12 €

No fas pas gaires anys, quan anàvem a pedalades/curses i fèiem l'inscripció, pagàvem uns dinerets (llavors no hi havia Euros, només Pessetes). La quantitat variava segons els lloc, però estava al voltant de les 1.ooo pessetes ("ojo" al canvi, 6 euros!).
Ara no vas enlloc on no et facin pagar vint-i-escaig euros, perquè es veu que si no, la pedalada no surt rentable. Ahir, en canvi va ser diferent, per una marxa de gairebé 70 kms i no sé pas quants controls amb menjar i beguda només en vam pagar 12. Ja sé que l'organització d'un esdeveniment com aquest comporta despeses, que s'ha de pagar el beure, menjar, ambulàncies, records... que sí, que ja ho sé, però si la gent de Solsona fa una pedalada com la que va fer per 12 €, per quins setze ous hem de pagar-ne 25 per fer-ne una altra de semblant?

Res més, queda dit. Però ara millor que parli del què m'ocupa, la Marxa del Solsonès.
Furgo plena, al final hem pujat 6 individus de Gironella (i Olvan). Les 8 del matí i ja fa calor... Molta gent fent cua encara, sortirem tard... un quart i cinc de 9, puuuuum! Els trabucaires....
sortida...

Sembla una cursa els 2.5 kms primer per carretera direcció a la Mare de la Font, el grup s'estira, em trobo relativament endavant i les cames van bé. La primera pujada per agafar ritme, cap a Pallarès. He pujat bé, paro a fer un Aquarius al primer control (aquí ningú para!) espero que passi l'Elena i baixada, continuo bé i els corriols són divertits, la ressaca futbolera (i també la no futbolera associada) del dimecres sembla que ja han passat, millor.
Uns puja i baixa fan que el Macià se m'acosti i em passi, em sembla que serà millor no apretar i deixar-lo fer, jo tinc la intenció de fer la llarga i no és pas qüestió de cremar-ho tot aquí.
Segon control, el Mines, Macià i Pep ja hi són i ens esperen, faig els segon Aquarius i continuo, no vull parar massa estona perquè em trobo bé i vull continuar al meu ritme. Pugem una mica més i de seguida aball de nou. Tornem a atrapar l'Elena que no havia parat, i anem tirant.

De cop el camí gira i s'enfila, premo el gatell per pujar pinyons i... els pinyons no pugen. Què passa? Noooo, merda. Quilòmetre 29 i el cable del canvi trencat. El Mines, m'espera mentre pujo a pinyó fix (literalment). No vull pas plegar, però fer quasi 40 kms sense canvi tampoc no motiva massa. El Pep ens torna a atrapar?!?! Però si era davant! S'han perdut en un trencall i ara venen per darrere. Intentem buscar una solució al canvi (és el què té ser mecànic de bicis) però sense unes alicates o un cable, malament. Només podem pujar un parell de pinyos collant un vis estrella del canvi. No és molt, però em serveix per fer els 6 0 7 quilòmetres que faltaven fins el tercer avituallament a Sant Climents.

Al control tampoc tenen eines per tallar un tros de funda, així que després de veure'm l'Aquarius de rigor, anem cap a una casa a demanar eines.
Estem de sort, amb unes alicates rovellades aconseguim escurçar la funda i poder tornar a posar el cable. A veure si aguanta!

Baixada de nou, primer tècnica i després pista ràpida. S'acaba i comença una duríssima rampa que puja a cap a Peracamps. El canvi salta, però tensant-lo una mica més pel polsador sembla que s'arregla. Li dic el Pep que tiri, jo vaig fent. Un moment, no veig cintes. Sembla la pista principal, però no hi ha cap marca. Desfaig el camí i torno a descendir. Trobo més ciclistes que pugen i tampoc no no han vist cap creuament. Un, que és de la zona, diu que hem de pujar fins la casa on he girat. Doncs tornem-hi, a la casa no hi cintes, ni marques, ni roderes. Es treu el mòbil i truca a l'organització. L'informen que hem de voltar el turó on hi ha la casa i ja serem al control. Ho fem així i retrobem el camí bo.

Quart control/Aquarius, estic bevent molt però fa molta calor. Crec que l'estómac ja té massa líquids hi menjo una mica de plàtan i una barreta encara que sense gana. L'esforç em comença a passar factura i ja no vaig tant bé. Vaig sol, encara que aquest tros el faig a estones amb la companyia de 4 ciclistes de Castelldefels que van esprintant entre ells (no hi ha res com tenir forces). He de parar, una cala se m'ha descollat. Ho aprofito per seure a l'ombra i tornar-la a apretar. Més puja i baixa. Passem per Llobera, ja ho recordava de fa 2 anys, falta poc per arribar a l'últim control a la Font dels Colomers però abans he de baixar i pujar de nou.

A mitja baixada em paro. Una moto de l'organització i un company amb la roda punxada. Se li han acabat les càmeres i les manxes i no hi ha nassos d'inflar. Ho provem amb una càmera que porto i la meva manxa. Sembla que s'ha solucionat el problema, almenys podrà acabar.
Continuo, el canvi ara ja no va bé, salten els pinyons, una última pujada que se'm fa llarga i sóc a Colomers. Aquí m'espera l'esmorzar, però hi ha un problema: és la 1 del migdia. Tècnicament seria dinar. No tinc gana només faig l'Aquarius (què estrany, no?) i unes ametlles. Deixo la botifarra per un altre dia i continuo.

Fem el darrer esforç cap amunt, direcció a les antenes. Aquest tros també és com fa 2 anys, no és dur, però porto ja masses quilòmetres a les cames i em costa. Ara ja es veu Solsona, doncs hi baixarem! Un primer tram esquivant pins, seguit d'unes corbes peraltades brutals i un darrer tram final més tècnic i trialer fan que tregui totes les forces que em queden per poder-m'ho passar pipa. Ha sigut un mini Vall Nord per rematar la pedalada.

Tots m'esperen a l'arribada. Avui he sigut l'últim de la colla. Cap problema!
Ha sigut un bon entrenament i una magnífica organització.
Hi tornarem l'any vinent? Segur!



*Aquesta és l'única foto que dóna testimoni de la meva assistència a la prova. Síííí, és petita, ja ho sé...