Tusla!

No tinc ganes d'explicar la sortida del diumenge, ja hi haurà un altre moment millor.
No sé massa que dir, hi ha coses que passen i no saps per què, aquest és un d'aquests moments.
Tots et recordarem sempre, corrent per damunt els núvols suposo que ens veuràs, i segur que encara tindràs forces per fer-nos una empenteta en aquell repetjó que no podíem pujar.
A reveure Quim.

... i avui, on anem?

- No ho sé, podríem anar cap a Obiols?
- Vale, (...) anem
Sortim des de Cal Forroi direcció l'Ametlla pel carril bici (sembla que no siguem de poble i tot!), la Plana i finalment Obiols.
-Anem cap a Pedret?
Continuem unànimement amb l'afirmació. Baixem a Cal Rosal, passem per sota el pont de la C-16 (probablement d'aquí uns 600 anys més conegut que el de Pedret) i enfilem camí per l'antiga via del tren. Un parell de túnels més tard ens plantem a Pedret.
- Pugem cap a Casampons?
- Millor després...
- I si anem cap a l'altra banda?
- A Mascaró?
- Molt bé, com que el Xavi no coneix el terreny, cap problema! Primer però anem a veure el Pont.
Parada sobre l'arc repenjats a la barana, comentant la quantitat d'aigua que baixa i l'alt que és el pont.
- I per què no pugem cap a la Presa de la Baells, pel Raid i passaven...
- Nem doncs...
Un tros de via més amunt, el camí tal i com el coneixem s'acaba i apareix un sender esbardissat  que s'enfila, de moment molt. Anem pujant fins que el sender esbardissat metamorfoseja amb un corriol més propi de cabres que de bicicletes, igual de brut d'herbes i troncs, però amb una pendent que ens obliga a carregar-nos les bicis a l'esquena i iniciar l'escalada (més endavant, literal). Anem tirant com podem fins que:
- Ja som dalt!
- Què entens per ser a dalt?

La cosa es complica per moments, ara ja costa pujar a peu sense bici, ens trobem en un pas (que hem anomenat de sisè grau) on t'has d'agafar als troncs del què puguis per poder pujar, i fer passar trampejant la bici entremig d'arbusts, arbres i roques, intentant sempre que el manillar o els pedals no quedin travats impossibilitant l'ascensió. Des d'aquí les vistes del pantà de la Baells són molt bones.

Finalment arribem a presa, estem salvats!

La ruta segueix pujant per la carretera cap a Berga, i la posterior baixada friraid per dins els carrers cap a Sant Francesc.

Tornem pel Menfis cap a Graugés, tot està verd i ple de roselles vermelles. Ens surt una mica la vena hippy i anem tirant floretes que arranquem directament mentre pedalem.
- Baixem per la cascada cap a Cal Rosal?
- Val.
Tornem a fer (segona vegada) un caminet trialero que vam descobrir amb el Mines que baixa fins a Cal Rosal, avui estava més sec i que el primer dia i tot i que em les meves dificultats he aconseguit baixar-ho tot.
Cal Rosal, tornem a casa pel costat de la carretera vella fins a la Plana, Ametlla i Gironella.
Al final ha sigut prou una bona sortida, demà però toca alta muntanya.

Aprofitant la setmana

dimecres, 12 de maig
comencem la setmana ciclista a les 7 del vespre per fer una sortida de tarda. Tot està moll, sembla que aquest any almenys d'aigua no en faltarà, però no hi ha massa fang i el terreny té un grip aràcnid. Comencem a voltar; puja i baixa continu per caminets entre arbres i pedres, costa molt seguir el Pep i el Mines, deixa'l anar... Fem un tram de la Pedalada de Gironella d'aquest any però en sentit invers, les trialeres per on baixàvem ara es tornen  murs gairebé impossibles de coronar. Aprofitem per seguir un petit corriolet de la Romànica de Navàs, fantàstic. Baixem cap a la riera de Clarà a sac i encara tenim temps per descobrir un altre sender que està marcat de la caminada de Gironella de diumenge passat. Buff, molts pocs quilòmetres però d'una gran intensitat. Em sembla que m'he guanyat el sopar.

dissabte, 15 de maig, matí
avui sortirem des de Prats. El Mines ens porta pels camins de la Lluçanès Feréstec d'aquest any, alguns ja els havíem fet altres anys en el provincial (què jove que era llavors, encara era èlit...) i són FANTÀSTICS! Unes trialeres tècniques que amb els rocs molls es converteixen en pistes de patinatge. Algun ensurt més tard, comencem a pujar, també per camins estrets que serpentegen pel mig del bosc. Parada tècnica a Sant Martí d'Albars per reparar un pinxasso i endavant. Passem molt aprop d'Olost i baixem cap a Santa Creu, abans però, parant a reparar el pneumàtic del Climent que ha tingut la mateixa sort que el del Granoté. Última pujada fins a Prats, els cotxes clàssics del Criterium ens passen molt aprop, el Xavi comença a notar els quilòmetres i necessita una empenta. Literalment li donem i ens acabem d'enfilar per sota Lourdes fins a Prats.

dissabte, 15 de maig, tarda
baixem a Sallent amb l'Hermínia, demà fan la Diferent una pedalada una mica especial amb recorregut de rally i enduro. Durant la tarda es pot baixar per un wood park super currat que s'han inventa al Serrat del Xipell i pujar per mitjans mecànics (camionet). Faig 3 baixades i dues pujades amb bici (+ una amb remuntador) i ja en tinc prou per treure'm el mono de les passarel·les.

 diumenge, 16 de maig
avui vaig sol, els companys han anat a Avià amb els amics de Cop de Pedal a fer la pedalada, em sap greu no haver-hi anat perquè sempre busquen uns recorreguts molt xulos, però aquest cop ha tocat anar al Bages. 
Està ple de ciclistes amb bicis grosses i moltes proteccions, jo avui la meva grossa l'he deixat a casa i vaig amb la blanqueta, les proteccions? espero no caure.
La pedalada comença com els altres anys per una pista de pujada que fa guanyar desnivell, no és massa interessant, però és la millor manera per fer pujar metres de la manera més senzilla. Uns 5 kms després (aproximadament) la pista ja es va desfent i transformant en corriols, comencen les trialeres. El nivell tècnic d'aquest any ha augmentat i es fan molt més interessants. També hi ha salts, alguns d'importants però sempre amb una alternativa si no tens ganes d'anar per l'aire. Com que no porto la grossa, només faig els petits i mitjans, i deixo els alts (com el batejat amb el nom de Jamaicano) per un altre dia.
Sortim a prop d'Avinyó i un tros de carretera enquitranada direcció Cabrianes ens fa rodar ràpid. Han hagut de canviar una mica el recorregut degut a l'aigua que baixava per la Gabarresa. Pugem de nou direcció a Serraïma, per tornar a fer més trialeres de baixada. Finalment, una última pujada molt tècnica fa que fem l'últim sender abans d'arribar a Sallent. Allí ens enfilarem de nou al serrat del Xipell per baixar per les fustes del bike park que ahir ja havia tastat.
Una botifarra i una cerveseta per esmorzar a un quart d'una i per avui ja hem fet, només quedarà la celebració del Barça a la tarda, però això ja és una altra història...

Pujades, baixades i altres desnivells 2.0

La setmana passada vaig quedar amb gana i en volia més. El tastet que vam fer de l'Alt Berguedà només va ser un aperitiu per esperar el dinar. Dissabte després d'anar fins el Ginebret es va improvisar una sortida dominical amb aproximació fins el camp base, aquest seria un lloc indeterminat (fins que l'acabés de pensar) que se sabria el diumenge al matí.

Diumenge 9 maig, advocació de la Mare de Déu dels Desemparats, 4 ciclistes desprotegits vers les inclemències del temps es presentaven sota la pluja a La Nou, finalment punt de sortida de la ruta.
Amb els impermeables comencem a enfilar-nos cap el Coll de la Plana, als peus del Sobrepuny. Poc a poc la pluja va remetent i  amb uns 3/4 d'hora fem els 6 primers quilòmetres de la jornada. Ara girem a l'esquerra, direcció nord per intentar arribar a la Collada dels Emprius. Com que ningú coneix el terrenu anem mirant de no passar-nos el trencall i de pas, pugem més.

Coronem! Ja som al coll (o això és el què pensàvem). Ens hem colat i en comptes de sortir al sud del Cap del Emprius, hem pujat un altre collet i som al nord-est. Per tant anem cap a la dreta (quan ho hauríem d'haver fet a l'esquerra) i comencem a carenejar. El paisatge és espectacular tot i els núvols i la boira, el bosc està esplèndid  i fins i tot trobem traces de neu. Ja veig que no anem bé, perquè no sortim mai a la Collada de la Batllia, punt per on ja havia passat l'any passat caminant, però no passa res i com que no sabia on m'havia perdut, continuem. Finalment veiem una pista i baixem.

Un rètol ens diu que estem a la Collada de Sant Miquel! Ostres, hem atallat i anat en direcció contrària. No passa res,  continuarem la ruta baixant cap a Sant Romà de la Clusa. El descens el fem per la pista, arranjada no fa pas massa, no hi ha molt fang però quedem ven esquitxats ja que està tot molt moll. Passat Sant Romà continuem perdent alçada direcció Vilada per la carretera principal fins a Comelles.

Agafarem una pista que fa un collet i després baixa per un sender local que desemboca al PR C-147 (antigament formava part de la pedalada de Vilada). Hi ha fang, recordo que ja n'hi havíem trobat els altres cops. El coll, tot i que curt és molt dret, i amb el fang es fa difícil pujar. Som en un encreuament de pistes i em sembla que anàvem avall, de totes maneres per decisió popular s'acorda canviar de nou la ruta i pujar fins la Collada de Pasquals per després baixar directament a La Nou. Continua el fang, i les darreres rampes es fan realment dures i molt difícils de pujar. L'esforç ha valgut la pena. Última baixada, un sender estret pel mig del bosc, poc a poc es torna més tècnic, amb més rocs i troncs molls, m'agrada! Baixem ràpid amb una caiguda inclosa encara que sense conseqüències greus.

Tornem a ser just on hem sortit. Hem fet menys de 26 kms, però més de 1.400 metres de desnivell. Anem bruts i estem molls però  satisfets de la ruta. Mentrestant, jo ja començo a pensar amb la versió 3.0 de la ruta... i de moment, ja tinc una idea... ;)


Si voleu veure totes les fotos del dia, com sempre aquí.

Pujades, baixades i altres desnivells

L'home del temps feia la previsió per diumenge i semblava que el matí s'aguantaria. Dissabte a la tarda ja havia fet un ruixat bastant potent i no semblava pas que la cosa hagués de millorar.

Quedem amb el Jordi a les 9, finalment només serem un parell, el Mines i el Pep anaven de carreres i el Climent no ha aparegut. Som-hi doncs, cap a Guardiola!

La idea de la ruta de la jornada era simple. Sortim des de Guardiola pugem cap a Brocà i hem d'anar a baixar pel Bac de Diví. El primer tram és seguin un PR que des del poble puja fins a Cavallera per escalfar, i després continua amb les dures rampes cap a la Roca de la Guilla. El què no havia previst és l'estat de la pista: degut a les últimes pluges estava enfangat amb aquell fang argilós que queda completament enganxat a les rodes i fa que sigui impossible fer-les girar. Ha estat un bon escalfament. A d'alt parada per agafar els bastonets-treu-fang, netejar una mica el pas de la roda i endavant que fa pujada.

Passem cal Companyó i deixem a l'esquerra Sant Martí de Brocà, les vaques i vedells se'ns miren, nosaltres també les mirem i ens imaginem els entrecots i bistecs que en podrien sortir, mmmm.

Anem pujant, passem ara per les cases ensorrades de Cal Sobirana, part del què fa un centenar d'anys havia sigut l'antic poble de Guardiola.

Més amunt també deixem a l'esquerra el Castell fins que uns metres més enllà prenem la bifurcació de la dreta per abandonar el camí de Sant Marc. Baixem una miqueta per passar a una petita vall que és cara nord. Aquí el camí es torna a enfilar de valent, la pendent mitjana és del 13% amb màxims del 16 i mínims del 10. Pugem xino-xano.

Arribem al coll de la Bassa de Tarnes, gairebé a 1500 metres. Queda un últim repetjó brutal que ens fa passar pel Collet de les Fanelles i baixar cap a la Collada Gran. Ara toca la primera baixada i ens endinsem en el bosc. Molt tècnic amb algun pas compromès que gràcies a la humitat regnant (les pedres i arrels semblen gel) fa que posem algun peu a terra. L'últim tram és molt divertit i completament ciclable, llàstima que s'acaba i ens porta al planell de Paller de Dalt.

La última pujada és a punt: la Collada Petita. És una última adversitat que ens queda per poder baixar per la llarga trialera del Bac de Diví. Comencem l'ascens, pel mig del camí baixa un torrent (ara sec) amb una trilla on podríem enterrar-nos-hi. És una pujada molt tècnica però curteta.

Iniciem el descens per un bosc de pins que poc a poc es va transformant en faigs. El terra, molt humit, és ple de fulles que amaguen perills en potència. Hem de fer alguna paradeta per passar arbres caiguts o algun pas molt complicat. Anem baixant acompanyats del soroll dels frens i la verdor de les molses. El darrer tram canvia una mica, és més ràpid i amb pedra i desafortunadament per mi, una pedra d'aquestes fa un tall al meu pneumàtic posterior i començo a sentir el característic pssssssssssss. Com que ja som baix, arreglaré la roda a la carretera de Coll de Pal. Baixa molta aigua al riu de Gréixer així que em disposo a baixar de la bici i travessar pel rocs però continuant amb el meu desinfortuni, foto patinada amb el peu esquerra mentre faig l'espegat i cop de genoll a la pedra i peu a dins el riu. No ha estat res greu, només una rascada i un cop fort però de moment estic amb gel al genoll.

Arribem a Guardiola i mirem el comptaquilòmetres: 2 hores i mitja per fer 24 quilòmetres i 1.000 metres de desnivell acumulat.

Tornem satisfets a casa perquè hem fet una bona sortida i el temps ens ha respectat.
Totes les fotos

Crítica musical

No només és bo pedalar, també es convenient fer altres activitats.
Aquesta és una frase que moltes vegades he pensat i l'experiència em diu que és ven certa. Qui em coneix una mica ja sap que amb el temps que porto fent montanbaic (des de finals dels 80's) si no hagués parat mai, si no hagués fet mai cap pausa per fer altres coses, segurament avui no estaria encara amb aquestes ganes de sortir a la muntanya a pedalar. Amb això només vull reivindicar el fet de sortir-quan-en-tinguis ganes/puguis enfront a sortir per obligació.
Aquest fet em va portar el passat cap de setmana a fer una combinació entre bici-concert.

La cosa començava el dijous al migdia quan em diuen que hi ha concert de Gossos a la Font: -dijooous? - em pregunto estranyat...
No ho havia vist enlloc i estranyat vaig tafanejar al bloc de la Font i a la web dels Gossos. Res de res, cap noticia. Vaig tornar-ho a demanar i sí, resulta que com la última vegada fan un concert pre-gira oficial semisecret. Carai!
Com sempre, poca gent però com que l'indret és petit: tot ple! M'ho vaig passar molt bé, però l'endemà a 1/4 de 8 quan sonava el despertador ja no m'agradava tant...

Divendres hi havia el segon concert de la setmana, aquest a Manresa, més concretament al Kursaal i la cosa prometia: Els Amics de les Arts en directe. És un grup que vaig descobrir fa relativament poc amb el disc "Castafiore Cabaret" i em va encantar, ara estan fent la presentació de l'últim disc que és "Bed & Breakfast" que també és boníssim. Sabia que tenien un molt bon directe i les expectatives es van complir, amb la colla que anava molts no els havien escoltat abans i s'ho van passar d'allò més bé, sembla que fins i tot repetirem a final de mes a la General a Berga...

La bici, aparcada fins dissabte. Les 10 de matí, hora raonable, bon moment per enfilar-nos a Campdeparets per buscar camins alternatius de baixada cap a la Portella. Diumenge, pujada a Sagàs i encara més sol que dissabte. Ja som a la primavera!

Torna la temporada de bici-alpinisme

La cosa començava així:

• Piti clin, piti clin... (NdA: llegeixis com una onomatopeia del telèfon)
  
• Sí?
  
• Escolta, que ja tinc ruta per demà, je, je...
  
• Quina por que em fas! Truca'm d'aquí un quart que estava a la dutxa...
  

La conversa continuava 15 minuts més tard i a grans trets es podria resumir amb una sortida amb aproximació amb furgo fins la Quar, i a partir d'aquí inici de ruta per les Canals de Sant Miquel.

Dissabte al matí passo a buscar el Mines i el Climent i cap la Quar s'ha dit! Comencem pujant a Coll de Gavatx per la pista principal per escalfar. A d'alt prenem el caminet que baixa cap a la Portella per anar a sortir sobre la Font de l'Abat. Ja podem veure que el bosc està molt moll i les arrels i pedres patinen de valent. Seguim la pista cap a Campdou on comencem el primer “tram tècnic” del dia. Seguim les marques d'un sender local, que només havíem fet una vegada i a l'inrevés, completament per dins el bosc i seguint un senderet ple de pedres lliscants i esbarzes punxents ens plantem a Currubies. Allí el camí es transforma amb pista i s'enfila amunt i amunt, per portar-nos fins a Sant Miquel.

Som a d'alt, estem a la serra del Picancel i volem baixar per una canal fins al Pont del Climent, al costat de Vilada. Ho teníem decidit, no volíem baixar per la Canal Espessa ni per la Canal del Sora, la que buscàvem era la que baixa per l'est del Serrat del Migdia. Seguim més marques de sender local fins al Collet de les Corts, allà tenim un dubte d'orientació i no sabem si anar a l'esquerra (nord) o continuar recte (est). Finalment ens decidim per la segona opció i continuem.
Hem perdut les marques grogues i sortint del bosc ens hem plantat a una paret de conglomerats que s'ens presenta davant. Bicicleta a l'esquena i amunt, anem a trobar la carena de nou. Un cop d'alt, continuem cap a llevant fins arribar a reconèixer el Serrat del Migdia. Llavors veiem que no anem bé, que havíem d'haver triat l'altra direcció però no passa res des d'aquell punt hi ha molt bona vista i podem veure els participants del Raid de la Catalunya Central com s'enfilen davant nostre. Baixarem per anar a buscar un “camí” que surt just al Collet dels Pins que és on volíem anar. La baixada comença amb una altra llosa de conglomerats que intento baixar però que poc després el poc seny que tinc em diu que pari (l'altímetre em va marcar 37%). Donem la volta al Cingle de la Por (que és on ens trobem) i descobrim l'inici del “camí” que buscàvem. Aquest és una bretxa a la roca que s'ha de des grimpar i netejar d'esbarzes per poder-hi fer baixar les bicis. Una estoneta després, havent discutit una mica si baixàvem per allí o no, ens planem just sota el Collet dels Pins, ara només hem fer la baixada!

Roques humides, arrels, aigua, faigs, més roques i ja hem baixat! Trialera “força” ciclable tot i que la mullena la feia més difícil. Som al fons de la vall, just on el Merdençol es transformarà amb el Pantà de la Baells. És tard, les opcions de ruta pel GR entre Vilada i Borredà queden desestimades per qüestió de temps, així que carretera i cap a Borredà. Hem d'escurçar la ruta, així que pugem per la pista cap a Coll de la Creu de Salga, l'opció de Collet de l'Estisora i GR4 queda anul·lada. Ens queda la última trialera, aquesta sí completament ciclable i que disfrutem com nens baixant a sac. Tornem per on hem vingut i ens plantem a un quart de dues a la furgo. Al final, gairebé 4 hores des de que vam sortir, 22,3 kms i 1.050 metres de desnivell (sense contar el rappel).

Diumenge per reposar, baixem a Balsareny a fer la Ruta del Senglar, primer tram de pista molt rodador i segons ple de caminets, força bé...

Fotos

Track