22 de juny de 2010

Gósol-Berga?

Consideracions:
- Tot i que potser amb el mateix esperit, no és igual sortir del Vall que des de Gósol.
- Al no ser lineal i tenir el mateix desnivell positiu que negatiu, es fa més dura, millor!
- Després de 19 edicions, crec que els controls poden ser molt millorables.
- Es nota un cert cansament en l'organització (opinió més personal).

Després d'aquestes quatre ratlles només dir que ja en tenim una altra al sac! La meva mare no em deixava ni entrar al garatge de casa del fang que portava a sobre (i a dintre de tots els orificis del meu cos). La bicicleta va deixar de ser blanca per unes hores per convertir-se en marrona. He descoberta que tinc abdominals, mai ho hauria dit, però sota una gruixuda capa lípida s'amagava algun tipus de múscul, ho vaig notar perquè em feia malt, les cames i braços s'entén, però els abdominals?!

Aquest any la rutina de la furgo carregada cap a Gósol no va existir, es va canviar pel Mines i jo pujant amb bici per Cal Rosal direcció a Berga.
Sortida patumaire (petards i passant per la plaça Snt. Pere) i direcció cap a la Figuerassa. Les primeres rampes tranquil·litat i bons aliments, ja tindrem temps més endavant si volem córrer. Coll de l'Oreller i comença la primera baixada direcció Corbera. Cues a la trialera abans d'Espinalbet i ens plantem al Pi de les Tres Branques per enfilar camí cap a Castellar del Riu.
Un baixada plena de fang prou entretinguda i una riera cabalosa ens condueixen a l'esmorzar, som al Càmping de l'Aigua d'Ora. Ara ve la pujada llarga així que per pair l'entrepà tampoc no és recomanable apretar massa. Dels 900 metres haurem de remuntar fins els 1.600 i escaig d'una manera continuada, anem guanyant alçada amb el Mines i l'Edu. Passem Santa Magadalena i Montcalb (Cerro de los Alopécicos amb argentí), una petita baixadeta i un falç pla molt pastós que ens deixa a la Font del Pi sota mateix del Roc de Ferrús, a les portes de la última pujada de la jornada.
El Mines se'ns escapa i l'Edu i jo pugem un xic malmesos (tinc algun amago de rampa) però finalment ens plantem a Peguera i ara ve tot avall.
Just després de la Font del Coix trobo el cosinet Granoté que ens ha vingut a veure, el Mines fa un moment que ha passat (li ratallem temps a la baixada) i l'Edu continua baixant. De seguida retorno als pedals perquè no se m'escapin els companys i quina és la sorpresa que uns centenars de metres més enllà, al control, em trobo el Mines punxat. Gràcies a un compressor de butxaca, canvia la càmera i infla la roda amb un temps d'escàndol (o millor dit, escandalós), però com que no hi ha pressa no passa res!
La Mina i ja som a la Baga de les Nou Comes, fa fresqueta i miro el comptaquilòmetres: marca 9º a quarts d'una del migdia, clar que feia rasquilla...
Fageda fantàstica amb un terreny humit, Casa nova de les Garrigues i tornem a la pista de la Figuerassa. Baixada típica pel castell de Blancarfort enfangadíssima, sort que és el final perquè sinó podria haver fet mooolt de mal. A la carretera vella ens passen un grup rodador que semblava  tenir molta pressa i entrem a Berga.
Com serà la 20a edició? El temps ens ho dirà...

PD. es van acabar les piles del GPS, per tant el track està incomplet, més endavant el penjaré.