Som dilluns i tinc un pedaç amb gel lligat al genoll.
Clàssica, sí. Ja es pot classificar amb aquest adjectiu. 12 edicions poden fer que s'aplici aquest adjectiu a la Pedalada de l'Oest (del Berguedà).
El primer "bucle" com sempre: ràpid, amb més baixada que pujada (com pot ser això?!?!?), camins bonics però poc tècnics, en fi... apta per tothom però sense que això li resti interès.
Després, quan ja has escalfat, la PUJADA. No és que sempre sigui igual, ans el contrari, però l'Espunyola està a 800 metres i Capolat a gairebé 1200, i és clar, hem de pujar-hi! Ara bé, després la baixada com sempre INTERESSANT.
Aquest any amb el record d'una caiguda tipus sacdepatates que ha provocat que l'articulació que tinc entre el fèmur i la tíbia-peroné(pels que no tinguin formació mèdica, genoll) hagi rebut força després d'estar ja tocat, degut a la l'ascens de la Pica la setmana passada.
Ara toca repòs, i no fer gaire l'animal que sinó no estaré amb condicions per la Selènika.
Quina por que em fa aquest genoll...