25 d’agost del 2007

S'acaben les vacances


Doncs sí, les esperades vacances d'estiu arriven al seu fi, i dilluns santornemi, de nou a treballar. Però quina millor manera de fer-ho que no sigui amb una ruta d'aquelles que es poden considerar com a maques? Fei temps que en parlavem i finalment l'hem dut a terme, és una volta no molt llarga de quilòmetres (en surten 69-70) amb un desnivell considerable això si (2100 metres positius) i unes vistes (tot i el temps que vam tenir) espatarrants.
La volta l'hem començat des del trencant per anar al Pedra just a sobre Saldes. Hem sortit a les 9 del matí amb el Mines i el David per la pista del mirador de Gresolet direcció al Collell. A mitja pujada hem fet la típica parada per treure les 9 punxes que portava un dels dos companys a la roda del davant (suposo que per poc que els conegueu sabreu de qui es tracta) i en ha anat molt bé per fer un descansillu. Havent acavat la reparació hem fet via fins arribar al Collell on ja es veia el segon objectiu del dia al fons: el coll de Jovell.
Des d'aquí, baixada molt trencada i llarga fins a Cerneres on hi havia un remat de voltors que semblava que ens esperés. Dues corbes de pujada per la carretera que va a coll de Josa ens han portat a l'inici del GR que ens baixa fins a Josa (preciós). Des de Josa, iniciem l'ascens al coll de Jovell, llarguet encara que d'una duresa baixa que es feia molt suportable. A dalt, parada per l'avituallament i descens per pista bona fins a Cornellana. Des d'allí, carretera fins a Fórnols i baixada per pista fins al Molí de Fórnols.
Un cop al fons de la vall de la Vansa, hem agafat el GR paral·lel al riu per arribar per un sender mol humit fins a Tuixent. Com que era hora de dinar, doncs hem anat a buscar algún lloc on ens en donéssin. Una plugeta fina queia mentre ens menjavem els macarrons i ens feia pensar que la pujada de la tarda seria més dura del previst. Finalment, tot s'ha acavat amb quatre gotes que no han durat ni fins els postres, sort!
Amb les panxes plenes iniciem La Pujada, és l'ascens més llarg i dur de la jornada i havent dinat encara es pot fer més dur. Tot i la por inicial anem pujant xino-xano fins que al final arribem al coll de Mola on tenim una vista molt bona tant de la vall de Gósol com de la de la Vansa. Iniciem el descens cap a Gósol per pista alternant algun atall del GR fins arribar al poble. Des d'allà passem paral·lels a la carretera fins el coll de la Creu on es posem a l'asfalt i enllà, cap a buscar la furgo a Saldes.
Tot plegat una jornada de bicicleta molt entretinguda que m'ha servit d'entrenament per estar en forma per saltar al concert dels Pets.
Les fotos, aquí

1 comentari:

Unknown ha dit...

A mi aquest parell em mataran, però sort que les punxades em donen un respir, jeje.
La ruta molt maca, els companys més, i acabem a festa major a Casserres.