Diferent

Aquest any he tornat a Sallent a fer la segona edició de la pedalada "La Diferent". És una mica singular respecte a les altres pedalades "normals" perquè marquen clarament dos circuïts: un de rally (més pista i més quilòmetres) i un altre d'enduro (on hi ha més trialeres i salts i menys recorregut).
És lloable la iniciativa dels organitzadors de preparar un esdeveniment com aquest amb tot el què comporta, tant des del punt de vista d'infraestructura (passarel·les, carpes per dormir...) com del humà (controls, senyalitzacions...).
Per mi, ha estat una pedalada correcta(circuït enduro) amb trams "trialerus"no excessivament difícils però força divertits i l'al·licient afegit dels trams amb fusta (passarel·les, salts, balancí ...) que feien que realment el recorregut d'enduro fos Diferent, però apte per tothom. He trobat a faltar pujades tècniques que fossin l'equivalent de les baixades i m'ha sobrat trams de pista. La durada total, 32 km, em sembla perfecta.



L'organització m'ha semblat esplèndida, es preocupaven molt pels corredors, molt atents, servicials, però també es veien un pèl novells en algun tema organitzatiu (cosa que el temps cura). El marcatge en algun tram concret no era molt clar, encara que tampoc es pot considerar dolent, però ja se sap, per moltes cintes i fletxes que posis, sempre hi ha gent que es perd.

Marató

Tal com Phillípides va recórrer els més de 42 km que separaven el camp de batalla de la ciutat d'Atenes per comunicar la victória grega enfront dels perses, aquest divendres vaig fer el mateix però amb bicicleta de carretera.
Ja sé que no és el mateix, però feia gairebé tres mesos que tenia la KTM de carretera acumulant pols, penjada al garatge, sense moure's ni un pèl. Doncs sí, finalment va sortir de la seva llarga letargia i va a tornar a rodar per les carreteres berguedanes.
Per molta gent és sabut que m'estimo més anar per la muntanya que per la carretera (per moltes coses), però que si es dóna el cas tampoc no em suposa cap problema agafar la "flaca" i tirar milles.
Així doncs, a partir d'aquest moment es pot considerar oficialment inaugurada la meva temporada ciclista amb la bici de carretera. És més, avui diumenge ja he fet la segona sortida i pel què he pogut comprovar, em queden moooolts quilòmetres per recórrer per poder estar en un estat de forma òptim.

Trialeres

Aquest ha estat un cap de setmana molt profitós. Després d'estar uns dies malalt per culpa de l'estómac ha arribat el divendres amb més ganes que mai. Tenia el mono de la bicicleta, i quina era la millor manera que passés? doncs sortir a fer caminets que és el què més m'agrada!
El dissabte per escalfar, tot solet cap al Coll de la Baumeta, doncs tenia ganes de provar-me i veure quan tros faria sobre la bici pujant per l'Aucata. Cansat com el qui més, vaig arribar a Campdeparets, però alhora satisfet per la pujada que havia deixat enrera. Ara només em quedava baixar uns 500 metres de desnivell fins al Campament, començant per unes pendents semblants a teulades de la Cerdanya, per acabar amb un pedregar inhumà. Fantàstic!

Diumenge dia de Fira, es presenta també molt bo. Hem quedat amb el Mines per anar a Sant Miquel. Direcció a la Portella, passant pel Coll d'Olvan, fem el camí normal, però un cop a sota Mascaró, optem per la opció bona: la pujada no serà per la pista, sinó pel corriol amb marques de sender local que ens duu a Corrubies. Llàstima que està una mica brut, perquè el traçat serpenteja pel mig del bosc i és pràcticament tot ciclable fins que sortim al pista bona. Fins arribar a dalt, encara provem altres recorreguts fora pista (poc recomanables de fer amb bici pujant) que ens conduiran a la casa de Sant Miquel.

Enfilem direcció oest i avall, bé això d'avall no és del tot cert, perquè hi ha un parell de repetxons que fan que no sigui del tot cert. Un cop ens plantem a Covil, ens veiem amb el dilema de triar camí. Anem a l'esquerra seguint les marques del sender local per una trialera brutal i salvatge (clàssica) o bé ens decantem cap el camí de la dreta, encara més brutal i més salvatge. Finalment, el seny s'imposa sobre la rauxa i ens n'anem cap a la Font de Covil. Moltes pedres, arrels i metres de desnivell negatiu després, ens plantem a Pedret. Ara només queda arribar a casa pel recorregut més planer que tenim al Berguedà, i començar a pensar on podrem anar a fer mal

Ja la tenim aquí!

Doncs sí, sembla que fa només quatre dies que ens enfilàvem cap a Sagàs per fer la tercera Pedalada de Gironella i mira per on, estem apunt de celebrar la quarta.
Aquest any serà el proper diumenge dia 2 de març. Com sempre, la sortida estarà situada al mig del poble (Plaça de l'Estació) i l'hora de sortida, les 9 del matí.
Hem fet 2 circuïts aptes per tothom, intentant buscar una mica de tot el què es pot trobar pel baix-mig berguedà: caminets, pistes, corriols, trialeres... La dificultat no és massa elevada (ni física ni tècnica) sobretot pel recorregut curt. Aquest, tindrà uns 19-20 km on els 14 km primers seran compartits amb el llarg, que tindrà una llargada d'uns 30 km. A l'arribada, es tornaran a ajuntar per fer els darrers senders conjuntament.
Les inscripcions es poden fer anticipadament a Motos i Bicicletes Pep Ribera (93.822.83.88) a un preu de 8€, o el mateix dia de la pedalada per 12€. Cal recordar que si no es té llicència (BTT o FEEC), s'haurà d'afegir 4€ a aquests preus en concepte d'assegurança.
A l'acabar, hi haurà esmorzar per tothom qui tingui gana i un record.
Per més informació, podeu contactar amb pedaladagironella@gmail.com

Podeu veure el gràfic i un plànol del recorregut


Després del test del cap de setmana passat (17/02/08) ens surten uns 32-33 km.
Tot i que com ja he dit no és molt dur, els primers ciclistes que han pogut tastar el recorregut ens confirmen que el recorregut llarg és una mica exigent degut als canvis continus de pujades i baixades (trenca cames). Esperem no trobar fang, ja que en un parell de punts, molt concrets, podria dificultar força la marxa.

Crack!

Onomatopèicament aquest seria el soroll que acaben fent les meves bicis tard o d'hora. Tot i això, també hi ha altra gent que li passa el mateix. Aquest és un exemple que vam veure fa un parell d'anys a la pedalada de Sant Julià de Cerdanyola. El biciclista no sé què li va passar...
Jo, normalment sóc més discret i només faig petites esquerdes:

També posaré un enllaç a un fòrum on hi ha un cens de quadres trencats on faig aportacions periòdicament.
Finalment, he de dir que espero estar bastant temps sense haver d'actualitzar aquestes imatges (seria una bona senyal!)

Premiere

Properament i tot veient l'èxit que ha tingut l'enquesta i el poc temps que li donen de vida a la meva bici, faré un monogràfic sobre bicis trencades. Si teniu material gràfic per poder-ho il·lustrar, s'accepten col·laboracions.
Fins aviat gent!

Això s'acava...

Doncs sí, tenia el bloc una mica descuidat i aprofitant que avui és l'ultim dia de l'any, aprofito per fer-hi algun petit canvi i de pas, explicar la última sortida d'abans d'ahir a Guardiola.
D'entrada i objectivament si dic que vam fer 20 km amb 3 hores, no sembla que sigui res de l'altre món, però un cop analitzats tots el paràmetres, la cosa canvia....
Primer de tot, dir que en l'època de torrons en la que ens trobem no és la millor per estar en forma, podríem continuar dient que a 5-6 graus sota zero quan vam sortir, no convidava a pedalar gaire i per acabar, anàvem a descobrir noves rutes no a fer cap carrera. Un cop dit això, explico una mica el recorregut que vam fer amb el Mines.
Sortida del costa del pavelló de Guardiola per començar-nos a enfilar per unes bones rampes direcció a Cavallera. Terreny guixós, seguint el PR que porta a Brocà. Al cap de pocs quilòmetres la pista es va tornant cada vegada més bona i no tant pendent. Passem per Sant Martí i Cal Sobirana fins que parem a fer un mos sobre del Castell. Unes corbes més i deixem el trencall que porta al Pla del Castell per seguir la pista a la dreta que voreja la serra de Sant Marc per la cara nord. Aquí comencem a trobar NEU, si si, NEU. Allò blanc que els esquiadors troben a falta tant! El ditet de neu inicial va augmentant a mesura que anem pujant, fins arribar al coll al costat de la Bassa de Tarnes a casi 1500 metres d'alçada. A partir d'aquí, trialera magnífica de baixada direcció la Foranca que amb menys d'un quilòmetre, ens fa perdre més de 300 metres de desnivell. Arribem a la pista (sobre de Paller) i baixem un parell de quilòmetres fins trobar un encreuament amb un caminet amb marques vermelles que va crestejant per dur-nos a Bagà per un singletrack força tècnic en alguns trams. Des de Bagà, baixem per la carretera fins a Guardiola.
En definitiva, una ruta curta però que té de tot: pujades tècniques, amb pista, amb neu, baixades molt tècniques, molt dretes, fàcils, vista espectaculars... vaja que més complert que això amb tants pocs quilòmetres és molt difícil de trobar.

Doncs això, tal com dèiem... BON ANY NOU!

les fotos