Duatló

Són vacances i no paro. Des de dissabte que he anat sortint cada dia amb les bicicletes, amb tota la colla, amb els de sempre, solet, a la Molina, amb l'Hermínia, amb la de carretera...
Qui no em conegui podria pensar que estic entrenant i tot!


Aquest matí tocava aventura. Feia molt de temps que ja em passava pel cap però em feia una mica de mandra. Sempre que pujava cap al Túnel i passava pel viaducte, a la meva dreta sorgia una vall tancada i molt dreta que em cridava: el Bac de Diví.




Així doncs, he carregat la Grossa i la de Carretera a la furgo i cap a Coll de Pal s'ha dit. Primera parada, quilòmetre 3: deixo la de carretera lligada a un pi, que no s'escapi. Furgo i amunt.


Quilòmetre 13,5: paro el vehicle, trec la Grossa i m'equipo. Ara comença el GR per la Canal Mala.
El nom està ben trobat, és una torrentera que baixa cap a la Collada Grossa amb trams que és prou difícil baixar a peu.



Primer tram superat no sense esforços. Ja sóc al coll, i ara em disposo a davallar fins a Paller de Dalt. Aquest sender pel mig del bosc ja l'havia fet, a peu i de pujada, així que amb un tres i no res em planto al planell verd que és Paller de Dalt.



Busco una mica la pista que m'ha de pujar a la Collada Petita, està molt trencada i em pedrots. Aquesta bici costa de fer-la anar amunt. Suant com un porc arribo al coll. Un prat preciós enmig d'un bosc de pins espessos. Només queda la última part, el descens del Bac de Diví.



La pista és evident i bona però se m'ha acabat. Vaig mirant per on pot passar el camí que baixa, però no trobo res. Desfaig un tros de pista i en un revolt veig marques vermelles (Núria-Queralt) que em porten torrent avall. El caminet és estret, torno a perdre les marques. Torno enrere fins que les retrobo i de nou avall.


És un sender que serpenteja pel mig del bosc tupit, sembla de nit. És una baixada tècnicament fàcil però força dreta, els frens no paren. Passo un tros més pedregós i ja surto amb vista del viaducte.


Uns metres més i arribo a la carretera, allà m'espera l'altra bici.
Faig el canvi i tornem-hi.
És un quart d'una i ara m'esperen 10 quilòmetres de pujada amb la de carretera. Em marco un ritme constant i vaig fent.
Després del trencant de l'Hostalet la cosa es suavitza i encara puc fer fotos.


Torno a ser on he sortit. Carrego la bici i me'n vaig per la carretera de nou cap a Bagà, parant per descomptat a recollir la Grossa que m'estava esperant.


Si voleu veure més fotos, al Picassa.