Pujades, baixades i altres desnivells 2.0

La setmana passada vaig quedar amb gana i en volia més. El tastet que vam fer de l'Alt Berguedà només va ser un aperitiu per esperar el dinar. Dissabte després d'anar fins el Ginebret es va improvisar una sortida dominical amb aproximació fins el camp base, aquest seria un lloc indeterminat (fins que l'acabés de pensar) que se sabria el diumenge al matí.

Diumenge 9 maig, advocació de la Mare de Déu dels Desemparats, 4 ciclistes desprotegits vers les inclemències del temps es presentaven sota la pluja a La Nou, finalment punt de sortida de la ruta.
Amb els impermeables comencem a enfilar-nos cap el Coll de la Plana, als peus del Sobrepuny. Poc a poc la pluja va remetent i  amb uns 3/4 d'hora fem els 6 primers quilòmetres de la jornada. Ara girem a l'esquerra, direcció nord per intentar arribar a la Collada dels Emprius. Com que ningú coneix el terrenu anem mirant de no passar-nos el trencall i de pas, pugem més.

Coronem! Ja som al coll (o això és el què pensàvem). Ens hem colat i en comptes de sortir al sud del Cap del Emprius, hem pujat un altre collet i som al nord-est. Per tant anem cap a la dreta (quan ho hauríem d'haver fet a l'esquerra) i comencem a carenejar. El paisatge és espectacular tot i els núvols i la boira, el bosc està esplèndid  i fins i tot trobem traces de neu. Ja veig que no anem bé, perquè no sortim mai a la Collada de la Batllia, punt per on ja havia passat l'any passat caminant, però no passa res i com que no sabia on m'havia perdut, continuem. Finalment veiem una pista i baixem.

Un rètol ens diu que estem a la Collada de Sant Miquel! Ostres, hem atallat i anat en direcció contrària. No passa res,  continuarem la ruta baixant cap a Sant Romà de la Clusa. El descens el fem per la pista, arranjada no fa pas massa, no hi ha molt fang però quedem ven esquitxats ja que està tot molt moll. Passat Sant Romà continuem perdent alçada direcció Vilada per la carretera principal fins a Comelles.

Agafarem una pista que fa un collet i després baixa per un sender local que desemboca al PR C-147 (antigament formava part de la pedalada de Vilada). Hi ha fang, recordo que ja n'hi havíem trobat els altres cops. El coll, tot i que curt és molt dret, i amb el fang es fa difícil pujar. Som en un encreuament de pistes i em sembla que anàvem avall, de totes maneres per decisió popular s'acorda canviar de nou la ruta i pujar fins la Collada de Pasquals per després baixar directament a La Nou. Continua el fang, i les darreres rampes es fan realment dures i molt difícils de pujar. L'esforç ha valgut la pena. Última baixada, un sender estret pel mig del bosc, poc a poc es torna més tècnic, amb més rocs i troncs molls, m'agrada! Baixem ràpid amb una caiguda inclosa encara que sense conseqüències greus.

Tornem a ser just on hem sortit. Hem fet menys de 26 kms, però més de 1.400 metres de desnivell. Anem bruts i estem molls però  satisfets de la ruta. Mentrestant, jo ja començo a pensar amb la versió 3.0 de la ruta... i de moment, ja tinc una idea... ;)


Si voleu veure totes les fotos del dia, com sempre aquí.