28 d’octubre del 2010

Resitirem!


Dissabte a Avià es van fer les terceres 2 Hores de Resistència amb BTT, com que sóc una mica gandul i no tenia ganes d'anar-me a a cansar, vaig pensar... calla i si en comptes de pedalar faig fotos?
Doncs aquí n'hi algunes, més endavant n'aniré penjant més però les he d'arreglar una mica i no tinc temps.

18 d’octubre del 2010

Ja el tenim aquí!

Poc a poc, sense fer gaire soroll però sí, com cada any, més d'hora o més tard fa acte de presència. Si s'hagués de posar un dia concret... mmm... jo diria diumenge. Sí, diumenge disset d'octubre.
Em sembla un bon dia perquè ens arribi el FRED.
Ja ho sé... tampoc no n'ha fet tant, d'acord... però s'ha acabat sortir a primera hora amb màniga curta i pantalons curts, ara ja comença a ser necessari portar una armilla o jaqueta prima i els pantalons pirates no fan nosa a primera hora del matí. És quan passes per dins d'aquella riera i notes d'una manera més intensa l'aigua. De totes maneres, quan surt el sol i van passant les hores, et vas sentir més còmode i et comença a fer nosa la roba que t'has posat abans.

També és temps de pluja i en aquestes contrades això és sinònim de bolets. En el penúltim cap de setmana, que s'esqueia amb el pont de Prostitució, vaig poder canviar els pedals automàtics per les Xiruques i el Camelback pel cistell i sortir pel bosc  tal caçador de bolets de la Teletrès. Com que no parava de ploure vaig aparcar literalment la bicicleta i em vaig decantar pel tema micològic. He de dir al meu favor que la cosa no em va pas anar malament, ans el contrari. Amb poca estona de cerca i sense anar gaire lluny, el resultat era prou bo. Aquí una mostra.:


Aquest cap de setmana però, hem fet com les orenetes i hem anat al sud. Bé, molt al sud tampoc, però sí que hem baixat fins a cal Marçal per fer el clàssic Raid de Cal Marçal, enguany la 20a edició.
Un recorregut molt variat amb tot tipus de terreny, boscos preciosos degut a les últimes pluges encara que sense pràcticament fang, pistes ràpides, senders revirats, bolets escampats com si fossin plantacions, trialeres relliscoses, vaja, una mica de tot. I al final, un esmorzar amb tot inclòs i de record, una mallot commemoratiu del 20è aniversari, encara que només ha pogut ser un "val per"  ja que degut a la gran participació (més de 500 persones) no n'hi ha hagut per tothom. La bici, tot i estar ferida de mort (té el basculant trencat encara) s'ha portat com una campiona i ha complert amb escreix.
Apa, fin una altra i abrigueu-vos!