Amb nocturnitat

L'estiu fa que els dies siguin més llargs i les nits més curtes, és per això que divendres vam haver de pedalar més ràpid...

A les 9 sopar a Cal Majoral, som gairebé una vintena, quin èxit! Amanides, mongetes, botifarres de tots colors, cansalada, gelat amb herbetes, cafès....

*No és el què pot semblar

Buffff, no puc més estic que peto. Què podríem fer per pair? Pujar a Capolat amb bicicleta!
Així és com començava la nocturna de l'Espunyola 2009.

Encara que no sigui una pedalada “oficial”, cada any som més els intrèpids (o com diria la meva iaia benaventurats) que sortim a fer mal per la muntanya de nit.
Dels 850 metres de Capolat, per començar a fer boca, pugem pel Mal Pas cap a Taravil a 1285 m.
La pujada inicial (ja és una clàssica) fa molt mal, i si vas amb l'estómac a rebentar encara més, les rampes del 15-16 % no perdonen. Un cop d'alt, no sabia pas on ens portaria el Marc, la sorpresa es va presentar amb el nom de Serra dels Tossals.

En fila india enfilem pel GR1 com una corrua de cuques de llum buscant sempre la carena de la serra, els afortunats que no hi havien pujat mai es van perdre les magnífiques vistes als barrancs que ens quedaven a un pam del caminet per on transitàvem. Tot era foscor, només podíem veure en la llunyania les llums dels pobles: Berga, Casserres, Sant Llorenç, Nova York....

Després de fer unes quatre o cinc vegades l'últim repetxó, ens plantem al coll entre el Tossal de Runers i el Santuari dels Tossals. Ara arriba la baixada: primer i per escalfar, un corriol entre pins que intenten agafar-te amb les branques, serpentejant fins a Capolat. Una mica de pista per continuar i baixada seguint el Torrent de la Vila cap a la Font de Canalejas. Des d'allà, la pista dels Pantans cremant pastilles de fre (literalment) fins a tornar a l'Espunyola a quarts de tres de la nit.

Com a anècdotes, destacara la temperatura de 8º que teníem d'alt la Serra dels Tossals, els lots/llums amb recarrega manual amb dynamo o les caigudes/equilibrismes de l'Edu recordant ciclistes xinesos del Circ du Soley.

L'esperança que tinc per l'any que ve, és que no pujarem més amunt dels 1500 metres ja que hem fet l'alçada màxima aquest any. Si no és que allarguem la ruta cap els Rasos...

Les poques fotos que vaig fer amb el mòbil