22 de juny del 2010

Gósol-Berga?

Consideracions:
- Tot i que potser amb el mateix esperit, no és igual sortir del Vall que des de Gósol.
- Al no ser lineal i tenir el mateix desnivell positiu que negatiu, es fa més dura, millor!
- Després de 19 edicions, crec que els controls poden ser molt millorables.
- Es nota un cert cansament en l'organització (opinió més personal).

Després d'aquestes quatre ratlles només dir que ja en tenim una altra al sac! La meva mare no em deixava ni entrar al garatge de casa del fang que portava a sobre (i a dintre de tots els orificis del meu cos). La bicicleta va deixar de ser blanca per unes hores per convertir-se en marrona. He descoberta que tinc abdominals, mai ho hauria dit, però sota una gruixuda capa lípida s'amagava algun tipus de múscul, ho vaig notar perquè em feia malt, les cames i braços s'entén, però els abdominals?!

Aquest any la rutina de la furgo carregada cap a Gósol no va existir, es va canviar pel Mines i jo pujant amb bici per Cal Rosal direcció a Berga.
Sortida patumaire (petards i passant per la plaça Snt. Pere) i direcció cap a la Figuerassa. Les primeres rampes tranquil·litat i bons aliments, ja tindrem temps més endavant si volem córrer. Coll de l'Oreller i comença la primera baixada direcció Corbera. Cues a la trialera abans d'Espinalbet i ens plantem al Pi de les Tres Branques per enfilar camí cap a Castellar del Riu.
Un baixada plena de fang prou entretinguda i una riera cabalosa ens condueixen a l'esmorzar, som al Càmping de l'Aigua d'Ora. Ara ve la pujada llarga així que per pair l'entrepà tampoc no és recomanable apretar massa. Dels 900 metres haurem de remuntar fins els 1.600 i escaig d'una manera continuada, anem guanyant alçada amb el Mines i l'Edu. Passem Santa Magadalena i Montcalb (Cerro de los Alopécicos amb argentí), una petita baixadeta i un falç pla molt pastós que ens deixa a la Font del Pi sota mateix del Roc de Ferrús, a les portes de la última pujada de la jornada.
El Mines se'ns escapa i l'Edu i jo pugem un xic malmesos (tinc algun amago de rampa) però finalment ens plantem a Peguera i ara ve tot avall.
Just després de la Font del Coix trobo el cosinet Granoté que ens ha vingut a veure, el Mines fa un moment que ha passat (li ratallem temps a la baixada) i l'Edu continua baixant. De seguida retorno als pedals perquè no se m'escapin els companys i quina és la sorpresa que uns centenars de metres més enllà, al control, em trobo el Mines punxat. Gràcies a un compressor de butxaca, canvia la càmera i infla la roda amb un temps d'escàndol (o millor dit, escandalós), però com que no hi ha pressa no passa res!
La Mina i ja som a la Baga de les Nou Comes, fa fresqueta i miro el comptaquilòmetres: marca 9º a quarts d'una del migdia, clar que feia rasquilla...
Fageda fantàstica amb un terreny humit, Casa nova de les Garrigues i tornem a la pista de la Figuerassa. Baixada típica pel castell de Blancarfort enfangadíssima, sort que és el final perquè sinó podria haver fet mooolt de mal. A la carretera vella ens passen un grup rodador que semblava  tenir molta pressa i entrem a Berga.
Com serà la 20a edició? El temps ens ho dirà...

PD. es van acabar les piles del GPS, per tant el track està incomplet, més endavant el penjaré.

14 de juny del 2010

Patim, patam, patum

Després de la setmana de Corpus i el forçós descans al CBR* Berga,  semblava que el meu cos ja s'hagués acostumat a funcionar amb un altre combustible. S'havien acabat els hidrats de carboni per passar a una energia més ecològica, una mena de biodiesel, l'alcohol.
*Centre de Baix Rendiment

La barreja ha fet mal, sí perquè negar-ho, però encara queda una setmaneta per poder entrenar una mica i no arribar amb pèssimes condicions a la Gósol-Berga, o com es diu ara Lagosolberga (o un nom semblant).
D'entrada, el cap de setmana passat m'ha servit per inaugurar la nova temporada de bike parks, dissabte al matí  vaig anar a fer uns reconeixements dels circuïts tot i el fang i que les fustes estaven relliscoses. Tot plegat una bona matinal de baixades. Sembla impossible que només baixant puguis arribar a cansar-te tant, a la tarda, tenia tot el cos adolorit, fins i tot les cames i el què es diu pedalar, diguem que poc.

PD: Ah, no ho digueu a ningú però em sembla que aquest estiu hi pujaré força a la Cerdanya...
       Fixeu-vos amb el el títol monàrquic que m'han posat: "Gabriel Gangolells Cinquè"

2 de juny del 2010

Com el Solsonès no hi ha res!


Finalment, diumenge vam ser 5 els "valents" que  vam decidir anar cap a l'oest a la recerca d'aventures amb btt. Afortunadament la pedalada era el dia 30 de maig i no el 6 de juny, cosa que implicava que no tornaria a caure amb diumenge de Patum (com em sembla que va passar fa 2 o 3 anys).

Ens apuntem en un moment sense gens de cua (millorat respecte l'any passat), anàvem de tard i alguns em sembla que ja patien, saludem els ciclistes coneguts, Bikeberguedans, Team Casserres, Àngel... i ens preparem per sortir.
10 minuts després de l'hora teòrica, es dona literalment el tret de sortida (trabucada) i tothom rere el cotxe de l'organització "neutralitzat". El cotxe a tota fava i la gent igual. Semblava més una prova de l'Open que una pedalada popular. Si hi ha sortida neutralitzada per dins el poble, crec jo, el cotxe ha de sortir a una velocitat lenta de tal manera que no hi hagi incidències fins que s'arribi al punt on el vehicle s'aparta i marica l'últim!
La gent continua embalada, rodem a unes velocitats altíssimes i me n'adono que he de reduir: "això té més de 65 kms i si continuo així, al quilòmetre 20 hauré petat".
Fem reagrupament (com els d'Esquerra, xist!) i aflaquem una mica. Rodem tots 5 més el Lluís de Casserres que ve amb nosaltres.
Primer control i... esmorzar! Només 19 kms molt ràpids ens han separat de l'inici a la parada i fonda. Tots fan una buti, menys jo que tinc la panxa una mica esverada del viatge i només m'entra l'Aquarius.
Després de travessar-lo per la presa, resseguim el pantà per la banda est per una pista planera que serveix per pair la teca, però de seguida ens comencem a enfilar de nou, molts caminets pel mig del bosc oberts a pic i pala, m'agrada! Travessem la carretera que va de Solsona a Berga i continuem pujant fins el 2n control. Encara anem tot el grupet junt amb unes diferències mínimes entre el primer i el darrer, que xulo! Aquarius de rigor i ara toca baixada, en distanciem una mica amb el Pep, ja m'atraparan a la pujada, però és que aquests caminets no si pot baixar lent, seria pecat!
La cosa sembla que torna a tirar cap amunt, de moment seguim una riera però sempre pujant. Quilòmetre 40-41 deixem el camí principal per engarristar-nos pel mig del bosc per un corriol mooolt dret. Toca posar els peus a terra i caminar una mica. Amb tot i això, sento l'Helena al fons pujant a peu com tothom. Algun tram es pot fer sobre la bici però quedes rebentat, ni un ex-campió del món de trial podria pujar-ho tot.
Tercer control, ens diuen que ve tot baixada fins a Olius. Serà que per aquestes contrades la paraula baixada té un significat un pèl diferent que a casa meva però... no passa res. Els rampots cabrxxx que trobem passen factura, però com que són corriols pel mig del bosc són perdonables al 100x100.
Finalment arribem a Olius (cementiri) on hi ha l'últim control. Tornem a fer un breu stage per alimentar-nos una mica i tots 6 més els 3 casserrencs que havíem atrapat, amunt.
Les cames em comencen a passar factura, i noto ja que si apreto més del compte em vindran les famoses rampes, així que  a poc a poc i bona lletra. L'arribada a Solsona és pel Vall Calent fins la plaça del Camp. Ja en tenim una altra.
La setmana que ve toc reposar (almenys de bici) i dedicar-nos completament a la Patum (que també cansa molt).

Ahh! Una pedalada de més de 65 quilòmetres per 13 €, que n'aprenguin!!!