El de Cal Blau films presenta: "Senglanada 2011"

Diumenge va ser el dia de posar a prova la joguina que m'havien portat els Reis Mags. Tot i un parell d'intents anteriors, aquest seria el moment per posar a prova la càmera.
Segurament molts ja sabeu la meva afecció per les fotos, però també s'ha de dir que sóc molt novell amb això de filmar, i l'edició de les pel·lícules poc té a veure amb el retoc dels "retratus". De totes maneres, si no ho proves, no pots dir que no en saps.

Així que després d'haver dormit menys de 5 horetes, gràcies a l'Agost, baixem amb el Pep cap a Calders a fer la Senglanada. Era el primer cop que hi anava i havia sentit comentaris de tota mena referents al grau de dificultat, a la vegada també estava pendent del temps: faria fred? Hi hauria fang?
La cosa semblava començar prou bé, saludem amics i coneguts i ens disposem a sortir. Ritme tranquilet per anar començant i de seguida, cues! El primer baixador ja provocava retencions, segurament massa aprop de la sortida i la gent encara no s'havia estirat. No passa res, seguim per caminets estrets amb pedres humides que patinen, trossos de corriol mig amagats pel bosc, esquivant pins que passen de vegades massa a prop, jo, amb la càmera enganxada al cap (imagineu-vos un teletubby amb bicicleta) intentant no quedar enganxat a cap branca. De tant en tant, trialera curteta amb uns repetxonets al mig que fan apretar fort els pedals i continuar el descens per sobre unes lloses mullades. Tot plegat un puja i baixa continu que semblava que fes passar el temps ràpid i els quilòmetres  més a poc a poc.
Una trialera una mica exposada pel costat d'un saltant d'aigua ens porta al primer control. Mengem i bevem una mica (hi havia de tot) i continuem el camí. La pista es separa amb dos recorreguts que tot i no estar indicats amb cap cartell, de seguida veim que hem d'anar cap a la dreta si volem fer corriols, perquè a l'esquerra continua per pista. Pujada pedregosa i tècnica que ens porta un bon tros amunt, a partir d'allà es repeteix el què ja he explicat abans: caminets, corriols, bocs humit i trialeres. Magnífic!
Quan ja creia que arribàvem trobem el segon control. No tenia 30 quilòmetres? Es veu que no, perquè al final en van sortir uns 38. Continuem i ara ens afegim amb un grupet de Navàs, augmentem una mica el ritme sense variar gens el tipus de terreny.
Una pujada força pastosa ens fa entrar a Calders, ja hi som. Avui la pedalada se m'ha fet llarga i les cames se m'han queixat cap al final però sens dubte m'ho he passat molt bé.
Resumint podríem dir que és un pedalada amb una relació qualitat-preu impressionant sobretot si t'agraden els senders.

Aprofito per presentar el meu canal de video on hi ha la primera creació.

Edito: L'he penjat al VIMEO que es veu més bé i a més a més se sent la música

Doncs això, comenem de nou...

Aaaai l'hivern.... amb aquell fred i aquelles temperatures tan baixes que fan que no vulguis sortir de casa i la bici es quedi al garatge agafant pols... aaaai aquells dinars de Nadal amb els torrons i el cabrit que fan que la balança del bany s'espanti només d'obrir la porta... aaaai...

Doncs mira per on, aquest cap de setmana ni fred ni rutes suaus per pair àpats nadalencs: anem a aixafar-ho tot!
Comencem dissabte. El dijous ja n'havíem parlat i finalment es va dur a terme: repetirem la ruta que vam fer el novembre del 2009 amb el Mines que no era ni més ni menys que sortir de Bagà i pujar fins el Coll de Galligans. Dit així, tampoc no sembla gran cosa sobretot si a més a més dius que la durada total són vint-i-pocs quilòmetres, però la cosa canvia quan saps que la primera part de la ruta (fins a coronar el coll) tens un desnivell positiu (pujada) de gairebé 1300 metres i un desnivell de negatiu de 700, tot això amb uns 13 quilòmetres, per tant, molt pla diguem que no ho és.
Amb el Climent i el cosinet Granoté sortim de pels volts de les 10 del matí, fa fresqueta 1º però al sol si està bé, l'ascens comença per la carretera de Coll de Pal fins arribar al trencant de Gréixer on realment la pujada es fa present.

Primers quilòmetres molt relativament suaus ens endinsen a en una baga plena de faigs sota mateix del Coll d'Escriu que és on anem.

Pugem tan a poc a poc com podem que a la vegada és tan depresa com podem: plat petit i pinyó gran, la pujada és molt exigent tot i el bon estat de la pista i ens fa suar la cansalada per poder coronar.

Un cop d'alt optem per baixar per la trialera cap a Escriu (l'any passat vam baixar per la pista amb el Mines), no sabíem massa l'estat d'aquest corriol i al final no ens va decebre, un primer tram tècnic seguit d'un corriol ràpid i serpentejant per rematar-ho amb un tros final tècnic i físic que ens va deixar els braços calents.
Passem per la casa d'Escriu i enfilem per l'antiga via de tren cap el Refugi de Sant Jordi, tècnicament aquest camí és més difícil però a part d'algun punt concret, pugem sobre la bici. 
Al Refugi, fotos de rigor i visita a la nova part de refugi lliure molt ben condicionat per cert.

Omplim aigua a la font del Faig i emprenen l'ascensió de nou, ara a estones amb la bici a l'esquena.
Fem el Coll de Galligans, 1727 metres i punt més alt de la jornada i ens dirigim al Pas de la Boixassa per començar el descens, sense abans però i per part del Climent, de provar de baixar per una tartera amb la bicicleta.

Descens: baixem fent esses per la trialera de la Boixassa aixecant algun roc i mirant de no perdre la traçada bona fins arribar a la Collada de la Pelosa, allà continuem pel mateix PR que estàvem fent des del Refugi de Sant Jordi per una de les millors trialeres que he fet mai, i sobretot si vas un darrera l'altre aixafant-te els talons. Brutal! Terreny canviant, de molt tècnic a corriolet ràpid, esses, pins i boixos, peralts naturals, en resum, fantàstic!
A baix, comentem la jugada i acavem d'arribar a Bagà per pista.

Continuem diumenge. Què millor per fer diumenge si dissabte has fet molt corriol i encara estàs cansat? Doncs l'Hivernal del Bages, que té molt corriol i és llarga! (Som uns masoquistes)
Igual que dissabte a l'hora de la sortida fa fred, però si t'abrigues massa, al cap d'una estona et fots de calor i com que suo molt, poc roba i a patir una mica de fred.
Sortim amb el Pep, el Mines i el Granoté, el ritme no és pas suau i les ulleres se m'entelen però com que són graduades si me les trec encara hi veig menys. Vaig fent.
De seguida el Pep es queda fent de mecànic i nosaltres tres anem fent, com que corre molt, ja ens atraparà ;) .

El recorregut d'aquest any és encara amb més caminet i trialers de l'habitual, a part d'alguna cua puntual ens ho passem molt bé amb els trams tècnics però també fa que passi l'estona i els quilòmetres pràcticament no es moguin. El primer control (molt endavant) em serveix per atrapar el Granoté i el Mines que se m'havien escapat i que el Pep ens atrapi a nosaltres. A partir d'aquí el Pep marxarà abans i ens quedarem els tres valents per acabar d'arribar. Anem fent prou depresa però quan arribem al segon control (i últim) ja és mig matí. Teòricament ens queda la meitat de pedalada encara!
Una botifarra per donar-no de nou forces i en marxa. Continuen els corriols tècnics de pujada i baixada, amb algun tram ràpid molt divertit, travessem bosquets per sendes inexistents i ens atipem de trialeres. Tot i això, aquesta segona part es fa més ràpida i poc més de quatre hores després d'haver sortit ens plantem de nou a Sanpedor.
Ha sigut un gran cap de setmana ciclista que ja s'ha acabat, ara només em queda l'spinnig per esperar...

Les meves fotos de dissabte i les del Climent.