Enduro

Aquest cap de setmana he fet enduro. Doncs sí, encara que no tingui cap moto com la de l'Ivan Cervantes, el què suposadament he fet amb la bici s'hauria de dir així.
A part dels noms que els departaments de marketing dels fabricants de bicicletes puguin donar, jo he sortit a pedalar amb bicicleta.

És una sensació estranya posar-te a pedaladar amb uns pneumàtics de 2,5 davant i darrera de compost tou, i una forquilla amb barres de 40 mm i 18 cm de recorregut, juntament amb una amortitzer de molla que també treu 180 mm. La postura que tens a la bici és molt còmoda, extremadament còmoda, però un cop el terreny deixa de ser pla i comença a picar cap amunt, els més de 17,5 kg de d'alumini es deixen sentir i molt. Has de d'agafar-t'ho amb un altre ritme, canviar de xip.




La cosa canvia quan el camí es posa de cara avall: tots els impediments que hi havia a l'hora de pujar, ara s'han transformat en avantatges.
No has de mirar per on baixes, simplement baixes i punt. La bici s'encarrega de fer la resta. Pel què fa als salts, tot i que sóc força cagat en els tallats, la bici transmet una confiança extrema que fa que si no t'ho penses gaire saltis, i un cop fet el primer, els altres van passant de manera automàtica.


Totes aquestes sensacions les he pogut experimentar a la Pedalada la Diferent de Sallent, on aquest any amb la tercera edició he fet el recorregut d'enduro.
És una pedalada divertida i molt ben organitzada, es nota que la gent que ho munta hi posa moltes ganes i interès perquè surti bé.
Unes trialeres inventades molt xules, combinades amb trams artificials que feien que puguésis passar-t'ho com un nen petit ja que la dificultat no era extrema.
La cirereta del pastís, era un wood park sobre Sallent, on hi havia salts des de passeres de fusta (algun ja de respectable), balancins, step up... que feien que la pedalada fos diferent .
Com a millorable, només se m'acudeix els trams d'enllaç el el wood park, ja que trencaven el ritme, però entenc perfectament que és el què hi ha, i que no posaran pas remuntadors perquè no haguem de pedalar (o sí...)


La Yeti ASX s'ha portat molt bé, ha complert amb les pujades i ha fet que les baixades fossin molt fàcils. De totes maneres, em sembla que l'hauré d'aparcar fins a l'estiu per anar a algun bike park, i continuar amb la Yeti 575, molt més polivalent.