A l'agost les coses van més a poc a poc. El ritme no és comparable amb els altres mesos de l'any, tot es fa amb més calma, més tranquil·litat, sense presses... com si fóssim en un poblet perdut a les muntanyes d'un país tropical de sud Amèrica...
Finalment va arribar el dia T (Trans-Moixeró): 16 d'agost. Amb el Mines i el Granoté ens dirigim a Guardiola, punt de sortida previst. Aparquem, descarreguem les bicis, preparem la roba i vinga, comença l'aventura!
Pugem, primer molt suau i per carretera.
Trencant de Riutort, deixem el quitrà i passem a una pista força amable que poc a poc es torna més descarada.
Punxada, no diré pas qui. Tres càmeres i un “parxe” després, continuem amunt cap a Gavarrós.
Esmorzar, ja hem passat Sant Genís de Gavarrós, el plat petit és fix i les rampes es fan difícils de pujar sobre la bici.
Xalet de Coll de pal, hem passat el pitjor. Deixem la pista i fem un parell de quilòmetres per carretera per coronar Coll de Pal.
La Molina, travessem perpendicularment les pistes del bikepark per dirigir-nos a la Masella.
Coma Pregona, estreta i empinada vall de la Masella que ens fa patir d'allò més per poder acabar finalment baixant per una altra pista a Coma Oriola.
Serrat de les Pedrusques (descoberta del dia), corriolet molt divertit i tècnic que com bé el seu nom indica està ple de pedres, i que ens portarà fins al dinar a Riu de Cerdanya.
Serrat de les Esposes, pujada per pista assolellada a les dues i després de dinar que ens farà evaporar més líquids del nostre cos dels desitjats.
Coll de Pendis, retornem al Berguedà per un últim tram de pista més suau. Baixada molt tècnica per un camí re-fet fins al Regugi de Sant Jordi. M'agrada!
Escriu, la baixada segueix, ara pel mig del bosc, fins a la casa d'Escriu. Coronem el coll del mateix nom (curt però duríííííssim) i la pujada s'ha acabat. M'agrada, encara més!
Gréixer, baixar per una fageda no ho pots fet tots els dies (almenys jo). Ens plantem a la carretera de Coll de Pal. Ho havia dit que m'agradava?
Tornada, ara toca carretera i avall. Bagà, Tarradellas i Guardiola. Ja hem arribat!
Al final han sortit més metres dels previstos inicialment (més de 2500 positius i negatius) però els quilòmetres si que han sigut encertats (uns seixanta i pocs). Totalment aconsellable. Les fotos.
Ah, avui he fet una cosa que no havia fet mai amb la bici: he sortit amb el meu germà! (no és broma)
4 comentaris:
Per "l'indirecte" molt "directe" referent a les punxades, dir que avui no he pinxat en la Gironella-Sant Jaume de Frontanyà. Ja sé que una flor no fa estiu, però últimament no pinxo pas tant.
Petita ressenya d'avui: Gironella (o Casserres)-la Portella- Coll de Gavatx- Coll de Salga-Borredà-Sant Jaume de Frontanyà (aquest tros per carretera)- l'Hostalet de Matamala-Cobert de Puigcercós (dinar)- la Molina (no confondre amb el centre dé turisme de masses d'hivern)- Can Pou- Sant Maurici- Collcervera-Molí de Can Llop- Gironella.
En total, 72-73 quilòmetres per mitja muntanya i obagues d'allò més ufanoses excepte en l'extrem meridional de la ruta.
Lliçó de mestre del Pep Ribera a Coll de Salga i Colltinyós de com baixar en bici en llocs que en prou feines tu pots baixar a peu i demostració de força del Sabata en els trams més de carretera.
Ah, sort que el de Cal Blau treballava i no ha vingut, que en la seva crònica ja em criticaria per una volteta que hem fet de més per evitar fer un tros de carretera.
Apali, gràcies per la companyia i fins la propera sortida d'un dia, que em sembla que ja serà l'any vinent amb el calendari tant apretat del mes de setembre ...
Mines (suposo que no calia dir-ho...)
Bé quissir... en cap cas he dit que qui va pinchar fos ningú en concret... aixòs són els medis que volen desestaviltzar el blog... dimissión!
Un que fa les cames peludes i pedala amb una Scott de plàstic ?
Bé, això ho diuen vostès ...
La ruta molt guapa, amb un tram per digerir el dinar a ritme de molinet, jejeje.
Lluís C.
Publica un comentari a l'entrada