...when setember ends...

Avui tècnicament arriba la tardor, canvi d'estació que implica directament una reducció constant de l'activitat bicicletil. Amb aquesta nova època també arribarà la Selenika i com que ja sé el pa que hi donen, em veig obligat a entrenar una mica per no pagar-ne les conseqüències posteriorment...


Doncs partint d'aquesta excusa, diumenge vam fer la Pedalada del Segre a Ponts. Ja sé que "només" eren 55 kms i la marxa de Navarcles en tindrà el doble (pensàvem fer 2 voltes... és broma!) però millor que quedar-se a casa sense fer res.


Les nou del matí i ens engeguen a tots: sortida i rodem ràpid. De seguida ens enfilem per sobre l'aqüeducte (canal Segarra-Garrigues) i plat gran. Es formen grupets i la velocitat està està al voltant dels 30 km/h de mitjana. Quilòmetre 11, el plat gran passa a petit de cop: comencen les pujades. El trenca cames ha començat i no pararà fins a l'arribada.



Anem tirant, el Jordi avui està pletòric i costa seguir-lo pujant, el Mines per contra, avui no té el dia. El terreny està força bé, es nota prou humit per la zona on ens trobem i no hi ha massa pols.
Les famoses trialeres de Pons són divertides i d'un nivell assequible a pràcticament tothom, t'ho passes realment bé.

Últim control, segons el Solo Bici deia que era millor arribar-hi sencer ja que si no es podia fer dur. Tampoc n'hi havia per tant, pràcticament tot sender/trialera (majoritàriament de baixada) fins a Pons. Els quàdriceps em comencen a avisar que no apreti massa però al final no passa d'aquí.

En resum, bona pedalada amb una excel·lent organització que m'ha servit (o això espero) per arribar a la Selènika amb més bones condicions. Diumenge ho veurem...