23 de març del 2012

El de Cal Blau returns


"es irónico, solía montar en bicicleta para vivir. Ahora sólo quiero vivir para montar en bicicleta"
Lance Armstrong

Sembla que la cosa va bé i ben aviat podré tornar  a rodar amb bici. Prepareu-vos bé que vinc!

PD. sí, ja ho sé... he d'entrenar més però costa un ou!

Salut!!!!

18 de març del 2012

La Pedalada


Recorregut entretingut, trenca cames però no molt dur, polsegós, amb menys quilòmetres la llarga i amb més la curta, en definitiva així ha sigut la Pedalada de Gironella del 2012. Espero que els qui heu vingut us ho hagueu passat molt bé.
Salut!

Aaaah, i les fotos!

Si les voleu les fotos amb més ressolució, envieu-me un email a eldecalblau@hotmail.com i veurem què si pot fer...

12 de març del 2012

Sense títol (com els artistes)

Tècnicament hauria de fer la crònica: “Resum de tardor (part 2)” però com que diuen que les segones parts mai són bones i a més no en tinc ganes passem pàgina de la tardor passada i centrem-nos ja en l'hivern i en les coses més actuals. Bé, potser he sigut una mica brusc i hauria d'haver una transició més suau... vaaaa! Que no sigui dit! Breu i ràpid resum:
Novembre amb les típiques Berga-Berga i Berga-Santpedor, sortides a descobrir camins per l'alt Berguedà (Rasos de Tubau) i altres descobertes pel més transitat baix Berguedà.
Desembre, especial Campdeparets (3 pujades) per totes les bandes i amb companyia diferent (totes molt bones). Acabem l'any amb sortides “normals” i unes quantes més per l'alt Berguedà (zona de Vilada-Borredà i un parell pels Rasos).



2012, abans d'anar a Montclar a Fira de Reis encara tinc temps per pujar a Prats a fer una versió hivernal-reduïda de la Lluçanès Feréstec 2011 i una Volta al Pedra super-tècnica (no aconsellable per rodadors). A partir d'aquí, ja ens posem en marxa amb les sortides-neteja-cerca camins per la Pedalada de Gironella a més de la també típica Hivernal del Bages i Senglanada de Calders.

Amb només aquest trosset ja m'he plantat a mitjans de febrer a Navarcles (Ruta dels Senders) on segurament ha sigut el dia més fred que he sortit a pedalar, finalment amb retirada abans d'hora per culpa del nucli de la roda que va dir prou. També algunes sortides habituals per les zones típiques destacant una integral des del repetidor de la Guàrdia fins a la Molina (enllaçant les 2 trialeres i el sender final) tot a zero (mai ho havia baixat tot a zero!) això sí, amb l'Intense.

Així doncs que arribem al dissabte dia 25 de març, em llevo amb ressaca (no barregeu Estrelles amb moscatell) i tot solet amb la furgo cap a la Bisbal. El diumenge faran l'Enduro de les Gavarres i com que l'any passat hi vaig anar i em va agradar, doncs tornem-hi!
A mig matí arribo a l'esplanada de Fitor, lloc d'inici de la cursa. La idea és fer un reconeixement dels 6 trams cronometrats el dissabte per tal que l'endemà no em siguin una novetat. Aparco al costat d'un cotxe amb tres ciclistes Vallencs que de seguida em conviden a pedalar amb ells. M'hi apunto, entre el què queda de matí i mitja tarda fem tot el recorregut. Amb això he pogut veure que: i ha 3 especials que coincideixen amb les de l'any passat i les altres són noves, està molt sec i amb molta pols, els trams d'enllaç tenen força desnivell, és molt divertit però també s'ha de pedalar fort.

Tinc el número 75 i surto relativament d'hora. Faig el primer tram, revirat, esquivant arbres, un tros de pedalar amb un repetjó al mig i la última apretada per arribar. Bé, prou bé. Ara, pujadot d'enllaç inciclable per començar que després es torna pista.
Segona especial, vaig veure que era la més llarga, molt llarga. Tram lent per dins el bosc, un tros més ràpid, pedalada per pista que puja lleugerament i no s'acaba mai, més caminet amb moltes pedres, passo un company que cau però per sort no es fa res, última apretada i ja hi sóc. Estic cansat, ha sigut molt exigent i espera... la roda de darrera perd. Ara bé l'enllaç més llarg que comença amb una trialera de pujada, o sigui que toca caminar. Provo d'inflar però no s'aguanta l'aire dins el tubeless, hi hauré de posar una càmera més amunt. Camino una estona fins que decideixo reparar. He vist que també he girat el desviador del plat i em rasca una mica, què hi farem. La vàlvula no vol desenroscar-se de la llanta i demano ajuda a tothom que puja, necessitaria unes alicates o alguna eina semblant, ningú té res. Arriba l'Òliver de Valls i com un àngel de la guarda em deixa una petita clau anglesa que em servirà. Aconsegueixo posar la càmera i continuar, però amb tot això he perdut força temps.
Amb menys temps del que desitjaria, arribo a la sortida del tercer tram, em queden uns tres minuts però vinc nerviós i una mica cansat. Surto. Correspon el tram que ja vam fer l'any passat i ahir tampoc va semblar que fos res d'especial tret d'un parell de punts concrets. Doncs això, arribo al primer spot complicat i quedo encallat, poso el peu a terra, intento continuar quan la roda de davant em queda travada i protagonitzo un frog-flip one-hand (salt de la granota amb una mà al manillar) espectacular que queda immortalitzat amb un a foto (gràcies Alba DH&B) sense conseqüències físiques. 

Desanimat continuo, i després d'un petit tallat, em salta la cadena fora dels plats i com que tenia el desviador tort... au vinga para, baixa de la bici i posa-la amb els dits. Bfff! Faig l'enllaç amb el Joan i arribem a la quarta especial, comencem a veure ciclistes que els hi falta temps per fer els enllaços.

És per mi l'especial més divertida, amb trossos peraltats, saltets, corbes ràpides i un tram intermig on es té que fer un repetjó de cara amunt important. Arribo bé, m'ha agradat! Tornem amb el Joan a pedalar fins la cinquena especial, és la Roca Filanera, també la fèiem l'any passat.
És el tram més de DH (dé atxe, que deia el Quim ;) ). Com que no em vull fer mal, me l'agafo tranquil i sense arriscar.
Només queda pujar-ho tot per tornar a sobre Fitor, punt d'inici de la última especial. Xino xano vaig tirant amunt, però hi ha molts companys que les comencen a passar canutes amb els temps d'enllaç. Aquesta especial també coincideix amb la de l'any passat: curteta, ràpida i fàcil. Està bé per acabar la jornada.
Com l'any passat, dinar i sorteig de regals, classificació d'enguany 40 de la general, suposo que si la tercer l'hagués fet més normal hauria sigut el trenta i pocs i acomiadar-me de la gent fins l'any vinent.