Cal Marçal

Això comença a ser preocupant: només vaig a les pedalades a fer fotos! Abans hi anava, més despresa o més a poc a poc, però en definitiva pedalava.
Gràcies al meu fantàstic genoll ara em puc dedicar a retratar a tothom i a fer unes boniques cròniques basant-me amb el què m'expliquen els afortunats ciclistes.

Després de la pluja del dissabte, diumenge es llevava més com un dia per anar a buscar bolets que per agafar la bici, però com que aquests que ens agrada patir amb la bicicleta també ens agrada enfangar-nos amb els bassals, cap a Cal Marçal tots!

Sortida típica des de la carretera i direcció a la serradora, encara que sense els petards, pujada a la Creueta per començar a escalfar. Un cop a dalt, sender (que es pot considerar gairebé clàssic) que baixa cap a cal Pallot per dur-nos a la Molina (primer control). Aquí es separa la llarga de la mitjana, per mi primera tanda de fotos després de la sortida.
Els que en tenen més ganes s'enfilen riera de Merlès amunt, els que amb vint-i-escaig quilòmetres en tenen prou, travessen la riera i se'n van cap a l'altra banda.

Segon control (em sembla): ens trobem sobre el Pont de les Canals, aquí ja s'han ajuntat els 2 recorreguts, en passen de molt esvarats i d'altres que van fent. Corriolet pel mig de bosc que enllaça amb el caminet que baixa paral·lel a la riera i que tant ha costat netejar després de la "rierada" d'aquest estiu. Tothom comença a notar els quilòmetres i en general molt bon gust de boca.

Arribada: pujar des de la "palanqueta" és una mica criminal, sobretot quan arribes justet de forces, però ja se sap. Ara a esmorzar, per alguns gairebé dinar: pa amb tomàquet i embotits i de regal una fantàstica manta (si més no, original).

Tot esperant que la cosa millori, anirem fent...


Ah, que me n'oblidava! Les fotos (si és ven bé que no sé què tinc al cap!)