Ruta de les Colònies

Des de Berga i fins a l'Ametlla, a peu o amb bicicleta, la caminada/pedalada que ressegueix el Llobregat en el seu tram central s'ha pogut fer aquest matí.
Nosaltres NO. Un grupet de revels ciclistes solters o que les mestresses ens han permès sortir, ens hem disposat a endinsar-nos en els frondosos camins del Monsent per acabar pujant al l'alt de la jornada, Sant Miquel.

Només dir que pràctiment no hem pedalat gens: quilòmetres totals des de casa, 31. Si li restem els que hi ha de casa meva fins "el punt de sortida" (5 anada + 5 tornada), ens surt que realment hem fet la friolera de 21 km per la muntanya.

D'entrada i per escalfar, ens enfilem per sota l'autovia direcció al Monsent. De seguida, comença l'ascenció. Primera tanda de marges que anem enfilant per trobar l'entrada del sender que hem de seguir. Pugem, el caminet que combinava plat petit amb mitjà s'acaba i comença la pista, o sigui la pujada. El 22/32 o el 22/34 es fan omnipresents mentre anem guanyant alçada a un ritme constant.

Deixem la pista, tornem a un corriolet estret amb una vegetació que et pot semblar la mateixa que hi ha a l'Amazonia, les cames i braços comencen a patir-ne les conseqüències i poc a poc es van tenyint de vermell gràcies a les esbarzes. Passem tres o quatres passos complicadets (anomenats unànimament pel grup com a Pas de Mahoma) i arribem a l'esmorzar. No, a Mascaró no hi ha bar (només les runes d'una casa) i és per això que asseguts al planell anem treient els queviures per alimentar-nos.

Ja ens queda poc per fer el cim, Sant Miquel apareix al fons i no sembla massa lluny. Amunt doncs! Pedres i més pedres es barregen amb una inclinació pizziana. Finalment arribem al pla que indica que som d'alt. Ens fem unes fotos al costat de l'església i ens preparem per baixar.


El corriol de baixada es dirigeix a la font del Faig on omplim bidons. De seguida les primeres trialeres de baixada apareixen. Terreny molt descompost, molt divertit. Tornem a ser a la collada de Mascaró. La opció que proposava de baixar pel camí típic queda amb un no res després de confirmar-me que si anàvem avall, no hi havia manera de tornar a sortir on volia sinó era fent mooolta volta. Així que desfem el camí fet abans d'esmorzar i tornem en sentit contrari pels Passos de Mahoma, les extremitats comencen a estar perjudicades per les esgarrinxades...

A la pista, el què d'anada s'havia fet tant lent pujant, ara en canvi es torna amb un descens vertiginós. Sort que portem corredors agresius... La última trialera, està força bé i relativament poc embrossada. Uns últims corriols i ja som de nou a Cal Rosal. Ens mereixem una Coca Cola (o una clara de mig).

Després de l'avituallament líquid ens separem, un pugen a Berga i els altres baixem cap a Gironella, fent finalment un trosset de la Ruta de les Colònies.

Al final a casa, pensant una mica amb perquè estava cansat si no havíem pràcticament fet quilòmetres he trobat una resposta. He deixat els quilos i m'he centrat en els metres, més concretament amb els d'ascens. El VDO em deia que hi havia un ascens total de 928 metres. D'aquests en restarem uns 25 de positius que hi ha de Gironella a Cal Rosal i els 55 que hi ha de Gironella a Cal Blau. Per tant, 928-80= 848, això vol dir que amb 21 km de ruta hem pujat gairebé 850 metres. No està tan malament com em pensava...

Els retratus aquí i els del Marc a bikebergueda.com