Pujades, baixades i altres desnivells

L'home del temps feia la previsió per diumenge i semblava que el matí s'aguantaria. Dissabte a la tarda ja havia fet un ruixat bastant potent i no semblava pas que la cosa hagués de millorar.

Quedem amb el Jordi a les 9, finalment només serem un parell, el Mines i el Pep anaven de carreres i el Climent no ha aparegut. Som-hi doncs, cap a Guardiola!

La idea de la ruta de la jornada era simple. Sortim des de Guardiola pugem cap a Brocà i hem d'anar a baixar pel Bac de Diví. El primer tram és seguin un PR que des del poble puja fins a Cavallera per escalfar, i després continua amb les dures rampes cap a la Roca de la Guilla. El què no havia previst és l'estat de la pista: degut a les últimes pluges estava enfangat amb aquell fang argilós que queda completament enganxat a les rodes i fa que sigui impossible fer-les girar. Ha estat un bon escalfament. A d'alt parada per agafar els bastonets-treu-fang, netejar una mica el pas de la roda i endavant que fa pujada.

Passem cal Companyó i deixem a l'esquerra Sant Martí de Brocà, les vaques i vedells se'ns miren, nosaltres també les mirem i ens imaginem els entrecots i bistecs que en podrien sortir, mmmm.

Anem pujant, passem ara per les cases ensorrades de Cal Sobirana, part del què fa un centenar d'anys havia sigut l'antic poble de Guardiola.

Més amunt també deixem a l'esquerra el Castell fins que uns metres més enllà prenem la bifurcació de la dreta per abandonar el camí de Sant Marc. Baixem una miqueta per passar a una petita vall que és cara nord. Aquí el camí es torna a enfilar de valent, la pendent mitjana és del 13% amb màxims del 16 i mínims del 10. Pugem xino-xano.

Arribem al coll de la Bassa de Tarnes, gairebé a 1500 metres. Queda un últim repetjó brutal que ens fa passar pel Collet de les Fanelles i baixar cap a la Collada Gran. Ara toca la primera baixada i ens endinsem en el bosc. Molt tècnic amb algun pas compromès que gràcies a la humitat regnant (les pedres i arrels semblen gel) fa que posem algun peu a terra. L'últim tram és molt divertit i completament ciclable, llàstima que s'acaba i ens porta al planell de Paller de Dalt.

La última pujada és a punt: la Collada Petita. És una última adversitat que ens queda per poder baixar per la llarga trialera del Bac de Diví. Comencem l'ascens, pel mig del camí baixa un torrent (ara sec) amb una trilla on podríem enterrar-nos-hi. És una pujada molt tècnica però curteta.

Iniciem el descens per un bosc de pins que poc a poc es va transformant en faigs. El terra, molt humit, és ple de fulles que amaguen perills en potència. Hem de fer alguna paradeta per passar arbres caiguts o algun pas molt complicat. Anem baixant acompanyats del soroll dels frens i la verdor de les molses. El darrer tram canvia una mica, és més ràpid i amb pedra i desafortunadament per mi, una pedra d'aquestes fa un tall al meu pneumàtic posterior i començo a sentir el característic pssssssssssss. Com que ja som baix, arreglaré la roda a la carretera de Coll de Pal. Baixa molta aigua al riu de Gréixer així que em disposo a baixar de la bici i travessar pel rocs però continuant amb el meu desinfortuni, foto patinada amb el peu esquerra mentre faig l'espegat i cop de genoll a la pedra i peu a dins el riu. No ha estat res greu, només una rascada i un cop fort però de moment estic amb gel al genoll.

Arribem a Guardiola i mirem el comptaquilòmetres: 2 hores i mitja per fer 24 quilòmetres i 1.000 metres de desnivell acumulat.

Tornem satisfets a casa perquè hem fet una bona sortida i el temps ens ha respectat.
Totes les fotos

Crítica musical

No només és bo pedalar, també es convenient fer altres activitats.
Aquesta és una frase que moltes vegades he pensat i l'experiència em diu que és ven certa. Qui em coneix una mica ja sap que amb el temps que porto fent montanbaic (des de finals dels 80's) si no hagués parat mai, si no hagués fet mai cap pausa per fer altres coses, segurament avui no estaria encara amb aquestes ganes de sortir a la muntanya a pedalar. Amb això només vull reivindicar el fet de sortir-quan-en-tinguis ganes/puguis enfront a sortir per obligació.
Aquest fet em va portar el passat cap de setmana a fer una combinació entre bici-concert.

La cosa començava el dijous al migdia quan em diuen que hi ha concert de Gossos a la Font: -dijooous? - em pregunto estranyat...
No ho havia vist enlloc i estranyat vaig tafanejar al bloc de la Font i a la web dels Gossos. Res de res, cap noticia. Vaig tornar-ho a demanar i sí, resulta que com la última vegada fan un concert pre-gira oficial semisecret. Carai!
Com sempre, poca gent però com que l'indret és petit: tot ple! M'ho vaig passar molt bé, però l'endemà a 1/4 de 8 quan sonava el despertador ja no m'agradava tant...

Divendres hi havia el segon concert de la setmana, aquest a Manresa, més concretament al Kursaal i la cosa prometia: Els Amics de les Arts en directe. És un grup que vaig descobrir fa relativament poc amb el disc "Castafiore Cabaret" i em va encantar, ara estan fent la presentació de l'últim disc que és "Bed & Breakfast" que també és boníssim. Sabia que tenien un molt bon directe i les expectatives es van complir, amb la colla que anava molts no els havien escoltat abans i s'ho van passar d'allò més bé, sembla que fins i tot repetirem a final de mes a la General a Berga...

La bici, aparcada fins dissabte. Les 10 de matí, hora raonable, bon moment per enfilar-nos a Campdeparets per buscar camins alternatius de baixada cap a la Portella. Diumenge, pujada a Sagàs i encara més sol que dissabte. Ja som a la primavera!

Torna la temporada de bici-alpinisme

La cosa començava així:

• Piti clin, piti clin... (NdA: llegeixis com una onomatopeia del telèfon)
  
• Sí?
  
• Escolta, que ja tinc ruta per demà, je, je...
  
• Quina por que em fas! Truca'm d'aquí un quart que estava a la dutxa...
  

La conversa continuava 15 minuts més tard i a grans trets es podria resumir amb una sortida amb aproximació amb furgo fins la Quar, i a partir d'aquí inici de ruta per les Canals de Sant Miquel.

Dissabte al matí passo a buscar el Mines i el Climent i cap la Quar s'ha dit! Comencem pujant a Coll de Gavatx per la pista principal per escalfar. A d'alt prenem el caminet que baixa cap a la Portella per anar a sortir sobre la Font de l'Abat. Ja podem veure que el bosc està molt moll i les arrels i pedres patinen de valent. Seguim la pista cap a Campdou on comencem el primer “tram tècnic” del dia. Seguim les marques d'un sender local, que només havíem fet una vegada i a l'inrevés, completament per dins el bosc i seguint un senderet ple de pedres lliscants i esbarzes punxents ens plantem a Currubies. Allí el camí es transforma amb pista i s'enfila amunt i amunt, per portar-nos fins a Sant Miquel.

Som a d'alt, estem a la serra del Picancel i volem baixar per una canal fins al Pont del Climent, al costat de Vilada. Ho teníem decidit, no volíem baixar per la Canal Espessa ni per la Canal del Sora, la que buscàvem era la que baixa per l'est del Serrat del Migdia. Seguim més marques de sender local fins al Collet de les Corts, allà tenim un dubte d'orientació i no sabem si anar a l'esquerra (nord) o continuar recte (est). Finalment ens decidim per la segona opció i continuem.
Hem perdut les marques grogues i sortint del bosc ens hem plantat a una paret de conglomerats que s'ens presenta davant. Bicicleta a l'esquena i amunt, anem a trobar la carena de nou. Un cop d'alt, continuem cap a llevant fins arribar a reconèixer el Serrat del Migdia. Llavors veiem que no anem bé, que havíem d'haver triat l'altra direcció però no passa res des d'aquell punt hi ha molt bona vista i podem veure els participants del Raid de la Catalunya Central com s'enfilen davant nostre. Baixarem per anar a buscar un “camí” que surt just al Collet dels Pins que és on volíem anar. La baixada comença amb una altra llosa de conglomerats que intento baixar però que poc després el poc seny que tinc em diu que pari (l'altímetre em va marcar 37%). Donem la volta al Cingle de la Por (que és on ens trobem) i descobrim l'inici del “camí” que buscàvem. Aquest és una bretxa a la roca que s'ha de des grimpar i netejar d'esbarzes per poder-hi fer baixar les bicis. Una estoneta després, havent discutit una mica si baixàvem per allí o no, ens planem just sota el Collet dels Pins, ara només hem fer la baixada!

Roques humides, arrels, aigua, faigs, més roques i ja hem baixat! Trialera “força” ciclable tot i que la mullena la feia més difícil. Som al fons de la vall, just on el Merdençol es transformarà amb el Pantà de la Baells. És tard, les opcions de ruta pel GR entre Vilada i Borredà queden desestimades per qüestió de temps, així que carretera i cap a Borredà. Hem d'escurçar la ruta, així que pugem per la pista cap a Coll de la Creu de Salga, l'opció de Collet de l'Estisora i GR4 queda anul·lada. Ens queda la última trialera, aquesta sí completament ciclable i que disfrutem com nens baixant a sac. Tornem per on hem vingut i ens plantem a un quart de dues a la furgo. Al final, gairebé 4 hores des de que vam sortir, 22,3 kms i 1.050 metres de desnivell (sense contar el rappel).

Diumenge per reposar, baixem a Balsareny a fer la Ruta del Senglar, primer tram de pista molt rodador i segons ple de caminets, força bé...

Fotos

Track

Amoxicilina, aquella gran desconeguda

A vegades fa molta ràbia, però no hi pots fer més. Tota la setmana amb mal de coll i febre, tècnicament i segons el doctor angines, i arriba el cap de setmana i... tampoc. Per un a vegada el seny s'ha imposat a la rauxa, i  la sortida amb bicicleta prevista s'ha deixat de banda per un matí de diumenge a casa, sense res de bici.
Espero no haver-me equivocat i que almenys arribi a la setmana que ve que és festa amb condicions per poder pedalar una mica.
No és que me'n fes pagues, i sabia que els antibiòtics tampoc m'ajudarien, però pensava que "potser" al final, miraculosament, em trobaria perfectament bé i podria sortir sense cap problema.

Així doncs, avui he hagut de deixar els companys (Mines i Marc) fer la Lluçanès Feréstec tot sols, amb la condició que al final em fessin la crònica de la jornada...

Ah! un altre fet remarcable d'avui és la nova paternitat del company i veí David (conegut com a Palazos) que s'estrenarà ven aviat en el bonic món paternal de llevar-se 5 cops cada nit perquè la criatura plora i l'endemà poder donar com a excusa que no tira perquè ha dormit poc... MOLTES FELICITATS!!!

Presentació

Hola, em dic Yeti i sóc la bicicleta de les neus.
Actualment sóc la parella del de Cal Blau, qui habitualment escriu en aquest bloc. Fa poc que sortim, més concretament des de la setmana passada.
La primera vegada va ser diumenge passat a la Pedalada de Gironella, la cosa no va anar massa bé, tenia molta pressió a sobre i vaig tenir problemes físics de cadena.
M'han dit que vagi alerta, que no em faci moltes esperances perquè a aquest personatge les companyes li duren poc i sempre acaben trencant. També m'han informat que no és massa fidel, i a vegades va amb altres, com una  grossa amb un parell de pneumàtics que fan por.
Bé, no us vull avorrir més, així que ja ens veurem per les muntanyes!
Salut!

PD: us deixo unes fotos que em van fer pel book.

Em pensava que hi hauria “menus” neu...

Tenia ganes de tornar al Catllaràs, des de la tardor passada que no hi havia pujat més i sabent que el Panter marcava ruta dins el seu territori pels bikeberguedans no m'ho podia perdre.

La ruta comença amb un calorós matí de febrer al barri de les Coromines a la Pobla de Lillet, sí, sí: calorós. Encara que a la Pobla no hi fa MAI calor, gràcies al vent que havia bufat durant la nit, la temperatura semblava primaveral.

La ruta comença amb 9 ciclistes pistejant amunt, seguits d'un cadell de gos que se'ns hi afegeix. Anem pujant, el terreny està bé i anem guanyant alçada. Poc a poc, apareixen clapes de neu glaçada que anem trampejant com podem, sempre alerta de no relliscar i fotre'ns ben llargs. Més amunt, les plaques de gel augmenten en número i cada vegada és més difícil travessar-les sobre la bici en la seva totalitat. Es comença a sentir la frase cèlebre del dia: “em pensava que hi hauria menus neu...” però continuem amunt. Parem al Xalet del Catllaràs i seguim després fins el Roc de la Lluna on anem a contemplar les vistes de l'Alt Berguedà. Més neu, portem ja una bona estona quan ens plantem a la Font del Prat Gespedor i decidim esmorzar. En principi la idea era fer-ho més amunt, però com que el panorama no pinta massa bé decidim que ara és el moment.

Uns diem d'anul·lar la pujada al Pla del Catllaràs i baixar directament pel Clot del Bullidor, però sembla que la rauxa guanya i es desestima la proposta.

Amb penes i treballs ens plantem al Coll de la Ceba, d'aquí fins al punt més alt de la jornada hi ha poc més 1 km, però també hi ha més d'un pam de neu i una pendent on el percentatge més baix ronda el 13%. Sembla que hi ha un petit amotinament sense conseqüències i tots amb la bici a l'esquena o empenyent-la enfilem la pujada.

Ja som d'alt, aquí hi ha MOLTA neu, tornarem a baixar encara que sembla que no serà fàcil. Prenem el PR C-52 per tornar al punt on havíem esmorzat però la neu no ens deixa pedalar. Fem tota la baixada per dins del bosc amb uns gruixos de neu més propis de l'esquí que de la bicicleta de muntanya. En alguns trams la neu ens arriba a sobre genoll. Alguns tenen els peus més freds que que el congeladors dels esquimals i la cosa encara no s'ha acabat.

Tornem a ser al Prat Gespedor, ara tothom ja ha vist que hem fet un bucle i tornem a ser on érem fa una estona sense haver pedalat pràcticament gens. Continua la frase: “em pensava que hi hauria menus neu...”

Baixem pel mig del bosc cap a una torrentera on ni amb neu ni sense es pot baixar sobre la bici. Finalment arribem al corriol que esperàvem i que després de disfrutar-lo ens porta de nou a la pista forestal que puja de la Pobla a Falgars, just abans del trencant de Vallfogona. Ara una mica de pista amb pla i baixada i ja som a Falgars.

Només queda la última baixada, aquest cop pel GR4, els Graus! Només l'havia fet una vegada abans i vaig passar-m'ho teta. És un corriol força empedrat que combina trams relativament ràpids amb algun graó de dificultat moderada per deixar-nos de nou a les portes de la Pobla de Lillet.

Resumint, un matí sencer de diumenge per fer 24 quilòmetres, i d'aquests 3 o 4 a peu. Les raquetes haurien sigut un bon complement. Tothom creia que hi hauria menus neu. Molt bona ruta que espero que es repeteixi també amb versió primavera, estiu o tardor.

Ah, diumenge espero tothom a la Pedalada de Gironella.

*Totes les fotos de la sortida

Pedalada Gironella 2010 (7/03/10)

Com que sóc un gandul i em feia molta mandra escriure, faig un crtl+c i crtl+v per copiar i enganxar el text de l'any passat, només canviant paraules "clau":

" Enguany, el Centre Alpí Gironella, l'Esport Ciclista Gironella i Motos i Bicicletes Pep Ribera es tornen a ajuntar per organitzar de nou la pedalada del Baix Berguedà.
Igual que l'any passat, existirà dos recorreguts. El primer i apte per tothom serà una volta d'uns 15 kms al voltant del Serrat dels 3 Hereus, el segon i una mica més selectiu, serà la volta llarga de 32-33 kms que arrivarà fins a Casserres, per tornar després a Gironella seguint en bona part, la vall de la riera de les Febres.

Les inscripcions seran al mig de la Vila (Plaça de l'Estació) de 8 a 9 del matí, per passar a donar la sortida a les 9. Us podeu inscriure anticipadament fins el dia 5 de març per un preu de ? €, i posteriorment per ?€. És obligatori tenir la llicència federativa o tramitar-ne una pel mateix dia de la pedalada (? €). Qui vulgui més informació per les inscripcions es pot posar en contacte amb l'organització mitjançant el mail pedaladagironella@gmail.com o trucant a Motos i Bicicletes Pep Ribera (93.822.83.88) o al David (659.134.887)

Com sempre, l'inscripció donarà dret a avituallaments líquids i sòlids, esmorzar i un record.
Així que ja ho sabeu: si voleu passar un bon matí de diumenge pedalant per pistes i senders del Berguedà, no dubteu a venir. Us ho passareu molt bé! "



Ah, no sé quan val l'inscripció, però segur que és baratu.

Atenció: NO hi ha trialeres a la pedalada, ara bé hi ha molt caminet (singletrack) que fa que sigui lenta (sobretot si tens la meva condició física)