18 de novembre del 2009

Spinning


Davant l'impossibilitat de realitzar activitat física amb qualsevol tipus de velocípede per causes crono-laborals i estacionario-temporals, o el què seria el mateix, que com que ja han canviat l'hora i treballo fins les 7 no puc sortir a pedalar, m'he vist obligat a tornar a la rutina del ciclisme indor, que tot i que no és la cosa més divertida del món, m'ajuda a no baixar tant la meva ja de per si baixa forma física.

Les classes són una mica caòtiques, ja fins i tot abans de començar la pròpia classe. M'explico: hi ha un número limitat i finit de bicicletes que desgraciadament no sol coincidir mai (sempre per defecte) amb el número de ciclistes. Això fa que tothom corri per intentar arribar d'avant l'altri al taulell de recepció que és on donen els números que et permeten poder gaudir d'una d'aquestes classes. S'arriben a veure accions que es poden considerar com a mínim de desagradables per part d'aquests usuaris insatisfets que han quedat mermats del seu mitjà de pedalamenta. És recomanable, no intentat colar-te davant de cap avia, ja que et poden saltar al coll i mossegar-te directament a la jugolar.

Un cop a dins la sala, la gent s'afanya a triar la bicicleta, les miren i remiren buscant la que suposadament va bé, la que va més fina, la millor, jo en el meu interior penso... PASSARELLS!!! SI TOTES VAN IGUAL DE MALAMENT!!! com que penso en veu baixa, deixo que vagin fent i agafo la primera que trobo...
Degut a aquest mal manteniment (m'atreviria a dir NUL manteniment), les bicis tenen joc al pedalier, fan sorolls, tenen els porta ampolles trencats, els cargols per pujar i baixar el seient i manillar estan travats, espeteguen per tot arreu, vaja: un desastre.

La classe comença, una cançó per anar escalfant... suau i VOLUM AL MÀXIM! Cony, que només és l'inici i ja sembla una discoteca... No sé per quins setze ous, tots els monitors d'spinning els hi agrada posar la música tant alta, jo amb el temps he arribat a la conclusió que són DJ's frustrats pel seu poc/mal gust musical que han acabat fent-se monitors.
La sessió continua, el volum no ha baixat, si a cas ha pujat una mica, el bum!, bum!, bum! és es repeteix tal mantra tibetà. En algun moment les indicacions de la monitora em fan recordar èpoques passades, aquells llunyans dies d'institut: "(...) quatres, tres, dos, un, recuperem! (...)", els ulls se m'humitegen recordant els examens de matemàtiques...aaai! Altres vegades les consignes que criden es barregen amb el volum extra elevat de la música i fan que només es senti un soroll intel·ligible que la gent interpreta com bonament pot (uns es posen drets, els altres s'asseuen i els últims continuen xerrant com havien fet durant la resta de la classe).
La gent entra en un trànsit creat pel ritme diabòlic de la "música" combinat amb la humitat i escalfor corporal generada dins la sala, una espiral de frenesí  ens arrossega fins el final de la sessió d'spinning.

Escalfament, em les cames arrepenjades a la bici i sota els peus un bassal de suor. Ara una cançó més lenta (però amb el volum a tota hòstia!) per descarregar una mica les cames. Això s'ha acabat, fins el proper dia. Travessem la sala del costat on estan fent els estiraments de la classe de d'aeròbic, carai! si que són flexibles aquestes mosses...