Tenia ganes de tornar al Catllaràs, des de la tardor passada que no hi havia pujat més i sabent que el Panter marcava ruta dins el seu territori pels bikeberguedans no m'ho podia perdre.
La ruta comença amb un calorós matí de febrer al barri de les Coromines a la Pobla de Lillet, sí, sí: calorós. Encara que a la Pobla no hi fa MAI calor, gràcies al vent que havia bufat durant la nit, la temperatura semblava primaveral.
La ruta comença amb 9 ciclistes pistejant amunt, seguits d'un cadell de gos que se'ns hi afegeix. Anem pujant, el terreny està bé i anem guanyant alçada. Poc a poc, apareixen clapes de neu glaçada que anem trampejant com podem, sempre alerta de no relliscar i fotre'ns ben llargs. Més amunt, les plaques de gel augmenten en número i cada vegada és més difícil travessar-les sobre la bici en la seva totalitat. Es comença a sentir la frase cèlebre del dia: “em pensava que hi hauria menus neu...” però continuem amunt. Parem al Xalet del Catllaràs i seguim després fins el Roc de la Lluna on anem a contemplar les vistes de l'Alt Berguedà. Més neu, portem ja una bona estona quan ens plantem a la Font del Prat Gespedor i decidim esmorzar. En principi la idea era fer-ho més amunt, però com que el panorama no pinta massa bé decidim que ara és el moment.
Uns diem d'anul·lar la pujada al Pla del Catllaràs i baixar directament pel Clot del Bullidor, però sembla que la rauxa guanya i es desestima la proposta.
Amb penes i treballs ens plantem al Coll de la Ceba, d'aquí fins al punt més alt de la jornada hi ha poc més 1 km, però també hi ha més d'un pam de neu i una pendent on el percentatge més baix ronda el 13%. Sembla que hi ha un petit amotinament sense conseqüències i tots amb la bici a l'esquena o empenyent-la enfilem la pujada.
Ja som d'alt, aquí hi ha MOLTA neu, tornarem a baixar encara que sembla que no serà fàcil. Prenem el PR C-52 per tornar al punt on havíem esmorzat però la neu no ens deixa pedalar. Fem tota la baixada per dins del bosc amb uns gruixos de neu més propis de l'esquí que de la bicicleta de muntanya. En alguns trams la neu ens arriba a sobre genoll. Alguns tenen els peus més freds que que el congeladors dels esquimals i la cosa encara no s'ha acabat.
Tornem a ser al Prat Gespedor, ara tothom ja ha vist que hem fet un bucle i tornem a ser on érem fa una estona sense haver pedalat pràcticament gens. Continua la frase: “em pensava que hi hauria menus neu...”
Baixem pel mig del bosc cap a una torrentera on ni amb neu ni sense es pot baixar sobre la bici. Finalment arribem al corriol que esperàvem i que després de disfrutar-lo ens porta de nou a la pista forestal que puja de la Pobla a Falgars, just abans del trencant de Vallfogona. Ara una mica de pista amb pla i baixada i ja som a Falgars.
Només queda la última baixada, aquest cop pel GR4, els Graus! Només l'havia fet una vegada abans i vaig passar-m'ho teta. És un corriol força empedrat que combina trams relativament ràpids amb algun graó de dificultat moderada per deixar-nos de nou a les portes de la Pobla de Lillet.
Resumint, un matí sencer de diumenge per fer 24 quilòmetres, i d'aquests 3 o 4 a peu. Les raquetes haurien sigut un bon complement. Tothom creia que hi hauria menus neu. Molt bona ruta que espero que es repeteixi també amb versió primavera, estiu o tardor.
2 comentaris:
Ets un crac,et podriem llogar per fer les narracions a bikebergedà, segur que a mi,m'auria sortit alguna mala paraula ,sobretot si m'enrrecordo del fred als peus, salut.
Noi, ets un crack!!! Molt bona cronica!!! Avui alla d'alt segur que hi ha un pam més de neu, a la Pobla han caigut 4 cm!!! Ens veiem a Gironella!!!
Publica un comentari a l'entrada