Tardor

La cosa s'acaba, hem canviat d'hora i les tardes es fan curtes, cada vegada més curtes. També sembla que finalment hagi arribat el fred, aquesta nit han caigut quatre gotes i la màniga curta al carrer sembla que passa a millor vida. Sortir entre setmana ja és una utopia i he hagut de tornar a apuntar-me al gimnàs.

Aquesta any he arribat bé al final de temporada, durant la segona meitat d'octubre he pogut participar a dues proves clàssiques dins el calendari ciclista de la comarca (Raid de Cal Marçal i Berga-Berga) i a totes dues m'he trobat bé, en forma. Els recorreguts també han estat bé, ràpids i divertits.

Aquest cap de setmana no sabia massa què fer. El dissabte al matí ens vam escapar a veure el recorregut del Duatló de Puig-reig, jo ja havia decidit des de feia temps que no correria pas, no volia estar una setmana sencera amb cruiximents per córrer a peu. D'altra banda, no em feia res anar a treure el nas per la zona de Cal Pallot i així ho vam fer.

Al vespre tocava sopar de Hàlogüin, festa tradicional catalana també coneguda com Castanyada, per aquesta raó vam pensar anar a menjar pèsols negres i patates emmascarades a Montclar, seguides per botifarres, cansalada i tot de productes porcins amb un percentatge col·lesterolenc important. Per postres, no cal dir-ho, panellets per fer-ho baixar tot!

El diumenge a priori no es presentava el millor dia per sortir amb bici, la digestió del sopar encara estava en curs i com que tampoc no havíem anat a dormir molt d'hora, tampoc havia matinat massa.

Tenia moltes ganes d'anar cap al Catllaràs i finalment i després de molt rumiar, vaig acostar-m'hi tot sol.

Pel camí, tot pujant per la vall del Llobregat, els tons rogencs dels arbres caducifolis em donaven la benvinguda, jo em pensava que estava a l'Alt Berguedà, però en realitat estava endinsant-me a la Tardor.

La sortida finalment des de Falgars. Prenc el GR 4 que s'enfila des de la font cap el Collet Llobató a 1628 metres. La pujada és sobtada cosa que fa que encara pari més del compte a fer fotos, reposar o simplement a mirar. Quan ja he fet el coll, davallo per una pista fins la Roca del Catllaràs, ja pel PR C-52, ocres, vermells i torrats em van envoltant contínuament tot barrejant-se amb els verds perennes, és un esclat de colors que em fascina. Continuo fent camí pel mateix PR, ara cap a la Font del Prat Xispedor. Hi ha trossos de camí que està molt embrossat, a més a més les pedres i arrels fan que es torni molt tècnic, i és clar, la Litespeed no baixa com la Yeti.

Després del pla del Joc de la Pilota abandono el camí marcat i m'apropo cap a les Roques d'Arderiu. He perdut el camí que seguia, i un tram obligat de cross-country literal pel mig del bosc em torna a portar a la pista.

Refaig camí per la via principal i faig parada obligada al mirador del Roc de la Lluna. Les panoràmiques des d'aquí són fantàstiques: des de la vall de Lillet fins el Pedra.

Continuo amunt pel fins que em desvio a la dreta cap a la Pleta de les Vaques i Clot Bullidor. Després d'una zona molt tècnica de baixada per un camí mig perdut seguint una torrentera, arribo al caminet buscat, un sender tancat pel bosc que flanqueja la muntanya amb tendència sempre avall. Per finalitzar la jornada, prenc l'últim corriol que surt des de Vallfogona, és un camí encatifat de fulles on el terra desapareix i només sents el cruixir que fan les fulles al passar-hi per sobre.

Arribo a la furgo, és tard i he fet només 18 quilòmetres. El ritme ha sigut molt baix, però la satisfacció molt alta.