Aquest any la part més important, és a dir el sopar, l'hem canviat d'ubicació. Hem passat de sopar a Cal Majoral per fer-ho a la Serra del Pla. Comencem pels entrants, carpaccio, xató, rissoto, escalivada, la cosa promet... el segon el tria cadascú, per mi una cosa lleugereta, costellam de porc. Evidentment vi negre per remullar-ho tot i com no podia faltar un bon postre, em demano sacher que és una cosa que tothom sap que facilita la digestió. Després del cafè i amb la panxa ben rebotida, sortim cap a fora on tenim les bicis. Mirant el mòbil mentre sopàvem el radar ens ha informat que les pluges passaven més al nord, o sigui que ja ens podem canviar tranquil·lament i deixar els impermeables guardats.
És un quart de dotze, segurament hauria sigut una bona hora per anar-nos-en a Festa Major a Olvan, però decidim que avui toca pedalar. Els dos guies d'avui no ens han donat massa informació d'on aniríem, però perquè enganyar-nos, tothom sabia que acabaríem pujant cap a Capolat!
Sortida direcció oest, trenca cames, tothom amb molts nervis i la sang bullint, que no fem cap carrera! Passem per sobre Cal Marçalet encara encaminant-nos a ponent, més puja i baixa fins a Sants Metges. Aquí, prenem la pista dels pantans i com és d'esperar... amunt.
Es fan diferents grups però em sembla que cap d'ells no puja a poc a poc. A la font de Canalejas parada per re agrupament i foto de rigor. Ara toca el flanqueig cap a Sant Salvador, tothom vol estar aprop meu, penso que potser sóc molt popular, però me n'adono que el què busca la gent és la meva llum dels xinos que els il·lumini.
Unes esgarrinxades després, arribem als plans de Torreneula, les vaques ens donen la bona nit amb els seus mugits i fem una mica de free-raid saltant marges. Continuem per dins el bosc desbrossant involuntàriament amb les nostres extremitats fins al Molinot. Aquí fem un canvi de sherpa i el Marc cedeix el lloca al Pep.
Ara toquen els camins (fantàstics) de la pedalada d'Avià de fa un parell d'anys, no els vaig poder fer en el seu moment i ara els estreno de nit, són tècnics i hem trobat un canvi agradable per les nostres cames passant d'esbarzers a boixos.
Sortim a la carretera de Coforb i un tros de quitrà per fer pujar la mitjana (que era de 8 km/h), preguntem per on baixarem i ens diuen que “al final de tot”. Bé doncs, esperarem que arribi.
Deixem la carretera havent provat abans però la gravilla, i anem cap al Pla de les Fites. Fem una visita turística del mirador on es tiren els parapentistes i una altra foto de rigor. La temperatura és fresqueta, 16º però pedalant s'està molt bé.
Ara toca baixar cap Avià, el camí aquí està molt emmarranat, ens costa fins i tot de seguir-lo. Un herbassar ens tanca al pas fins que conseguim sortir-ne. Trobem marques grogues i comença la baixada tècnica, amb un corriol amb el corbes tancades i algun pas rocós una mica difícil però pràcticament tot ciclable.
Ens plantem a Avià, on tenim la primera averia del dia, vull dir de la nit: el Pere trenca la cadena, esclar tanta potència... Per sort només se li ha obert una baula ràpida de la cadena i amb un moment i al mig de la carretera ho solucionem.
Ens posem tots en grup per l'asfalt cap als cotxes rodant a l'uníson però de cop en desviem a l'esquerra, seria massa fàcil arribar per carretera. Passem per algunes cases on els gossos ens saluden lladrant i a quarts de tres arribem finalment al punt de sortida.
Ens acomiadem i carreguem les bicis per tornar a casa... bé tots no: el Team Casserres ha vingut pedalant a sopar, per tant toca tornar pedalant a dormir.
PD. L'any que ve haurem d'avisar el Jon Lepak si vol venir...
PD2: Crec que és un eufemisme dir que les fotos podrien haver sigut millors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada