja he fet altres vegades, però cada cop que el pujo em sembla que la pista s'ha inclinat més. M'ho agafo com un repte i el pujo tot amb bici, molt cansat arribo a la Roca del Catllaràs sabent que ara ens espera una baixada llaaaarga.
Després de baixar 850 m de desnivell ens trobem a
Sant Julià de Cerdanyola, només queda una pujada llarga que és la que ens porta al Coll de Jou i posteriorment a la Collada Sobirana. Anem pujant (jo ja per inèrcia) fins d'alt, baixem i pugem una mica més per arribar a Falgars on omplim cantimplores. Ara una altra baixada de les llargues, encara que també cansa degut a les pedres ens porta fins a la
Pobla de Lillet, no sense abans arreglar una pessigada a la roda de darrera de l'Spark.
Són les 6 de la tarda, berenem assentats a terra mentre mirem com omplen un "Parte amistoso de accidente" una parella francesa i una altra catalana que han tingut un incident amb el cotxe. Ara només queda pujar fins a Erols a buscar la furgo i ja està, bé, aixó de ja està vol dir 3 km de pujada per carretera fins el Clot del Moro i 4 més de pista (també amunt) fins al refugi.
Gairebé les 7 del vespre i després d'haver-me passat uns tres quarts d'hora pujant amb molinet arribo finalment a "meta". Avui el contaquilòmetres em diu que n''hem fet 101 (com els Dàlmetes, quina gràcia). Em fa malt tot, però m'ho he passat molt bé. Estic content. Sé que només em queda 45 minuts de trajecte amb cotxe fins a casa i ja em podré dutxar.
Ha estat una ruta interessant, dura però amb una mica d'entrenament factible amb un parell de dies de ruta. Segurament la primera jornada l'havíem d'haver allargat una mica més per tal que el segon dia no es fes tan llarg.
És important no anar massa carregat, perquè té trams on amb molt pes pots passar-les canutes, no és una ruta rodadora (almenys en una bona part del recorregut).
Els paisatges són preciosos, i també la vegetació variada que trobes en diferents parts del recorregut.
El marcatge és correcte en general si es va amb mapa o GPS però deficient en alguns punts molt concrets. Estic d'acord en aprofitar les marques existents de GR o PR i no fer-hi una marca nova, però hi ha encreuaments principals que no hi estaria de més algun tipus de senyalització.
Per acabar, deixo algunes fotos que vaig fer amb el mòbil penjades
aquí
