De tothom és sabut que l'ésser humà és un animal de costums. Quan agafa l'hàbit de fer una cosa és molt difícil que deixi de fer-la. Aquest fet tan bàsic es dona en totes les coses que passen en la vida: qui fa cada dia la migdiada després de dinar, qui ha de fer el cigarret després del cafè o sexe, etc. Però centrant-nos més en la el món de la bicicleta, també ens trobem clars exponents d'aquesta quotidianitat: qui no pot sortir a pedalar sense punxar la roda, qui no para de fer atacs als pobres companys que corren menys, qui no para de caure al terra i trencar-se coses...
Doncs sí, parant-hi una mica d'atenció també me n'he adonat que jo mateix era un d'aquests animals de costums, ja que tinc per costum trencar el quadre de la bicicleta cada cert període de temps (cada vegada menys temps per cert). D'entrada no sé si és un bon o mal costum però el què sé és que molt bo per la butxaca no ho és, i com a bon català que sóc és una cosa que fa mal això de partir la bici (normalment només en el sentit figurat).
Com que aquest diumenge passat hi ha hagut la pedalada de Cal Marçal, segurament per mi la última prova d'aquest any 2007, representa que més o menys ara seria Any Nou. Per tant, faré el propòsit típic que es fa en aquestes dates, i en el meu cas aquest propòsit serà deixar de trencar bicicletes d'una vegada!
També s'ha de dir que aquestes promeses no s'acaben complint gairebé mai... ja veurem l'any que ve.
