Lluçanès Feréstec

Comencem, números:

• 1900 metres de desnivell positiu
• 58 quilòmetres
• 1 genoll tocat
• 3 pernils
• 4 hores i mitja pedalant
• 3 litres d'aigua

La primera edició del raid/pedalada de Prats es pot resumir amb xifres, però tampoc estaria malament si hi ha alguna lletra.

Fins a última hora no vaig confirmar l'assistència pel diumenge, al final ha valgut la pena.
Poca gent a la línia de sortida encara que cognoms com Llordella, Argelaguer o Tusquets feien que el nivell fos alt. Em vaig marcar una fita: top 100. A priori fàcil d'aconseguir (hi havia un total d'uns 80 inscrits), però es tractava del Lluçanès Feréstec que no és poc.

Sortida direcció Lluçà, típica baixada del Provincial/Copa Catalana que de seguida s'enfilava de nou buscant la carena. Sóc previsor i agafo un ritme per poder mantenir, no es pas qüestió d'esverar-nos perquè la cosa només ha fet que començar. El Marc m'atrapa al cap de poca estona i ens posem a roda d'una parella; ens adonem que segurament la noia haurà de cosir la part posterior del culot, just on l'esquena perd el nom, ja que se li ha fet un petit esboranc i una part de la seva anatomia queda exposada a l'aire. A nosaltres no ens molesta, ans el contrari.

Anem pujant amb continus tobogans, combinant caminets i pistes, poc fang, només algun bassal. Travessem la carretera que va de Borredà a Alpens i comencem a pujar. Un pista en bon estat ens fa guanyar alçada, primer lentament, però poc a poc, la cosa comença a enfilar-se.
Hem fet el cim: Puig Coronador (1228 mts). Comença la trialera pel GR. Uns espectadors se m'oferexeixen per baixar-me la bici, si home! amb el què m'ha costat pujar-la fins aquí! Declino, l'oferiment i avall. Es una trialera dura que en la part final es transforma amb torrent que baixa pel mig del camí. Molt divertit tot plegat.

Ara ja estem de tornada, hem deixat el segon control (el d'Alpens) i comença la baixada. Trobem molt més fang, travessem rieres com els nyus, només ens falten els cocodrils!
Estem baixant molt, no? Sí, però el castell de Luçà està a dalt un turó, no? Mira'l és allà a daaaalt! Ja m'ho semblava que baixàvem molt, perquè ho he dit que baixàvem, no?
Doncs a pujar! Comencem amb pista bona i pendent suau, parada per posar oli a les cadenes i tornem-hi. La pista cada vegada puja més i està amb més mal estat. Passem pel costat d'unes vaques, el camí gira a l'esquerra i.... rampot! Plat petit i amunt el Castell ens espera al cap de munt. Unes noves trialeres ens duran fins al tercer control.

Parats al costat del claustre de l'església de Lluçà, ens mengem uns plàtans i ametlles. Portem 50 kms justos. "Teòricament" en queden 5... però encara hem de pujar a Prats de nou. Baixem, però és que no som prou avall ja? Després haurem de pujar molt... bé, què hi farem, avall doncs.
Tornem a ser al circuït de la Copa Catalana/Provincial, més concretament al punt més baix del circuït amb 55 kms a les nostres cames. Què toca fer? Pujar.
Unes rampes brutals (com que ja les coneixia encara em feien més respecte) ens porten a l'arribada. Per avui ja en tenim prou.

Ara toca un merescut dinar que ens dóna l'organització, entrega de premis (no he guanyat res) i sorteig de regals (tampoc hi ha hagut sort).


De record, i a part del bidó que ens han donat a l'arribada, també m'emporto cap a casa la "marca del bon ciclista", el tatuatge que m'ha deixat el sol després d'haver-me acompanyat durant tot el matí.