Em anat pràcticament tota l'estona amb el Jordi i el Mines (també hi havia uns 1300 ciclistes més però no els coneixia a tots), sempre es fa més amè si vas amb algú que si vas sol. El Pep anava a un altre ritme i no l'hem vist fins a l'arribada (Top 30).
En la part final, les rampes han fet acte de presència i m'han obligat a fer parades involuntàries per estirar. Afortunadament, un cop les cames estaven recuperades, tornava a la càrrega per atrapar els companys.
Destacar com a nota curiosa que a l'arribada hem trobat sprinters que es prenien molt seriosament el fet d'arribar amb la posició 150 en comptes de 160 tenint en compte que tampoc no era cap cursa, en fi...
Diumenge si no hi ha res de nou, travessarem el Túnel per anar a la Cerdanya.
Un somriure del Pep per començar el dia
Mines, deixa les drogues (pensa el Marc...)
La multitud esperant la sortida...
L'Helena sempre amb un somriure
Aquests del meu darrere, els he de guanyar a tots
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada