Tot solet, amb la Grossa dins el telecabina pujant sense cansar-me (això és vida!) em planto a la cota 2.275 aprox. a punt per començar el descens. La primera baixada és per una vermella, Catalunya, que em servirà per estrenar casc integral i proteccions. De seguida les estreno posant-me en contacte directe amb el terra (maleïdes arrels....). Cap problema, només ha sigut un petit ensurt.
Les baixades posteriors són millors, afortunadament cap més caiguda, també s'ha de dir que baixo bastant tranquil i anant sol no vull jugar-me-la.
Em trobo un conegut del foromtb que estrena bici, una Yeti 7 turquesa, preciosa, la fem petar una estona i cap a casa que no ha estat res.
El dissabte ha passat amb bon gust de boca, ara només queda la Catllaràs, però això serà demà...
Diumenge, sona el despertador, són les 7. A quarts de 8 ens encabim tots tres a la furgo i amunt. Molta gent! Any rere any es va consolidant la pedalada i el nombre de participants augmenta.
Sortida, anem fent, tranquils, amb el Mines, xino xano. Coll de Jou per començar, ja està bé. Després Collada Sobirana, la casa de Sobirana i el primer control. Parada tècnica per fer un suc, i endavant. Agafem un sender molt tècnic i humit que va pujant, alguns trams a peu fins arribar a la pista, pugem una mica més i sorpresa! Una quarantena de ciclistes segons jo (3 o 4 segons la guàrdia urbana, ja se sap...) parats,perduts i sense saber on anar. Al final decidim tornar enrere i baixar altra vegada a la carretera per arribar al segon control, Santuari de Falgars, per quitrà.
Aquí a Falgars comença la Pujada, de moment, uns 10 quilòmetres relativament suaus de pista molt trencada (com m'agrada!) per dur-nos al tercer control a la font del Prat Xispador, per compensar-ho: préssecs pelats, tot un clàssic al Catllaràs. Ara però, el Coll de la Ceba es fa present amb les Rampes. L'altímetre m'ha marcat un 23% continuat de pendent, déu n'hi do...
Som ja a la Roca del Catllaràs, com que fem la llarga, pugem cap el Pla de l'Orri i el Coll de Pan. Aquí ens trobem a d'alt de tot, les vistes són espectaculars. Uns prats d'herba ens donen la benvinguda i ens conviden a baixar pel GR cap a Sant Romà.
Un cop a Sant Romà de la Clusa, quart control de la jornada, ens tornem a atipar, aquest cop amb síndria i préssec, com verros! Ens diuen que la pista d'ascens que ens trobarem l'ha arranjat i ara és molt compacta però continua sent igual de dreta que abans. Enfilem doncs pel GR 4 cap a la Collada de Sant Miquel, uns pugem més a poc a poc, altres més despresa...
Pràcticament ara tot és baixada. L'alçada sobre el nivell del mar en aquest punt és de 1693 metres i les botifarres es couen més de 700 metres avall.
Baixem. Ens retrobem amb els corredors que s'han estalviat passar per Sant Romà (els de la mitjana) i ens precipitem a tota velocitat direcció nord-oest.
De seguida en el camí apareixen el rètols típics d'aquesta pedalada: opció tècnica i opció normal. Com m'agrada la tècnica! El primer tram és molt dret, i amb moooltes pedres, després la cosa es suavitza una mica i l'ultim tram alternatiu, per mi és brutal. Val la pena només fer la pedalada per aquell tros de corriol que baixa, planeja i puja per deixar-te a les portes de Sant Julià.
Arribada. Esmorzar tardà, i Fanta, molta Fanta (necessitava sucre). Un altre any i una altra magnífica Catllaràs. De totes maners amb unes vistes i camins com els que tenen per aquí dalt, costa ben poc ;)
La temporada de pedalades pre estivals ja s'acaba, és temps doncs d'anar pensant ja amb altres coses com la nocturna de l'Espunyola, alguna altre bike park a l'estranger o les rutes de vacances.
Aquest any hi ha el projecte de la Trans Moixeró...
Salut!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada