Aprofitant les últimes hores de vacances abans de tornar forçosament a la feina dilluns que ve, he aprofitat per fer una escapadeta a la NEU.
Com passa últimament, no sé si és per culpa del canvi climàtic o el Minimolina, però els flocs blancs i freds només cauen per les terres de l'Ebre i l'interior de Tarragona, si m'apures una mica també a l'altiplà de la Segarra i Bages, però al sud del Berguedà ni per casualitat. Amb les ganes que tenia jo d'anar a aixafar neu i no neva... doncs he fet com diu la dita popular: si la neu no va a El de Cal Blau, el de Cal Blau anirà a la neu.
Dit i fet, aquest matí em llevo, miro per la finestra intentant localitzar les muntanyes blanques més properes de casa i ja està, avui anirem a Campdeparets.
Al garatge tenia un dubte, quina bici agafo? Molt fàcil: la Yeti, l'abominable bici de les neus!
He començat a pujar suau per la Tor, la neu no ha fet acte de presència fins els 700 metres i primer només de manera testimonial, poc a poc però s'ha manifestat amb més presència.
No feia un dia pas fred, només una mica de vent a la carena. Les vaques estaven pasturant i menjant palla que el seu cowboy els deu haver donat, al costat i guardant-les he trobat un personatge una mica singular.
El camí cap al coll de la Baumeta estava ven blanc, però un cap allà la neu ha anat desapareixent. He baixat cap a Sant Maurici per fer la trialera de l'Ocata i el fang ha anat substituint la blanca neu. Finalment, baixada cap al campament d'Olvan i tornada a cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada