16 d’agost del 2010

Tothom sabia que pasaria (especialment jo)

Era d'esperar, encara que sincerament em pensava que seria més tard. Feia unes setmanes que havia vist una petita esquerda  just a sobre de del pla que formen les baines quan s'uneixen amb el triangle principal d'alumini, em pensava que només afectava a la capa cosmètica de la fibra de carboni, però amb el temps s'ha anat fent gran i ara ja es pot confirmar: quadre trencat (fotos).
També dir, que és la primera vegada que trenco un quadre de carboni, normalment ho faig amb els d'alumini però sempre hi ha una primera vegada per tot.



Bé, només afegir que demà marxem a fer una ruteta d'un parell de dies pel pre-Pirineu amb la bici malalta, espero que aguanti.

4 d’agost del 2010

Estiu estiuet

No sé pas si és la calor, les pluges d'estiu o simplement la gosseria que porto a sobre però això d'escriure al bloc està força mort. És ben cert que no he fet cap ruta especial, d'aquestes llargues o per llocs una mica feréstecs, però això no vol dir pas que no vagi amb bici, ans el contrari! Durant el juliol i aquests primers dies d'agost he anat fent sortidetes d'entre 15 i 35 quilòmetres després de treballar, algunes de prou interessants.

He pujat a la Molina algun dissabte a fer una mica l'animal amb la Grossa, hem anat a buscar trialeres pels voltants de casa, he protagonitzat una caiguda-sac-de-patates amb conseqüències no pas bones pel meu pit, hem anat a banyar-nos a la riera de la Portella, em pujat de nit a Coll de Pal per veure els caminadors de la Núria-Queralt....


Destacar la sortida de divendres passat, la clàssica nocturna de l'Espunyola, on després d'haver-nos atipat com lladres a Cal Majoral no tenim res millor a fer que agafar les bicis i les llums i enfilar-nos cap a Capolat. Aquest any tot i no pujar pel Mal Pas, els 13 o 14  intrèpids biciclistes ens vam haver d'enfrontar amb un altre enemic: la pluja fina. Això va fer que els que som curts de vista i anem amb ulleres les passéssim putes en alguns moments degut a la falta de visió, però vaja, sense conseqüències greus.

També podria remarcar la que vam fer dilluns amb el Macià, sortida a contrarelotge: no precisament perquè ens enfrontéssim al cronòmetre si no a la pluja. Sortint de casa comença a ploure i primer esprint per no mullar-nos. Posteriorment, mirant el cel i decidint sobre la marxa cap a on tirar per tal d'escapolir-nos de l'aigua i els llamps, assessorats amb la més alta tecnologia, mirant amb el mòbil el radar del meteocat, fins veure que no hi podíem fer res més i si volíem tornar a casa, en mullaríem segur. Com una tragèdia grega vam afrontar el nostre cruel destí i a l'alçada de Cal Prat ja es va posar a ploure amb cara i ulls i una mica de calamarsa. Parada tècnica al Guixaró i apa som-hi que no ha estat res! Arribada a casa amb gotetes i la bici ben neta. Mitja hora després, diluvi universal. Sort que era a casa ja dutxat!

Encara em queda una setmaneta i mitja de feina, però ja estic consultant mapes per fer alguna coseta aquest agost...

Bones vacances!