Selènika

Ja en tenim una altra! (i amb aquesta en van 11) Per mi ha sigut la més ràpida, o si més la mitjana més ràpida de totes les meves participacions. El terreny era molt rodador, i les pujades dures bastant escasses. El recorregut estava bé, encara que pel meu gust n'hem fet de molt millors. Destacar la pujada a Serrateix (una clàssica de l'antiga Rasos-Manresa) i els també clàssics senders de l'arribada (al costat de Santpedor).

Em anat pràcticament tota l'estona amb el Jordi i el Mines (també hi havia uns 1300 ciclistes més però no els coneixia a tots), sempre es fa més amè si vas amb algú que si vas sol. El Pep anava a un altre ritme i no l'hem vist fins a l'arribada (Top 30).

En la part final, les rampes han fet acte de presència i m'han obligat a fer parades involuntàries per estirar. Afortunadament, un cop les cames estaven recuperades, tornava a la càrrega per atrapar els companys.

Destacar com a nota curiosa que a l'arribada hem trobat sprinters que es prenien molt seriosament el fet d'arribar amb la posició 150 en comptes de 160 tenint en compte que tampoc no era cap cursa, en fi...

Diumenge si no hi ha res de nou, travessarem el Túnel per anar a la Cerdanya.

Un somriure del Pep per començar el dia

Mines, deixa les drogues (pensa el Marc...)

La multitud esperant la sortida...

L'Helena sempre amb un somriure

Aquests del meu darrere, els he de guanyar a tots

...when setember ends...

Avui tècnicament arriba la tardor, canvi d'estació que implica directament una reducció constant de l'activitat bicicletil. Amb aquesta nova època també arribarà la Selenika i com que ja sé el pa que hi donen, em veig obligat a entrenar una mica per no pagar-ne les conseqüències posteriorment...


Doncs partint d'aquesta excusa, diumenge vam fer la Pedalada del Segre a Ponts. Ja sé que "només" eren 55 kms i la marxa de Navarcles en tindrà el doble (pensàvem fer 2 voltes... és broma!) però millor que quedar-se a casa sense fer res.


Les nou del matí i ens engeguen a tots: sortida i rodem ràpid. De seguida ens enfilem per sobre l'aqüeducte (canal Segarra-Garrigues) i plat gran. Es formen grupets i la velocitat està està al voltant dels 30 km/h de mitjana. Quilòmetre 11, el plat gran passa a petit de cop: comencen les pujades. El trenca cames ha començat i no pararà fins a l'arribada.



Anem tirant, el Jordi avui està pletòric i costa seguir-lo pujant, el Mines per contra, avui no té el dia. El terreny està força bé, es nota prou humit per la zona on ens trobem i no hi ha massa pols.
Les famoses trialeres de Pons són divertides i d'un nivell assequible a pràcticament tothom, t'ho passes realment bé.

Últim control, segons el Solo Bici deia que era millor arribar-hi sencer ja que si no es podia fer dur. Tampoc n'hi havia per tant, pràcticament tot sender/trialera (majoritàriament de baixada) fins a Pons. Els quàdriceps em comencen a avisar que no apreti massa però al final no passa d'aquí.

En resum, bona pedalada amb una excel·lent organització que m'ha servit (o això espero) per arribar a la Selènika amb més bones condicions. Diumenge ho veurem...

Calaix de sastre

Ostres! Què abandonat que ho tinc això!
Farem una mica de dissabte afegint alguna foto de sortides passades que han quedat al tinter. Comencem...
Sortida amb clàssics del mountain bike de Gironella i les joves promeses:






Més sortides, ara amb el Team Casserres a Peguera:


Per finalitzar la tanda de "retratus", el passat pont a Vall Nord:



Uns nous companys del Maresme, l'Oscar i el Robert: