25 d’agost del 2007

S'acaben les vacances


Doncs sí, les esperades vacances d'estiu arriven al seu fi, i dilluns santornemi, de nou a treballar. Però quina millor manera de fer-ho que no sigui amb una ruta d'aquelles que es poden considerar com a maques? Fei temps que en parlavem i finalment l'hem dut a terme, és una volta no molt llarga de quilòmetres (en surten 69-70) amb un desnivell considerable això si (2100 metres positius) i unes vistes (tot i el temps que vam tenir) espatarrants.
La volta l'hem començat des del trencant per anar al Pedra just a sobre Saldes. Hem sortit a les 9 del matí amb el Mines i el David per la pista del mirador de Gresolet direcció al Collell. A mitja pujada hem fet la típica parada per treure les 9 punxes que portava un dels dos companys a la roda del davant (suposo que per poc que els conegueu sabreu de qui es tracta) i en ha anat molt bé per fer un descansillu. Havent acavat la reparació hem fet via fins arribar al Collell on ja es veia el segon objectiu del dia al fons: el coll de Jovell.
Des d'aquí, baixada molt trencada i llarga fins a Cerneres on hi havia un remat de voltors que semblava que ens esperés. Dues corbes de pujada per la carretera que va a coll de Josa ens han portat a l'inici del GR que ens baixa fins a Josa (preciós). Des de Josa, iniciem l'ascens al coll de Jovell, llarguet encara que d'una duresa baixa que es feia molt suportable. A dalt, parada per l'avituallament i descens per pista bona fins a Cornellana. Des d'allí, carretera fins a Fórnols i baixada per pista fins al Molí de Fórnols.
Un cop al fons de la vall de la Vansa, hem agafat el GR paral·lel al riu per arribar per un sender mol humit fins a Tuixent. Com que era hora de dinar, doncs hem anat a buscar algún lloc on ens en donéssin. Una plugeta fina queia mentre ens menjavem els macarrons i ens feia pensar que la pujada de la tarda seria més dura del previst. Finalment, tot s'ha acavat amb quatre gotes que no han durat ni fins els postres, sort!
Amb les panxes plenes iniciem La Pujada, és l'ascens més llarg i dur de la jornada i havent dinat encara es pot fer més dur. Tot i la por inicial anem pujant xino-xano fins que al final arribem al coll de Mola on tenim una vista molt bona tant de la vall de Gósol com de la de la Vansa. Iniciem el descens cap a Gósol per pista alternant algun atall del GR fins arribar al poble. Des d'allà passem paral·lels a la carretera fins el coll de la Creu on es posem a l'asfalt i enllà, cap a buscar la furgo a Saldes.
Tot plegat una jornada de bicicleta molt entretinguda que m'ha servit d'entrenament per estar en forma per saltar al concert dels Pets.
Les fotos, aquí

17 d’agost del 2007

L'edat del pavo

A vegades passa i no saps com. És com una bola de neu que comença a rodolar muntanya avall i a mesura que baixa, cada vegada es va fent més i més gran. Doncs això és el què ha passat: la típica sortideta de 2 hores i 1/2 a 3 hores, ha anat rodolant per transformar-se en una matinal de 5 hores i 1/2 - 6 hores. Coses que passen...
Tot i la relativa duresa del recorregut (també cansa lo seu pujar a Capolat des de l'Espunyola), la ruta la podem considerar coma BONA. D'acord que no és un recorregut apte per tots els públics (alguna pedreta trobes i també algun repetxonet) si que és aconsellable per tothom, ja que les vistes que trobes són magnífiques (sobretot amb dies com el d'avui) i després d'arribar a casa, dutxar-te i dinar, penses que potser si que l'esforç que has fet compença la duresa de la jornada.
Deixo les fotos aquí per poder veure-les.

*PD: també és molt important amb qui surts, avui portava uns companys COLLONUTS

Test bike



Com és ja costum per la Mare de Déu d'Agost (des d'aquest any), s'ha de provar una bici nova. Enguany l'escollida ha estat l'Specialized S-Works de plàstic negre, muntada full XTR i amb una forquilla intel·ligent (sap multiplicar i dividir amb decimals tota sola). He de dir que aquesta prova ha estat gentilesa de Grandia Bici que ha cedit la bici del Lluís per poder-la testar.
D'entrada he localitzat un spot, ho sigui un lloc per anar a provar-la, el triat: Mascaró.
La bici amb el poc pes i la rigidesa que transmet, puja com un tiro. La forquilla, si no troba pedres va més rígida que la cigala d'un mandril en zel i llavors si no puges deprésssa només vol dir una cosa, entrena més que ets mooolt dolent. Baixant notes que és una bici de rally, però dintre de les limitacions d'una rígida vas bé: forquilla correcte, absorció bona del quadre, frens suficients, un pega que hi posaria, seria les rodes 1.9 que per pujar són collonudes però que per baixar per segons quins llocs, ha de ser fi per no tenir problemes.

14 d’agost del 2007

Ara toca córrer


Doncs sí, després de pedaladar uns quants dies, per les vacances es té temps per tot i avui el què toca és això: córrer.
Tot i que alguns diuen que córrer és de covards, a mi em sembla que més aviat és de gent que està en forma, perquè corrent no pares mai sigui amunt o avall, però et canses sempre.
Bé, poso un parell de retratus que he fet des del Castell de Blancafort on es poden veure els bonics paratges per on hem transitat.
Salut!


13 d’agost del 2007

Pur mountain bike



He retornat als vells temps per uns dies: bici de "ferro", cap suspensió enlloc, 7 pinyons (amb un 28 com a més gran), frens cantilevers, són noves experiències que em retornen a aquells anys, ara ja tan llunyans, on pujar a Camp de Parets era una sortida d'un dia sencer.
Doncs sí, la sortida d'aquest diumenge ha sigut un preciosa travessa per la Serra dels Tossals fent caminets a vegades massa drets per pujar-los sobre la bici i a vegades massa pendents per baixar-los, però amb l'autèntic esperit de les sortides de sempre. Hem tingut punxades (moltes), hem posat parxes, ens hem esgarrinxat, hem trigat moltes hores a fer pocs quilòmetres (28-30 km) però sobretot ens ho hem passat molt bé. Hem gaudit d'unes vistes espectaculars, des de Busa i el Port del Compte, passant pels Rasos de Peguera amb el Cim d'Estela i el Roc d'Uró, fins a la Catalunya central amb Montserrat al fons.
En definitiva, una sortida que justifica el fet de llevar-te d'hora un diumenge al matí quan pots estar dormint fins a les tantes...

7 d’agost del 2007

Sempre hi ha una primera vegada



Després de xafar-ho casi tot divendres a la nit, he passat un cap de setmana tranquilet i sense tocar la bici. Qui ho diria que un divendres a quarts de dotze has d'anar a pujar el Mal Pas amb un lot al cap i una altre al manillar? Quins collons, si ens obliguéssin a fer-ho en hi negariem, però com que ho fem per divertir-nos i moltes vegades encara paguem, doncs res.
Ara però, començo a tenir ganes que arribi dimecres per agafar LES VACANCES i poder fer alguna ruteta xula.
Deixo l'enllaç de les fotos que molt ràpidament el Sr Webmaster del www.bikebergueda.com va penjar de la sortida nocturna el mateix dissabte al matí. Marc: ets mooolt ràpid.
http://picasaweb.google.es/bikebergueda/BTTNocturna