Aquesta és una frase que moltes vegades he pensat i l'experiència em diu que és ven certa. Qui em coneix una mica ja sap que amb el temps que porto fent montanbaic (des de finals dels 80's) si no hagués parat mai, si no hagués fet mai cap pausa per fer altres coses, segurament avui no estaria encara amb aquestes ganes de sortir a la muntanya a pedalar. Amb això només vull reivindicar el fet de sortir-quan-en-tinguis ganes/puguis enfront a sortir per obligació.
Aquest fet em va portar el passat cap de setmana a fer una combinació entre bici-concert.
La cosa començava el dijous al migdia quan em diuen que hi ha concert de Gossos a la Font: -dijooous? - em pregunto estranyat...
No ho havia vist enlloc i estranyat vaig tafanejar al bloc de la Font i a la web dels Gossos. Res de res, cap noticia. Vaig tornar-ho a demanar i sí, resulta que com la última vegada fan un concert pre-gira oficial semisecret. Carai!
Com sempre, poca gent però com que l'indret és petit: tot ple! M'ho vaig passar molt bé, però l'endemà a 1/4 de 8 quan sonava el despertador ja no m'agradava tant...
Divendres hi havia el segon concert de la setmana, aquest a Manresa, més concretament al Kursaal i la cosa prometia: Els Amics de les Arts en directe. És un grup que vaig descobrir fa relativament poc amb el disc "Castafiore Cabaret" i em va encantar, ara estan fent la presentació de l'últim disc que és "Bed & Breakfast" que també és boníssim. Sabia que tenien un molt bon directe i les expectatives es van complir, amb la colla que anava molts no els havien escoltat abans i s'ho van passar d'allò més bé, sembla que fins i tot repetirem a final de mes a la General a Berga...
La bici, aparcada fins dissabte. Les 10 de matí, hora raonable, bon moment per enfilar-nos a Campdeparets per buscar camins alternatius de baixada cap a la Portella. Diumenge, pujada a Sagàs i encara més sol que dissabte. Ja som a la primavera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada