4 d’agost de 2010

Estiu estiuet

No sé pas si és la calor, les pluges d'estiu o simplement la gosseria que porto a sobre però això d'escriure al bloc està força mort. És ben cert que no he fet cap ruta especial, d'aquestes llargues o per llocs una mica feréstecs, però això no vol dir pas que no vagi amb bici, ans el contrari! Durant el juliol i aquests primers dies d'agost he anat fent sortidetes d'entre 15 i 35 quilòmetres després de treballar, algunes de prou interessants.

He pujat a la Molina algun dissabte a fer una mica l'animal amb la Grossa, hem anat a buscar trialeres pels voltants de casa, he protagonitzat una caiguda-sac-de-patates amb conseqüències no pas bones pel meu pit, hem anat a banyar-nos a la riera de la Portella, em pujat de nit a Coll de Pal per veure els caminadors de la Núria-Queralt....


Destacar la sortida de divendres passat, la clàssica nocturna de l'Espunyola, on després d'haver-nos atipat com lladres a Cal Majoral no tenim res millor a fer que agafar les bicis i les llums i enfilar-nos cap a Capolat. Aquest any tot i no pujar pel Mal Pas, els 13 o 14  intrèpids biciclistes ens vam haver d'enfrontar amb un altre enemic: la pluja fina. Això va fer que els que som curts de vista i anem amb ulleres les passéssim putes en alguns moments degut a la falta de visió, però vaja, sense conseqüències greus.

També podria remarcar la que vam fer dilluns amb el Macià, sortida a contrarelotge: no precisament perquè ens enfrontéssim al cronòmetre si no a la pluja. Sortint de casa comença a ploure i primer esprint per no mullar-nos. Posteriorment, mirant el cel i decidint sobre la marxa cap a on tirar per tal d'escapolir-nos de l'aigua i els llamps, assessorats amb la més alta tecnologia, mirant amb el mòbil el radar del meteocat, fins veure que no hi podíem fer res més i si volíem tornar a casa, en mullaríem segur. Com una tragèdia grega vam afrontar el nostre cruel destí i a l'alçada de Cal Prat ja es va posar a ploure amb cara i ulls i una mica de calamarsa. Parada tècnica al Guixaró i apa som-hi que no ha estat res! Arribada a casa amb gotetes i la bici ben neta. Mitja hora després, diluvi universal. Sort que era a casa ja dutxat!

Encara em queda una setmaneta i mitja de feina, però ja estic consultant mapes per fer alguna coseta aquest agost...

Bones vacances!