No sabíem massa on anar i teníem un parell de dies. El suggeriment del Pep va ser, fer la Ruta del Caracremada. Vaig investigar una mica i de fet la informació que vaig trobar va ser bàsicament escassa i finalment vam veure que l'itinerari amb BTT encara no estava enllestit i que només hi havia, més o menys, delimitat el recorregut a peu. Què fer en aquests casos? Doncs crear nosaltres mateixos la ruta!
Sortim el dimarts al matí des dels Rasos de Peguera on deixem la furgo, es fa estrany sortir cara avall, i amb un tram de carretera enquitranada i tot. Al portell de Terrers abandonem el bon terreny i ens endinsem a la pista tot prenent el GR 107, de seguida ens trobem amb la Cruïlla: esquerra baixada cap a la Font del Pi (per on demà pujarem), dreta sender per sota el Roc de Ferrús que es torna amb amb una bonica pujada per una canal de pedra fins l'Estret. Evidentment prenem el camí popular (el de la dreta) i fem la primera recció de bici-alpinisme. Després d'aquesta caminada-pedalada, ens plantem al Portet, com sempre vistes espaterrants a ambdós costats. Esmorzem.
Seguim per la pista direcció nord-est cap a Palomera, vaig pensar que m'insultarien massa si baixàvem pel GR directament cap a Feners, és molt de bon fer pla i baixada i amb un moment ens plantem a la carretera just a sobre de la Pleta de la Vila. Pugem una mica però de seguida girem a l'esquerra abans d'arribar al Coll de Pradell. La pista continua baixant tot voltant el Tossal de Maçaners i fins arribar a l'Hostal Pedraforca. Ara el camí es converteix en “carrers rurals” i va seguint més o menys paral·lel a la carretera que va a Saldes fins el Coll de la Trapa.
Encara és d'hora, i Gósol on dinarem és aquí mateix. Podem allargar-ho una mica baixant per la trialera de la Gósol-Berga (que fèiem de pujada) fins a Feners i arribar a Gósol pel GR? Fet!
Des del Molí de Feners ens enfilem cap a la Farga i d'allà fins a l'Espà. Pràcticament el comptaquilòmetres no es mou, però passa i passa l'estona i la cosa puja molt. Tornem a ser a la carretera, just a un parell de quilòmetres de Gósol, però nosaltres la deixem de seguida i tornem a baixar ara cap a Sorribes pel mateix GR que passa per uns camins on durant força vegades hem d'anar caminant. A Sorribes pugem una mica voltant el Serrat del Puig per arribar a Gósol des del càmping. Ens donen la benvinguda una colla d'adolescents que fan la festa de l'escuma a la plaça, llençant-nos galledes d'aigua a sobre, sort que fa calor...
Sortim de dinar de Cal Puxica amb molt poques ganes de pedalar, estem farts i fa molta calor i per postres he de pujar fins al Coll de Mola, bufff!
Poc a poc i bona lletra anem pujant, fem alguna paradeta tècnica a l'ombra per veure i descansar.
400 metres més amunt fem el coll, ara vindrà una bona baixada per pista direcció Tuixén, llàstima que a mig camí haurem de tornar a enfilar-nos una altra vegada.
Baixem tranquils mentre anem xerrant i buscant el desviament. Al Pont de la Plana canviem de vessant i iniciem l'ascens. El David comença a passar-li factura el recorregut i per si a cas fa baixar un power-gel. Anem pujant, ja som a la Plana on deixem la pista que cap a l'esquerra pujaria fins al Cap del Verd, seguim cap l'oest. Aquí el paisatge ja ha canviat, és cara nord i estem a més de 1500 metres, el bosc és impressionant. Sembla mentida però encara fem una última mini-baixadeta per després poder fer unes paelles durilles i arribar a Coll de Port, el nostre lloc de pernoctació de la jornada. Fem un xampú ben fred i aiii! Això és vida.
Dutxeta, sopar espectacular i a dormir aviat que estem cansats i demà vindrà l'etapa dura.
Bona nit!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada