8 d’abril de 2009

Vent

Avui tocava rodar, després del desentrenament hivernal, sembla que ja va sent hora de fer alguna cosa de profit. He pensat que seria bon dia per rodar i fer uns quants quilòmetres. Amb les pluges que han caigut, com ja vaig poder comprovar in situ ahir, els camins estan molt enfangats i doncs quin millor moment per sortir amb la bici de carretera.

Només començar a rodar ja he trobat que estava molt fort!? No em costava moure gens el plat i la velocitat augmentava estranyament. Carai, quina cosa més rara... i he continuat.


Quan ja duia mitja horeta i la mitjana començava a enfilar-se cap els 35 km/h he pensat que hi havia alguna cosa que no quadrava. No era normal, tampoc no apretava pas tant! Anava tot sol, d'acord que el recorregut triat era el més pla que podia fer des de casa, però tampoc ho acabava d'entendre... llavors me n'he adonat: el vent! I no pas com diu en Raimon a la seva cançó, aquest em venia de cul, per això baixava a aquestes velocitats.


De tornada la cosa ha canviat dràsticament: en aquells plans que d'anada anava a trentaitants, ara pujava a vintipocs. Com que he vist que contra això no s'hi pot pas fer res, docs resignació i tornada a ritme més suau.

A veure si demà aparco la bici i anem a fer raquetes que tinc ganes de trepitjar neu nova.