Quan 25 quilòmetres són més del què poden semblar

 Era ara o mai. Tot i estar ja a finals de novembre la neu encara no havia arribat al Cadí-Moixeró, per això vaig pensar que dissabte era el dia precís per fer la ruteta que tenia planejada.
Després d'enganyar el Mines, ens vam fixar l'inici de sortida a Bagà. La cosa començava amb una aproximació a Gréixer off-road, cosa que vam desestimar després de 2 intents just per sobre el càmping. Així que, carretera de Coll de Pal amunt fins a Gréixer!

Deixem el quitrà i passem a la pista. Comencem a enfilar-nos, de moment la cosa és força suau (ja tindrem temps de pujar!) però quan ens endinsem a la baga, la cosa canvia: plat petit i agafar-si fort. Anem pujant tot aixafant la catifa de fulles de faig i intentant no posar cap peu a terra per les pedres amagades que hi ha entremig. Dos quilòmetres i mig després i 360 metres de desnivell acumulats (feu números...) les cames ja estan escalfades i per cert, ja som al Coll d'Escriu.

Decidim davallar per pista i deixem la trialera per més endavant,  una curta baixadeta de només 1,5 kms i 200 metres de desnivell  ens fa arribar a la casa que dóna nom al coll anterior, Escriu.

El camí ample s'ha acabat per avui, enfilem un corriolet amb molta pendent per dins el bosc, potser no tanta com l'anterior coll, però més tècnic, amb més arrels, roques i pedres amagades. Gairebé és tot ciclable, molt entretingut.

Al final ens plantem al Refugi de Sant Jordi, moment que aprofitem per fer un mos i abandonar el GR 107 per decantar-nos pel PR C-125. Aquest sender (només l'havia fet una vegada abans i sense bici) s'enfila fins al Coll de Galligans per un terreny, ara sí, inciclable en gran part. Tot i això, encara es poden fer alguns petits trams sobre la bici.
La caminadeta de rigor ens duu a 1722 metres d'alçada, ara un flanqueig amb unes vistes del recorregut ja realitzat ens deixa al Pas de la Boixassa, punt més alt de la ruta. Des d'aquí hi ha una panoràmica de... tot. Simplement ho veus tot (no asse falta dicir nada más).
Fotos de rigor i comencem el descens. El primer tram són unes "esses" relativament tancades amb molta pedra "suelta", grossa i envoltats de boixos. Es fa prou bé, encara que cansa els braços. Un cop al Coll de la Pelosa, deixem la vegetació arbustiva del solei per endinsar-nos a un bosquet més tancat.
El camí s'ha tornat molt difícil, són uns metres amb la bici al costat, impossible anar-hi a sobre. A poc a poc, hi tornem a pujar, però el sender és difícil amb passos complicats, avancem.
La cosa millora, gairebé tota l'estona torno a ser a sobre la burra, només algun tram que hem fa una mica de respecte fa que baixi. En una regatera, la roda de darrera em queda clavada, no sé que passa i paro de cop. El canvi s'ha enganxat amb els raids i està completament girat al revés. No passa res, amb les eines precises (un tronc i una pedra) soluciono el problema. El camí ara és fantàstic, trialera ràpida amb algun pas més lent. M'ho passo teta!
Finalment surto i a la pista al costat de Cal Cerdanyola i espero que arribi el company. Enllaç d'un parell de quilòmetres i furgo de nou.

*No penjo més fotos perquè la connexió va molt lenta. Si les voleu veure, són al lloc de sempre.