23 de gener del 2010

Al cel sia




Recordo com si fos ahir quan ens vam conèixer, tu estaves esperant a la botiga i jo et vaig veure. Tot va ser molt ràpid. De seguida ens vam entendre i formar un tot.
Estàvem molt compenetrats i ens enteníem a la perfecció, he passat coses amb tu que mai m'havien passat amb cap altra, però tot i voler sempre negar-ho, al final el destí cruel ha arribat, i com ja havia fet en altres ocasions, t'he de dir adéu. És un comiat agre, però en el meu cor sempre hi haurà un pensament per tu.
Adéu...


Doncs sí gent, al final he trencat la Yeti.


Ves qui ho diria! Aquell desembre del 2007 quan vaig anar a recollir la bici i tot fent broma per la immerescuda fama que tinc de trencar bicis, tothom em deia: “aquesta ja no la trencaràs, oi?” jo confiat que passant d'una doble de rally a una doble d'enduro faria que s'acabés aquella mala ratxa d'aixafar-ho to i mai més hauria de fer servir la garantia...
No ha sigut així, la setmana passada ja va petar, els últims corriols de l'Hivernal em feia un soroll estrany que no sabia d'on venia, la vaig rentar i no vaig veure res. Avui, 6 dies després hem sortit i el soroll s'accentuava i no tenia la més mínima idea d'on provenia. Després de la dutxa, he pogut veure que l'articulació que hi ha sobre del pedalier, estava completament fissurada per la soldadura.







25 mesos de diversió, adéu amiga!


8 de gener del 2010

♫ Per damunt la neu... ♫ lleuger dalt d'una Yeti.... ♫







Aprofitant les últimes hores de vacances abans de tornar forçosament a la feina dilluns que ve, he aprofitat per fer una escapadeta a la NEU.
Com passa últimament, no sé si és per culpa del canvi climàtic o el Minimolina, però els flocs blancs i freds només cauen per les terres de l'Ebre i l'interior de Tarragona, si m'apures una mica també a l'altiplà de la Segarra i Bages, però al sud del Berguedà ni per casualitat. Amb les ganes que tenia jo d'anar a aixafar neu i no neva... doncs he fet com diu la dita popular: si la neu no va a El de Cal Blau, el de Cal Blau anirà a la neu.
Dit i fet, aquest matí em llevo, miro per la finestra intentant localitzar les muntanyes blanques més properes de casa i ja està, avui anirem a Campdeparets.





Al garatge tenia un dubte, quina bici agafo? Molt fàcil: la Yeti, l'abominable bici de les neus!


He començat a pujar suau per la Tor, la neu no ha fet acte de presència fins els 700 metres i primer només de manera testimonial, poc a poc però s'ha manifestat amb més presència.





No feia un dia pas fred, només una mica de vent a la carena. Les vaques estaven pasturant i menjant palla que el seu cowboy els deu haver donat, al costat i guardant-les he trobat un personatge una mica singular.





El camí cap al coll de la Baumeta estava ven blanc, però un cap allà la neu ha anat desapareixent. He baixat cap a Sant Maurici per fer la trialera de l'Ocata i el fang ha anat substituint la blanca neu. Finalment, baixada cap al campament d'Olvan i tornada a cap a casa.